Complexitat social

En sociologia, la complexitat social és un marc conceptual utilisat en l'anàlisis de la societat. Les definicions contemporànees de la complexitat en les ciències es troben en relació en la teoria de sistemes, en la que un fenomen baix estudi té moltes parts i molts apanys possibles de les relacions entre les parts. Al mateix temps, lo complex i lo simple són relatius i pot canviar en el temps.

Concepte

L'us actual del terme "complexitat" en el camp de la sociologia generalment es referix específicament a les teories de la societat com un sistema complex adaptatiu. No obstant, la complexitat social i les seues propietats emergents són temes recurrents centrals en tot el desenroll històric del pensament social i l'estudi del canvi social. Els primers fundadors de la teoria sociològica, com Ferdinand Tönnies, Émile Durkheim, Max Weber, Vilfredo Pareto i Georg Simmel, varen examinar el creiximent exponencial i l'interrelació creixent de les trobades i intercanvis socials. Este émfasis en la interconectividad en les relacions socials i el sorgiment de noves propietats dins de la societat es troba en el pensament teòric en múltiples àrees de la sociologia. Com a ferramenta teòrica, la teoria de la complexitat social servix com a base per a la conexió de fenomens socials a nivell micro i macro, proporcionant una plataforma teòrica de nivell mig per a la formació d'hipòtesis. Metodològicament, el concepte de complexitat social és teòricament neutral, lo que significa que s'adapta als fenomens locals (micro) i globals (macro) en l'investigació sociològica.

Fondo teòric

Ilustració de la complexitat (Teselación de Penrose fractal)

El sociòlec nortamericà Talcott Parsons va analisar el treball dels primers fundadors mencionats anteriorment en el seu primer treball (1937) sobre la teoria de l'acció. Cap a 1951, Parsons coloca fermament estes idees anteriors en l'àmbit de la teoria dels sistemes formals en El sistema social. Durant les següents décades, esta sinèrgia entre el pensament general dels sistemes i el desenroll posterior de les teories del sistema social és duta alvance per l'alumne de Parsons, Robert K. Merton, i una llarga llista d'uns atres, en discussions sobre teories de ranc mig, estructura social i acció. Durant part d'este mateix periodo, des de finals de la década de 1970 fins a principis de la década de 1990, es discutixen atres àrees d'investigació sobre les propietats dels sistemes en els que una forta correlació de subpartes conduïx a comportaments observats que es descriuen de diverses maneres com autopoiesis i autoorganizados, dinàmics, turbulentos, i caòtics. Totes estes són formes de comportament del sistema que sorgixen de la complexitat matemàtica. A principis de la década de 1990, el treball de teòrics socials com Niklas Luhmann va començar a reflectir estos temes de comportament complex.

Un dels primers usos del terme "complexitat", en les ciències socials i del comportament, per a referir-se específicament a un sistema complex es troba en l'estudi de les organisacions modernes i els estudis de gestió. No obstant, particularment en estudis de gestió, el terme a sovint s'ha utilisat d'una manera metafòrica més que teòrica o quantitativa. A mitan de la década de 1990, el "gir de la complexitat" en les ciències socials comença a mida que algunes de les mateixes ferramentes generalment utilisades en la ciència de la complexitat s'incorporen a les ciències socials. Per a 1998, s'havia creat la publicació electrònica internacional, Journal of Artificial Societies and Social Simulation. En els últims anys, moltes publicacions han presentat descripcions generals de la teoria de la complexitat en el camp de la sociologia. Dins d'este cos de treball, les conexions també són atretes a atres tradicions teòriques, incloent l'epistemologia constructivista i les posicions filosòfiques de la fenomenologia, el posmodernismo i el realisme crític.

Vore també

Ciències Socials

•     Societats complexes
•     Economia de complexitat
•     Teoria de la complexitat i organisacions.
•     Diferenciació (sociologia)
•     Econofísica
•     Teoria compromesa

•     Anàlisis de rets i problemes etnogràfics
•     Tractament de l'informació personal

General

•     Ret neuronal artificial
•     Complexitat cognitiva
•     Teoria de la complexitat computacional
•     Evolució de doble fase
•     Programació evolutiva
•     Teoria de jocs
•     Sistema multiagente
•     Sistematografía

Bibliografia adicional

• Byrne, David (1998). Complexity Theory and the Social Sciences. London: Routledge.
• Byrne, D., & Callaghan, G. (2013). Complexity theory and the social sciences: The state of the art. Routledge.
• Castellani, Brian and Frederic William Hafferty (2009). Sociology and Complexity Science: A New Area of Inquiry (Séries: Understanding Complex Systems XV). Berlín, Heidelberg: Springer-Verlag.
• Eve, Raymond, Sara Horsfall and Mary E. Llig (1997). Chaos, Complexity and Sociology: Myths, Models, and Theories. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
• Jenks, Chris and John Smith (2006). Qualitative Complexity: Ecology, Cognitive Processes and the Re-Emergence of Structures in Post-Humanist Social Theory. New York, NY: Routledge.
• Kiel, L. Douglas (ed.) (2008). Knowledge Management, Organizational Intelligence, Learning and Complexity. UNESCO (EOLSS): Paris, France.
• Kiel, L. Douglas and Euel Elliott (eds.) (1997). Chaos Theory in the Social Sciences: Foundations and Applications. The University of Michigan Press: Ann Arbor, MI.
• Leydesdorff, Loet (2001). A Sociological Theory of Communication: The Self-Organization of the Knowledge-Based Society. Parkland, FL: Universal Publishers.
• Urry, John (2005). "The Complexity Turn." Theory, Culture and Society, 22(5): 1–14.