Crotalaria longirostrata

chipilín (Crotalaria longirostrata)

El chipilín (Crotalaria longirostrata) o chipile, és una planta originària de Centroamérica pertanyent a la família de les fabàcees. La planta conté altes cantitats de ferro, calcio i betacaroteno. El chipilín també es coneix en el sur de Mèxic i ha aplegat fins a l'illa de Maui en Hawái, en a on està considerada com una espècie invasora.

Descripció

Són arbusts que alcancen un tamany de fins a 3 m d'alt; brots teretes, casi glabros. Folíols 3, elíptics, 2.3–3.5 cm de llarc i 1.1–1.5 cm d'ample, els laterals més menuts, àpiç agut a redonejat, base cuneada, fes glabra, envés estriguloso; pecíols 2.2–3.2 cm de llarc, estípules linear-triangulars i rullades, 1.5–2 mm de llarc. Inflorescències 14–25 cm de llarc, en 18–30 flors, pedicels 5–6 mm de llarc, bràctees filiformes, 3 mm de llarc, bractéolas ca 1 mm de llarc, per damunt de la mitat del pedicel, flors grogues, ocasionalment en taques roges; llops del càliç 3–5 mm de llarc i 2 mm d'ample; estandart 11–16 mm de llarc i 8–10 mm d'ample, ales 11–14 mm de llarc i 4–5 mm d'ample, quilla 12–16 mm de llarc i 8–11 mm d'ample, en un rostre molt prolongat i incurvado distalment. Llegums 1.8–1.9 cm de llarc, pubescentes, cafens; llavors reniformes, cafens.

Usos

En el chipilín es poden cuinar diferents platillo, segons la regió. En El Salvador, són molt populars les sopes en chipilín, sopa d'ou en chipilín, sopa de pollet en chipilín, sopa de res en chipilín i tamales de massa de dacsa i chipilín farcidures de frijoles. En Guatemala, són preparats en esta planta els tamalitos de chipilín: tamales de massa de dacsa tumult en el full de chipilín, que generalment es mescla en carn deshebrada de porc o pollet i que s'envolen en fulls de banana o de mazorca (tuza).^{cita requerida}

En Chiapas, fan el tamal de chipilín farcidura de formage, de pollet o d'abdós. També en Chiapas es fa un caldo en esta herba, afegint-li camarón sec i boles de massa fregida. El chipilín s'usa molt en l'estat de Chiapas i es ven en els carrers de moltes ciutats. Tradicionalment, en Tabasco es preparen també en massa de dacsa i envolts en fulls de banana, molt populars sobretot en la subregión de la Chontalpa.^{cita requerida}

Propietats

Algunes plantes de la família de les crotalarias són tòxiques. Hi ha hagut casos d'enverinament en ingerir una atra planta en confusió per la semblança al chipilín. En Austràlia, està prohibida l'importació de chipilín.^{cita requerida}

Medicinals

El cocimiento de les fulles s'usa per via oral per al tractament de blenorragia, insomni i reumatisme. Per via tòpica, el cocimiento de brots i fruts s'usa per a llavats. El suc de la planta crua s'aplica com cataplasmes i emplastos per a la curació de ferides en curt temps. La decocció de la raïl s'usa per a tractar pacients en alcoholisme i insomni.^{cita requerida}

Als fulls se'ls atribuïxen propietats hipnòtiques, mineralisants, narcóticas, purgantes i vomitivas.^{cita requerida}

Taxonomia

Crotalaria longirostrata va ser descrita per Hook. & Arn. i publicat en The Botany of Captain Beechey's Voyage 285. 1841[1838].

Noms comuns

Noms populars en Guatemala: chipilín de cavall, chipilín de zope, chop (en Huehuetenango). Nom popular en Chiapas: chipilín. Nom popular en Oaxaca: chepil. Nom popular en Guerrero: chipil.

Referències

• Botany of Captain Beechey's Voyage ; comprising an account of the plants collected by Messrs. Lay and Collie... 285. 1838

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]
• Descripció de la planta

Bibliografia

1. Berendsohn, W. G. & A. I. Araniva de González 1989. Llistat bàsic de la Flora Salvadorensis: Família 118: Leguminosae. Cuscatlania 1(2): 1–16.
2. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
3. CONABIO, 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. Ca. nat. Mèxic 1.
4. Correja A., M. D., C. Galdames & M. S. de Stapf 2004. Catàlec de les Plantes Vasculars de Panamà. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1.
5. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
6. Martínez, I., M. Sousa S. & C. H. Ramos Álvarez 2001. Regió de Calakmul, Campeche. Llistats Floríst. Mèxic 22: 1–55.
7. McVaugh, R. 1987. Leguminosae. Fl. Novo-Galiciana 5: 1–786.
8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
9. Peréz, A., M. S. S., A. M. Hanan, F. Chiang & P. Tenorio 2005. Vegetació terrestre. Biodiver. Tabasco 65–110.
10. Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1946. Leguminosae. Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 24(5): 1–368.
11. Stevens, W. D., C. Ulloa O., A. Pool & O. M. Montiel 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Crotalaria longirostrata.