Anar al contingut

Cos etérico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
El Sant Grial, ilustració per Arthur Rackham, 1917. L'Art pre-Raphaelita, en este temps a sovint representava l'interés contemporàneu per el "cos espiritual", "oreig" o "cos de llum".

El cos etérico, un nom donat per la neo-Teosofia a un cos vital o cos sotil, propost en filosofia esotèriques com la primera o més baixa capa en el "camp d'energia humà" o oreig.[1] Es diu que està en contacte immediat en el cos físic, per a sostindre-ho i conectar ell en els cossos més "elevats".

El terme "etérico" en este context sembla per a derivar-se de les escritures Teosóficas de Madame Blavatsky, pero el seu us va ser formalisat per C.W. Leadbeater[2] i Annie Besant[3] per l'eliminació de la terminologia Hindú del sistema de sèt plans i cossos. (Escola de Teosofia Adyar).

El terme va guanyar certa popularitat general despuix de la guerra de 1914 a 1918, adoptant-ho Walter John Kilner per a un nivell de la "atmòsfera humana" que, com afirmava en un llibre popular, podria fer-se visible a l'ull nuet per mig de certs eixercicis.[4]

L'element clàssic éter de la física de Platón i Aristotèlica va continuar en propostes científiques victoriana d'un éter lumínico aixina com la substància química afí éter. Segons els Theosophists i Alice Bailey el cos etérico habita en el pla etérico qué correspon als quatre plans més alts del pla físic. La referència pretesa és per tant a alguna matèria extremadament enrarida, anàloga en el seu us a la paraula "esperit" (originalment "alé"). En seleccionar-ho com el terme per a un concepte clarament definit en el sistema metafísic derivat de l'Índia, els teósofos ho varen alinear en idees tals com el prana-maya-kosha (envoltura feta de prana, alé sotil o força vital) del pensament Vedanta.

En l'us popular és a sovint confòs en el concepte relacionat del cos astral, com per eixemple en el terme proyecció astral - els primers teósofos ho havien cridat el "doble astral". Uns atres preferixen parlar de el "baix i alt astral".

Linga-sarira és un terme sánscrito per al doble invisible del cos humà, el cos o doble etérico(o cos astral segons alguns conceptes Teosóficos). És un dels sèt principis del ser humà, segons la filosofia Teosófica.

Rudolf Steiner, el fundador de l'Antroposofía, a sovint es referix referit al cos etérico (Ätherleib o "Cos de Vida") associat en les forces etériques formatives i l'evolució del home i el cosmos.[5] Segons ell, puga ser percebut per una persona dotada de clarividencia com un ser de "color de bresquilla en flor".


Steiner considerava la realitat etérica o principi vital com prou distint de la realitat material física, sent intermig entre el món físic i el astral o món d'ànima. El cos etérico pot ser caracterisat com la força vital també present en el regne de vegetal. Manté la forma del cos físic fins que mort. En eixe moment, se separa del cos físic i lo físic revertix a la desintegració natural.

Segons els escrits Rosicruces de Max Heindel, el cos etérico, compost de quatre éter, és cridat el "Cos Vital" lloc que l'éter és la via d'entrada per a força vital del Sol i el camp d'agents en la naturalea que promouen activitats vitals tals com a assimilació, creiximent, i propagació.[6] És una contrapartida exacta del nostre cos físic, molècula a molècula, i orgue a orgue, pero en la polaritat oposta. És llaugerament major, estenent-se aproximadament una polzada i mija més allà de la superfície del cos físic.

