Ovoviviparidad
L'ovoviviparidad o ovoviviparismo, en zoologia, és un tipo de desenroll embrionari en el que un animal posa ous, pero estos permaneixen dins del cos de la femella fins que l'embrió estiga completament desenrollat.[1] L'eclosió pot produir-se immediatament abans del part o immediatament despuix de la posada. L'ovoviviparitat té aspectes en comú tant en l'oviparisme com en el viviparisme.
El ovoviviparisme es presenta en molts taburons i uns atres peixos, en alguns reptils i en diversos animals invertebrats. Els taburons i les serps són dos grups entre els que es troben eixemples dels tres modos de desenroll primerenc (gestació i naiximent): ovípar, ovovivípar i vivípar.
Els animals ovovivípars són similars a les espècies vivípares en les quals hi ha fertilisació interna i els jóvens naixen vius, pero diferixen que no hi ha conexió placentaria i els chicotets per nàixer són alimentats per la yema; el cos de la mare proporciona l'intercanvi de gasos (taburons i ralles).
En algunes espècies ovovivípares, els embrions que es desenrollen dins de la mare depenen per a la seua nutrició únicament de la yema. Açò es coneix com «viviparismo en sac vitelino» i es considera com un tipo de lecitotrofia (sense aprovisionament matern). Atres espècies exhibixen matrotrofia, en la qual l'embrió agota pronte, durant la gestació, el suministrament d'ull i la mare deu proporcionar nutrició adicional. Este suministrament adicional pot ser en forma d'òvuls no fertilizados (oofagia intrauterina) o secrecions uterines (histotrofia).
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ovoviviparidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.