Anar al contingut

Oofagia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taburó marrajo dientoso s'involucra en oofagia embrionària.

L'oofagia (menjar ous) o ovofagia, és la pràctica dels embrions d'alimentar-se d'ous (germans) produïts pel ovari matern, mentres encara estan dins del seu úter.

L'oofagia és tal volta universal en els taburons de l'orde Lamniformes i ha segut registrada en el taburó rabosot o rabón o rabudo (Alopias superciliosus), el taburó pelágico o rabosot pelágico (Alopias pelagicus), el marrajo o mako (Isurus oxyrinchus) i el Lamna nasus, dins d'uns atres.[1]

Esta pràctica canibalística[2] fa que els embrions presenten estòmecs unflats[3] i pot fomentar el seu creiximent, o preparar-los per a un estil de vida predador.[4]

Hi ha variacions en l'extensió de l'oofagia entre diferents espècies de taburons. El sarda o escalandrún Carcharias taurus practica canibalisme intrauterino, el primer més desenrollat dels embrions consumix tant ous adicionals com atres embrions desenrollant-se. El tollo coludo esvelt (Gollum attenuatus), forma càpsules d'ous en 30-80 òvuls dels quals solament un desenrolla mentres tots els demés sò ingerits i empaquetats en un sac extern d'ull. L'embrió desenrolla normalment sense menjar més ous.[1]

L'oofagia és també registrada per a referir-se a més comportaments de menjar ous com els practicats per algunes espècies de taburons o l'oofagia diferencial practicada per l'espècie d'avespa Polistes biglumis.

  1. 1,0 1,1 Christina L. Conrath. «Elasmobranch Fisheries Management Techniques Chapter 7». Consultat el 3 d'agost de 2006.
  2. «Oophagous sharks».
  3. «Reproducció V: Viviparismo aplacentario».
  4. Wourms, J.P. (1981) Viviparity: The maternal-fetal relationship in fishes. Am. Zool. 21:473-515.