Hemotoxina

Les hemotoxinas, haemotoxinas o hematotoxinas són toxinas que destruïxen glòbuls rojos de la sanc (és dir, produïxen hemólisis), interrupció del fluix sanguíneu per coagulació, i/o produïxen degeneració d'òrguens i dany generalisat en els teixits. El terme hemotoxina és en algun grau erròneu ya que les toxines que danyen la sanc també danyen atres teixits. Les ferides d'un agent hemotóxico són, a sovint, doloroses i poden causar un dany permanent. La pèrdua del membre afectat és una possibilitat aun cuando el tractament siga immediat.

Les hemotoxinas les ampren freqüentment els animals verísos, incloent les serps. Els verins d'animals contenen enzimas i unes atres proteïnas que són hemotóxicas o neurotóxicas o ocasionalment tenen abdós (com en la serp de cascabel del Mojave i espècies similars). Ademés per a matar l'assut, part de la funció d'un verí hemotóxico en alguns animals és per a ajudar la digestió. El verí destruïx les proteïnes en la regió de la mossegada, fent a l'assut més fàcilment digerible.

El procés pel qual una hemotoxina produïx la mort és molt més llent que el d'una neurotoxina. Les serps que enverinen una presa pugues tindre que seguir a l'assut mentres esta fuig. Típicament, un mamífer deixarà de fugir no per causa de la mort, sino pel choc causat per la mossegada 'venenosa’. Depenent del tamany de l'espècie, localisació de la mossegada i la cantitat de verí injectat, els síntomes en humans tals com a nàusees, desorientación, i mal de cap poden tardar vàries hores en aparéixer.

Les hemotoxinas s'usen en els estudis de diagnòstic del sistema de coagulació. l'anticoagulant lúpico es detecta per canvis en l'ensaig del verí de l'escurçó de Rusell diluït (DRVVT), el qual és un ensaig de laboratori que es basa en —com el seu nom ho indica— el verí de l'escurçó de Russell.