Anar al contingut

Cuantización

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física, una cuantización és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seua descripció clàssica.

Definició formal

[editar | editar còdic]

En concret donada la descripció hamiltoniana d'un sistema clàssic per mig d'una varietat simpléctica (,ω) es pot definir[1] formalment el procés de cuantización com la construcció d'un espai de Hilbert tal que al conjunt de magnituts físiques o observables mesurables en el sistema clàssic fi se li assigna un conjunt d'observables quàntics o operadors autoadjuntos f^i tals que:

  1. (fi+fj)^=f^i+f^j
  2. (λfi)^=λf^iλ
  3. {fi,fj}^=i[f^i,f^j]
  4. 1^=I
  5. Els operadors de posició q^i i els seus moments conjugats p^i actuen irreduciblemente sobre .

A on I és l'aplicació identitat sobre l'espai de Hilbert assignat al sistema, {,} és el paréntesis de Poisson i [,] és el commutador d'operadors.

Per la teorema de Stone-von Neumann la condició (5) implica que els graus de llibertat de desplaçament nos obliguen a prendre L2(n) i un operador és multiplicativo i un atre derivativo. Aixina si s'usen la representació en forma de funció d'ona en térmens de les coordenades espacials:

q^iψ(qi)=qiψ(qi)p^iψ(qi)=iqiψ(qi)


Si s'usen la representació en forma de funció d'ona en térmens de les coordenades de moment conjugat:

p^iψ(pi)=piψ~(pi)q^iψ(pi)=ipiψ~(pi)


Sistemes cuantisables

[editar | editar còdic]

Un sistema hamiltoniano clàssic definit sobre una varietat simpléctica (,ω) es diu cuantisable si existix un S1-fibrado principal π:𝒬 i una 1-forma α sobre 𝒬, cridada varietat de cuantización, tal que:

  1. α és invariante baix l'acció de S1[U(1)]
  2. π*ω=dα

Un resultat arreplegat en Steenrod 1951 implica que una varietat és cuantisable si la segona classe de cohomología satisfà certa propietat:

(,ω) és cuantisable si i només si ω/hH2(,), és dir l'integral de la forma simpléctica integrada sobre una varietat compacta de dimensió 2 és un número entero multiplicat per la constant de Planck. És més en aquells casos en que existix més d'un modo de cuantizar un sistema clàssic, les diferents cuantizaciones poden classificar-se d'acort en la forma de H1(,)

Primera cuantización

[editar | editar còdic]

Els procediments de primera cuantización són métodos que permeten construir models d'una partícula dins de la mecànica quàntica a partir de la corresponent descripció clàssica del espai de fases d'una partícula.

  • La cuantización canònica és un procediment informal que assigna a una magnitut física (expressable en térmens de les coordenades canòniques del sistema clàssic), un operador obtingut per substitució directa de les variables canòniques per operadors hermíticos Pi i Qi que satisfan les relacions [Qi,Pi] = ih/2π, [Qi,Qj] = 0, [Pi,Pj] = 0 i [Qi,Pj] = 0.
  • La cuantización de Weyl és un procediment per a construir un operador hermítico sobre l'espai L2(n) per a un sistema que el seu espai de fases clàssic tinga una topología 2n. Esta tècnica va ser descrita per primera volta per Hermann Weyl en 1927.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Abraham & Marsden, 1985.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Abraham, R. & Marsden (1985): Foundations of Mechanics, ed. Addison-Wesley, ISBN 0-8053-0102-X.
  • M. Peskin, D. Schroeder, An Introduction to Quàntum Field Theory (Westview Press, 1995) [ISBN 0-201-50397-2]
  • Weinberg, Steven, The Quàntum Theory of Fields (3 volumes)


Referències

[editar | editar còdic]