Sílfide
La sílfide és un esperit femení de l'aire de la tradició hermètica europea.[1] Estan relacionades etimològicament en els elfos, pero, a diferència d'estos, no existixen mits explícits sobre elles. La seua forma masculina és el silfo.[2]
El terme, en especial la seua versió masculina usada com a genèrica, s'origina en l'obra del mege i alquimiste Paracelso, qui els descrivia com a sers elementals de l'aire; és dir, esperits lligats a l'aire com un dels quatre elements de la naturalea.[3] Ya que l'alquímia moderna va derivar de Paracelso, els alquimistes i atres grups esotèrics (com el rosacrucismo) varen tornar a sovint al tema dels silfos i les sílfides en la seua lliteratura hermètica.
Descripció
[editar | editar còdic]Els silfos, com a esperits elementals de l'aire, apareixen mencionats en l'obra del alquimiste Paracelso, pero no li'ls descriu. En 1670, el francés Nicolas-Pierre-Henri de Montfaucon de Villars, més conegut com l'abad de Villars, escriu una novela titulada Li Comte de Gabalis ou Entretiens sur els sciences occultes en el qual descriu a estos esperits: «L'aire està ple d'una multitut de gents [es referix als silfos] d'aspecte humà, una miqueta feroços en la seua apariència, pero dòcils en realitat: grans amants de les ciències, sotils, amics dels sabio pero enemics dels necis i dels ignorants. Les seues dònes i les seues filles són d'una bellea varonil, tal com es representa a les Amazones».[4]
En la lliteratura anglesa les sílfides apareixen en El rull furtat (Rape of the Lock) d'Alexander Pope. L'autor satiriza els texts alquímicos i elabora una teoria sobre l'orige de les sílfides; segons la qual estes són la condensació química dels humor de les dònes antipàtiques.
En el poema de Pope, les dònes plenes de rencor i vanitat es convertixen en sílfides quan moren perque els seus esperits estan massa plens de vapors obscurs com per a pujar al cel. Belinda, l'heroïna del poema de Pope, és assistida per un chicotet eixèrcit de sílfides, que fomenten la seua vanitat i defenen la seua bellea. En una llaugera paròdia de la batalla divina en el Paraís perdut de John Milton, quan el Baró del poema intenta tallar un mechón del pèl de Belinda, les sílfides interponen els seus aéreus cossos entre els brots de les tijeras (sense efecte algun). La cap de les sílfides en El rull furtat té el mateix nom que el siervo de Pròsper, Ariel, en La tempestat de William Shakespeare.
El terme sílfide ha passat al llenguage comú per a referir-se als esperits menors, elementals o fadas de l'aire i, figuradament, a les dònes primes, gracioses i de gran bellea. Esta última derivació es deu a la seua associació en el ballet La Sílfide (La Sylphide), a on són identificades en les fadas de les llegendes medievals i en atres «esperits de l'aire»; per eixemple, els que apareixen en El somi d'una nit d'estiu de Shakespeare.
Este us ha influït en la lliteratura fantàstica, a on sílfides, silfos i atres sers similars apareixen com a protagonistes.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]- En l'anime Digimon, el personage Silphymon està basat en una sílfide.
- En l'anime Pokémon, el personage Sylveon està basat en una sílfide.
- En el videojoc Tals of Phantasia, un dels esperits elementals que pots convocar es diu Sylph.
En vàries entregues de la saga de videojocs Final Fantasy una de les invocacions es diu Sylph.
- En el mànega Black Clover, Sylph apareix com l'esperit màgic del vent que servix i protegix a Yuno.
En l'anime de Sword Art Online, els Sylph apareixen com una de les races jugables en Alfheim Online junt en els Salamander, Undine, etc. En el món de fantasia Cosmere, creat per l'escritor Brandon Sanderson, podem trobar en la saga L'Archiu de les Tormentes una representació d'un esperit de l'aire anomenada Sylphrena. En el mànega i anime Saint Seiya, creat per Masami Kurumada, un dels espectres del deu Hades és Sylpheed de Basilisco, el nom del qual es deriva de les sílfides.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «sylph». Oxford Dictionaries. Oxford Dictionary. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2015. Consultat el 11 de decembre de 2013.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Paracelso (2003). «Tractat II», Tractat de les nimfes, sirenes, pigmeos i atres sers, Barcelona: Indigo. ISBN 8489768900.
- ↑ «L'air est plein d'unix innombrable multitude de peuples [els Sylphes] de figure humaine, un peu fiers en apparence, mais dociles en effet: grands amateurs dones sciences, subtils, officieux aux sages, et ennemis dones sots et dones ignorants. Leurs femmes et leurs filles sont dones beautés mâles, telles qu'on dépeint els Amazones» Nicolas-Pierre-Henri de Montfaucon de Villars. Li comte de Gabalis ou Entretiens sur els sciences secrètes. 1788
- ↑ «Sylpheed de Basilisk» (en és). Saint Seiya Wiki. Consultat el 2022-06-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sílfide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.