Cova de Sirgenstein
La chicoteta cova de Sirgenstein (en alemà: Sirgensteinhöhle), està situada a 565 m sobre el nivell del mar dins del Sirgenstein, una roca calcàrea de 20 m d'altura. La cova es troba a 35 m sobre el fondo de la vall del Ach en el Jura de Suabia central, en el sur d'Alemània.
l'arqueòlec R. R. Schmidt va excavar el jaciment en 1906, durant el qual va identificar índexs de presència humana prehistòrica. Va registrar la seqüència estratigráfica completa d'orige paleolític i neolític. En el seu anàlisis de 1910, Schmidt va inspirar als futurs arqueòlecs en el seu concepte pioner d'incloure el jaciment excavat dins de la seua regió geogràfica, contextualizándolo dins d'un ampli espectre científic, i va demostrar resultats valiosos al correlacionar l'estructura de les capes de Sirgenstein en les dels jaciments prehistòrics de França.[1][2]
En 2017 el lloc va passar a formar part del patrimoni de la UNESCO junt a vàries coves propenques com« Grutas i art del periodo glacial en el Jura suabo».
Sitie
[editar | editar còdic]La cova de Sirgenstein és, ademés dels jaciments més coneguts d'Hohle Fels i Geissenklösterle, una de les tres coves que presenten indicis de presència humana prehistòrica, situades en la vall del riu Ach a una distància de 5 km entre el poble de Schelklingen i el de Blaubeuren, a uns 20 km a l'oest de la ciutat d'Ulm, en Baden-Württemberg.[3]
L'entrada de la cova, de 6 m d'ample, està situada baix un eixint de roca i s'obri cap al suroest i en un parell d'obertures del sostre en l'extrem opost. La seua llongitut total és de 40 m, el seu esgambi d'uns 5 m i una altura mija de 3 a 4 m. En la cara sur de la roca calcàrea de Sirgenstein es troba un abric rocós (Abri). L'anàlisis dels seus sediment va revelar fases d'ocupació temporal de grups de caçadors Magdalenienses.[4]
El registre escrit més antic que es coneix del lloc data del lliure Història Suevorum (1488) del clerc dominicà Félix Fabri.[5] Oscar Fraas, un atre clerc i científic de el XIX, format en l'Universitat de Tubinga, va iniciar els estudis sistemàtics de la zona en 1866.[6][7]
Estratigrafia
[editar | editar còdic]Schmidt, que va fer excavar completament el jaciment en estiu i autumne de 1906, va terminar el seu anàlisis en 1910 i va publicar la monografia de 1912 "La prehistòria diluvial d'Alemània" (Die diluviale Vorzeit Deutschlands). En una síntesis de les seues pròpies senyes de camp i de l'estat contemporàneu de l'investigació, va abordar les qüestions arqueològiques de forma interdisciplinar i va situar l'investigació de la cova de Sirgenstein en el context de les coves del riu Ach, el Jura de Suabia i el context europeu llavors conegut. També va reconéixer i va articular correlació evidents entre els ya voluminosos registres francesos i alemans de la prehistòria humana, biològica i cultural.[2] Schmidt va dividir els sediment de la cova de Sirgenstein en huit (I a VIII) estrats rellevants i un d'estèril. Encara que estratigráficament són coherents, les cultures més recents dels estrats del Paleolític Superior varen rebre un aclariment.
- VIII i VII: Els estrats més baixos del Paleolític Mig en material de conjunts culturals Musterienses Neandertals. Els objectes líticos i les ferramentes de pedra es varen tornar a datar en 1996, el nou anàlisis dels sediment sugerix que estes capes representen de fet un sol horisó.
- Sense etiqueta: Una capa fina i arqueológicament estèril, que contenia microfauna àrtica de menuts rosegadors, separa clarament els depòsits més profunts del Paleolític Mig Musteriense dels sediment del Paleolític Superior Auriñaciense.
- VI, V i IV: Capes del Paleolític Superior de la cultura Auriñaciense que contenen ferramentes d'os i de pedra, fulls retocats, gúbies, raspadors de punta de nas, objectes de marfil, puntes de flecha i contes de marfil perforades. Entre els fòssils d'animals destaquen el rinoceront lanudo, el lleó de les cavernes, el cérvol i el llop. Restants dentals de Homo sapiens molt escassos, un canino i dos molar corresponen a dos individus.
- III, II i I: Incorrectament etiquetades per Schmidt com Proto-Solutrense, les capes III i II varen ser posteriorment assignades correctament a la cultura Gravetiense, que a banda de fragments òsseus i objectes de marfil, a penes contenia ferramentes de pedra. El reno, el cavall i la llebre són els més abundants.
- La capa superior I va ser retribuïda a la cultura Magdaleniense. Contenia gúbies, taladros, raspadors i puntes de flecha fragmentades fetes en astes i marfil. Entre els fòssils animals es troben renos, cavalls, llebres, urogallos, orsos de les cavernes, mamuts i un chicotet número de restants d'íbices.
- Els sediment no etiquetages depositats durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro cobrixen la seqüència prehistòrica
- La datació per AMS de mostres de puntes òssees de les capes Auriñaciense i Gravetiense en una antiguetat d'entre 30.000 i 27.000 anys va confirmar la coherència de les correccions culturals posteriors.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Where man came into being – Urgeschichtliches Museum Blaubeuren». urmu.de. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 «Die diluviale Vorzeit Deutschlands. - SCHMIDT, R. R». Antiqbook.nl. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2017.
- ↑ «Caves with the oldest Isse Age art – World Heritage Site – Pictures, info and travel reports». Worldheritagesite.org.
- ↑ «Urgeschichtliches Museum Blaubeuren». urmu.de.
- ↑ «Història Suevorum – Felix Fabri» (1605).
- ↑ «Deutsche Biographie – Fraas, Oscar von». deutsche-biographie.de.
- ↑ «MDZ-Reader». Reader.digitale-sammlungen.de.
- ↑ Human origin sites and the World Heritage Convention in Eurasia – Sanz, Nuria (UNESCO). ISBN 9789231001093.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Sirgenstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.