Anar al contingut

Xiphophorus hellerii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Xiphophorus helleri 03.jpg
peix coa d'espasa (Xiphophorus hellerii)


El peix coa d'espasa o portaespada (Xiphophorus hellerii) és una espècie de peixos de la família dels poecílidos en el orde dels ciprinodontiformes.[1]

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Rius i rieres de corrents suaus i aigües cristalines de Centroamérica, des del Estat de Veracruz (Mèxic) fins al noroest d'Hondures i Guatemala. Introduït en Suràfrica (KwaZulu-Natal, Transvaal i Namíbia).[2]

Morfologia

[editar | editar còdic]

Cos allargat i mijanament robust, en la boca lleument orientada cap a dalt, la qual cosa nos indica que s'alimenta de la superfície. Bon nadador. Posseïx una aleta cabal els radis inferiors del qual es proyecten cap a arrere, donant-li aixina una coa en forma de espasa, d'ahí el seu nom comú. Les espècies salvages són de color verdoso en una franja groc - verdosa que travessa tot el llarc del seu cos, des del morro fins a l'aleta cabal. Açò res té que vore en el Portaespada que veem en els aquaris, ya que durant molts anys s'han produït interminables creues inclús en Platys. Els machos poden alcançar els 14 cm de llongitut total i les femellas els 16 cm.[2]

Alimentació

[editar | editar còdic]

Peix omnívoro. Accepta tot tipo d'aliment en hojuelas dels que es venen en comerços del ram, i per supost aliment viu, com daphnias, artemia salina adulta, larves de mosquits, tubifex, etc. També caldrà oferir-li algun tipo de suplement vegetal si és que no hi ha plantes naturals a la seua disposició.

Comportament

[editar | editar còdic]

En llínees generals, són pacífics i ignoraran al restant dels peixos, no obstant, els machos són molt territorials i es perseguiran entre sí pel domini de les femelles. A voltes poden tornar-se molests en peixos heterogéneres si el tamany de l'aquari és menut, o si hi ha més d'un macho. S'aconsella un cada tres o quatre femelles.

Aquari apropiat

[editar | editar còdic]

De 120 L o més. Be oxigenado i en plantació perifèrica. pH de 6.5º a 7.5º, durea entre 15 i 30 dGH.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Molt fàcil. Esta espècie és ideal per al acuarista que desige experimentar ràpidament en el camp de la reproducció, sense massa complicacions i de manera senzilla. Estos peixos són ovovivípars, és dir que els ous són incubados dins de la femella. El mascle els fertiliza a través del gonopodio, introduint el espermatóforo, del com la femella podrà utilisar una part i reservar una atra per a vàries #fertilisació posteriors. El periodo d'incubació serà de 4 a 6 semanes aproximadament, depenent de l'alimentació, temperatura, lluminositat, etc., després del com naixeran els alevines ya formats. És normal vore els pares tractant de menjar-se les crío, per la qual cosa deuran prendre's els recaudos necessaris, com dispondre d'abundants plantes i amagatalls, algun tipo de malla que permeta passar als alevines cap a avall, o la clàssica "mare crío" ( chicotet recipient de plàstic flotant en una reixeta en el punt mig, dins del com es coloca a la femella quan està a punt de parir ). Als recent naixcuts se'ls podrà suministrar directament naupilos de artemia. Són de creiximent relativament llent: entre 9 mesos i un any en aplegar a la adultez.

Expectativa de vida

[editar | editar còdic]

Depenent de les condicions de l'aquari a on viva, aproximadament de 3 a 4 anys.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Taxonomicon (anglés)
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglés)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4ª edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3ª edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2ª edició, Londres: Macdonald. 1985.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons