Crotalus lepidus
La cascabel grisa (Crotalus lepidus) és una espècie de serp venenosa que pertany a la subfamília de les escurçons de foseta. Medix fins a 80cm. Es distribuïx del suroest dels Estats Units l centre nort de Mèxic. Viu en xares àrides i boscs templats. Es troba com a Subjecta a Protecció Especial (Pr) per la NOM-059-SEMARNAT-2010. Es reconeixen quatre subespecies, incloent la subespecie nominal descrita ací.[1][2]
Atres noms comuns per a esta espècie: cascabel de les roques, escurçó de cascabel gris, escurçó-cascabel variable.CR
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució inclou el suroest d'Estats Units (el surest d'Arizona, sur de Nou Mèxic, suroest de Texas) i el centronorte de Mèxic (est de Sonora, Chihuahua, Durango, Sinaloa oriental, Zacatecas, este Nayarit, nort de Jalisco, Aguascalientes, oest de Sant Luis Potosí, oest de Nou #León, Guanajuato ,Coahuila i suroest de Tamaulipas). La localitat tipo és «Presidi del Nort and Eagle Pass» (Texas, EE. UU.). H.M. Smith and Taylor (1950) va corregir la localitat tipo a «Presidi (del Nort), Presidi County, Texas». El seu ranc altitudinal s'estén de 300 a 2930 m s. n. m..
El seu hàbitat natural es compon principalment de zones montanyoses rocoses, incloent jaciments de pedra calcàrea, rieres rocoses, talussos rocosos, barrancs, a sovint en zones àrides o semiáridas, cobertes en una vegetació de pi i roure, ginebrera, o agave. En Mèxic habita també en pasturages de mezquite, bosc boreal tropical mixt, i bosc tropical caducifolio.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els seus noms comuns inclouen cascabel de les roques, escurçó de cascabel gris,[3] escurçó-cascabel variable,[1] cascabel blau,[4] cascabel vert, chicoteta cascabel verda, cascabel rosa, cascabel blanca. En anglés es coneix com blue rattlesnake, eastern roc rattlesnake, green rattlesnake, little green rattlesnake, pink rattlesnake, roc rattlesnake, Texas roc rattlesnake, i white rattlesnake.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]És una serp relativament chicoteta que rarament supera els 81 cm de llongitut. Té un cap gran i redonejada, i els seus ulls tenen pupilas verticals. El seu cos és prou robust per al seu tamany. De la mateixa manera que atres serps de cascabel, la seua coa té un cascabel compost de queratina. Cada volta que la serp muda la pell, s'afig un nou segment al cascabel. No obstant, l'edat de la serp no pot determinar-se pel número de segments o la llongitut del cascabel, ya que la freqüència de la muda pot variar, i per la fragilitat del cascabel que pot trencar-se.
La coloració de la pell és molt variable, pero en general reflectix el color de la roca predominant en l'ambient natural de la serp. Les serps que habiten zones de pedra calcàrea tendixen a tindre un color gris clar, en bandes de grisa obscur. Les serps que es troben en altituts majors solen tindre colors més obscurs. Els eixemplars de la cascabel motejada de les roques (C. l. Lépido) de la regió de les Montanyes Davis a sovint exhibixen una coloració rosada, en motas de color gris obscur en lloc de bandes distintives.[2] C. l. Klauberi es distinguix per bandes ben definides, a sovint en poques motas o taques.
Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie principalment nocturna i terrestre, que puja ocasionalment en la vegetació baixa. Passa la major part de la seua vida en jaciments rocosos i en ales de pedrers. Corts de camins artificials són a sovint un lloc preferit. En zones boscosos sol ocupar àrees obertes i asoleadas. Per lo general esta espècie no és agressiva. Sol confiar en el seu camuflage, i a sovint, no ataca, ni tan sols sacsa la coa, a menos que siga físicament molestada.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment de menuts mamífers, fardachos, i ocasionalment de granotas. Per lo general és més activa en condicions fredes que atres espècies de serps de cascabel.
Reproducció
[editar | editar còdic]És una serp ovovivípara. Es reproduïx una volta a l'any durant la primavera, i despuix d'un periodo de gestació d'uns quatre mesos la femella dona a llum a sis fins a huit crío. Per lo general les críes s'assemblen a chicotetes versions dels seus pares. Necessiten tres anys o més per a alcançar l'edat reproductiva.
Verí
[editar | editar còdic]El seu verí és principalment hemotóxico, encara que també té efectes neurotóxicos significatius.[6] Una mordedura pot resultar en un dolor intens al voltant de la ferida, una ràpida progressió del dolor, unflament i decoloración de l'extremitat afectada, ampolles, malestar general, nàusees, marejos, i ocasionalment problemes cardíacs i respiratoris.[6] Existixen registres de #enverinament fatals.[6] cita requerida
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies | Autor taxonómico | Nom comú | Distribució |
|---|---|---|---|
| C. l. klauberi | Gloyd, 1936 | Cascabel bandeada de les roques (en anglés: Banded roc rattlesnake) | EE. UU. (Arizona, Nou Mèxic, Teixixques). Mèxic (fins a Jalisco) |
| C. l. lepidus | Kennicott, 1861 | Cascabel motejada de les roques (en anglés: Mottled roc rattlesnake) | EE. UU. (Nou Mèxic, Teixixques). Mèxic (Chihuahua) |
| C. l. maculosus | W. Tanner, Dixon & Harris, 1972 | En anglés: Durango Roc rattlesnake | Mèxic (Durango, Sinaloa, Nayarit, Jalisco) |
Conservació
[editar | editar còdic]La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) va classificar a C. lepidus com una "espècie baix preocupació menor" en vista de la seua àmplia distribució, la seua població gran, i la llenta taxa de disminució poblacional. La tendència poblacional era estable quan va ser evaluada en 2012.
No obstant, en Nou Mèxic (Estats Units) és catalogada com una espècie amenaçada, encara que no està protegida en Teixixques. Una gran part del seu hàbitat és inaccessible, i no està amenaçat pel desenroll humà, encara que la seua àrea de distribució es torna cada volta més fragmentada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Crotalus lepidus en l'ITIS.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Cascabel gris (Crotalus lepidus)». Archivat des d'el original, el Dimecres 16 d'octubre de 2019..
- ↑ escurçó de cascabel gris (Crotalus lepidus) [1] archivat en Wayback Machine.. Conabio.
- ↑ Document Tècnic Unificat Modalitat A Banc de materials pétreos Finestretes 1, p.40
- ↑ Wright AH, Wright AA. 1957. Handbook of Snakes. Comstock Publishing Associates. (7th printing, 1985). 1105 pp. ISBN 0-8014-0463-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 AFBMP. «Bothriechis aurifer» (en anglés). AFBMP Living Hazards Database. AFBMP. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2014. Consultat el 19 de febrer de 2014.
Llectura adicional
[editar | editar còdic]- Kennicott, R. 1861. On three new forms of Rattlesnakes. Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia 13: 205-208. (Caudisona lepida, p. 206.)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crotalus lepidus.
Wikispecies té un artícul sobre Crotalus lepidus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus lepidus» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus lepidus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.