Compost iònic
Un compost iònic és un compost químic format per dos substàncies en una diferència significativa en les seues electronegatividadés.[1] Es forma preferentment quan metals dels grups I A i II A s'unixen en els no metals dels grups VI A i VII A.[2] Els composts iònics tenen les propietats següents:[3]
- A temperatura ambiente (25 °C) són sòlits cristalins, durs i fràgils.
- Posseïxen alts punts de fusió.
- En estat anhidro no conduïxen la corrent elèctrica, pero quan es calfen a l'estat de fusió (si no es descomponen), sí la conduïxen.
- Molts composts iònics es dissolen en dissolvents molt polars (com l'aigua) i, quan ho fan, la solució és eléctricamente conductora.
- Els composts covalente, a diferència dels iònics, a temperatura ambiente poden ser sòlits, líquits o gasos. Generalment, per la naturalea d'enllaç, els composts covalente tenen propietats diferents als composts iònics, sempre i quan no es disocien o ionicen en H2O com és el cas dels àcit forts.
Eixemple
[editar | editar còdic]Un eixemple d'un compost iònic és NaCl (sal de taula) o GaCl3 (clorur de gali). Quan es forma un compost iònic, l'element que té major electronegatividad (en este cas Cl) tractarà de llevar-li electrons a l'atre en menor electronegatividad (Na) i es convertiran en anión (Cl-) i catión (Na+), respectivament. Els electrons queden «prestats» en l'última òrbita del Cl i al mateix temps en la del Na, fent que el Cl complete el seu octet (8 electrons, en la seua última capa), complint en la regla de l'octet o estructura de Lewis.
Quan es combinen àtoms d'elements metàlics (de baix potencial de ionisació, per lo que és fàcil arrancar-los electrons) en àtoms d'elements no metàlics (d'alta afinitat electrònica, per lo que guanyen electrons en facilitat) el camí que solen seguir estos àtoms per a completar la seua última capa és que l'àtom del metal pert electrons i el del no metal els guanye.
Atres eixemples: KCl (clorur de potassi), CaCl2 (clorur de calcio).
Formes
[editar | editar còdic]Les substàncies iòniques formen rets cristalines en estat sòlit[4] per la forma en la que s'acomoden les molècules del compost. Açò provoca que siguen sòlits fràgils (no es poden deformar, només fracturar). Per a la seua representació s'utilisa la fòrmula mínima.
En dissolució acuosas, els composts iònics se separen en cationes i aniones (vore electrolito)[5] ocorre una dissociació electrolítica, a on l'aigua es convertix en conductora d'electricitat pel fluix de ions en presència d'un camp elèctric.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atkins, Peter; Jones, {{{nom2}}} (2006). Principis de química: els camins del descobriment (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500600804.
- ↑ Química i pág. 245 en Google llibres
- ↑ Picazo, Susana María López (2009). Química. Proves d'accés a l'universitat per a majors de 25 anys (en és), Cultivalibros. ISBN 9788499231099.
- ↑ Anar-los, Sergio Menargues; David, {{{nom2}}}; Siurana, {{{nom3}}} (2009-04). Problemes i qüestions de les Olimpiades de Química de la Comunitat Valenciana (en és), Universitat d'Alacant. ISBN 9788479089986.
- ↑ Brown, Theodore L.; Jr, {{{nom2}}}; Bursten, {{{nom3}}}; Burdge, {{{nom4}}} (2004). Química (en és), Pearson Educació. ISBN 9789702604686.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compuesto iónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.