Samael Encara Weor ensenya que el cos vital és la part tetra-dimensional del cos físic i la base de vida orgànica.[7][8] Afirma que en la segona Iniciació de Fòc, la qual s'alcança per mig del treball en la màgia sexual en un cònjuge, la Kundalini es incremesa en el cos vital. Llavors, l'iniciat deprén cóm per a separar els dos éter superiors dels atres, per a que els servixquen com a vehícul per a viajar fòra del cos físic.[9]

En l'Arbre de la Vida del Càbala, el cos vital és a sovint relacionat en el Sefirot cridat Yesod.[10]

Sers que posseïxen només cossos etéricos

[editar | editar còdic]

En les ensenyances de la Teosofia, els Devas (el nom de la qual prové dels Devas hindús), estan considerats com un tipo entitat o energia vivent, ya siga en l'atmòsfera dels planetes del sistema solar (Àngels Planetaris) o dins del Sol (Àngels Solars). Presumiblement uns atres sistemes planetaris i estreles tenen els seus propis àngels. I (de la mateixa manera que els esperits en l'animisme), ajuden a guiar el funcionament dels processos de naturalea tals com el procés d'evolució i el creiximent de les plantes. Es diu que el seu aspecte és semblant a flames coloreadas del tamany aproximat d'un ser humà. Es creu pels teósofos que els devas poden ser observats quàn el tercer ull està activat. Alguns (pero no la majoria) de devas es varen encarnar inicialment com sers humans.[11]


Els teósofos creuen que els esperits de la naturalea, (com elementals, gnoms, ondinas, sílfides, i salamandres), i atres entitats com les fades també poden ser observades quàn el tercer ull està activat.[12] Els teósofos sostenen que estos sers evolutivament menys desenrollats mai s'han encarnat prèviament com a sers humans; estan considerats com en una llínea separada d'evolució espiritual cridada “evolució deva”; finalment, quan els seus ànimes alvancen segons es van reencarnando, es pensa que s'encarnaran en devas.[13]

Els teósofos afirmen que tots els sers mencionats anteriorment que posseïxen cossos etéricos (pero no cossos físics), que estan compost de matèria etérica, un tipo de matèria sotil i més pur que està compost de partícules més chicotetes que la matèria ordinària del pla físic.[13] (Vore el llibre s per C.W. Leadbeater)

Atres llectures

[editar | editar còdic]
  • Kambhampati, Parvathi Kumar. The Etheric Body, First edició, Visakhapatnam: Dhanishta..
  • Powell, Arthur E. El Etheric Doble
  • Wilde, Stuart. El Sext Sentit: Incloent els secrets del etheric cos sotil. Inc. de Hi ha House Inc.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brennan, Barbara Ann (1993). Mans que curen, Edicions Roca. OCLC 30638380. ISBN 968-21-0955-8.
  2. Leadbeater, C. W. (1986). El home visible i invisible, 8a ed edició, Editorial Kier. OCLC 26749421. ISBN 950-17-0912-4.
  3. Besant, Annie (1989). El home i els seus cossos, [1a. ed.] edició, Humanitas. OCLC 435299148. ISBN 84-7734-068-4.
  4. Kilner, Walter J. (1973). The Aura, New York, S. Weiser.
  5. Steiner, Rudolf (2000). La ciència amagada : un bosqueig, Text refòs 2a. ed edició, Rudolf Steiner. OCLC 733639428. ISBN 84-89197-51-2.
  6. Heindel, Max (1977). Els misteris Rosacruces i el vel del destí, 9th ed edició, Kier. OCLC 27399159.
  7. Encara Weor, Samael (1998). Pistis Sophia develado : perills i delícies del camí secret, 1a. ed edició, Karma. 7. OCLC 432638348. ISBN 84-88885-53-9.
  8. Encara Weor, Samael (2021). Els Misteris de la Vida i de la Mort.
  9. Encara Weor, Samael (1981). Les tres montanyes, Publicacions LDS.
  10. Encara Weor, Samael (1979). Tarot i Càbala, Publicacions LDS.
  11. Hodson, Geoffrey (2003). El Regne dels Deus, Kier.
  12. «Eskild's Pictures». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2002. Consultat el 2022-02-02.
  13. 13,0 13,1 Powell (1979). El sistema solar, Editorial Kier.


Referències

[editar | editar còdic]