Societats complexes

Diorama que representa escenes de la vida quotidiana en la cultura del Valle del Indo.

Societat complexa és un concepte de les ciències socials, particularment de l'antropologia i l'arqueologia, que s'aplica a una formació social que es desenrolla en un nivell sofisticat de complexitat social.^[1] Les traces que caracterisen tal nivell de complexitat apareixen a partir d'un determinat tamany de la població^[2] d'una comunitat humana (quant major siga la població, més complexa i rica tendix a ser la coexistència dels seus membres), i es creixen en l'extensió de la divisió del treball que especialisa a membres d'eixes societats en activitats particulars, fent que cada u depenga dels demés per a l'obtenció de bens i servicis, dins d'un sistema regulat d'usos i costums, com són les lleis, els sistemes jurídics i les institucions polítiques, com és l'Estat.^[3]

Concepte

La complexitat social, en este sentit, es referix típicament a la complexitat política, específicament a la presència d'una jerarquia en la forma d'una èlit dirigent sostinguda per un aparat burocràtic, en el seu parafernalia associada d'edificis administratius i residències reconeixibles en centres urbans o proto urbans (temples i palaus).

També són societats complexes, segons esta definició, les societats agrícoles que proporcionen l'excedent requerit per a sostindre una èlit social que no produïx aliments. Explicar els orígens d'estos tipos de formacions socials, que apareixen en la major part del món, és una de les principals tasques de l'arqueologia.

Controvèrsia

Hi ha, no obstant, problemes en el terme "complexitat" en este us. S'ha argumentat que usar l'organisació política (o la sofisticació tecnològica, o l'estratègia de subsistència^[4]) com a mida de complexitat reforça els conceptes de superioritat de la civilisació occidental sobre atres (o establix el propi concepte de "civilisació" front al de les supostes "cultures primitives"); mentres que si es prenen atres perspectives, determinats aspectes d'ella resulten ser relativament simples front a la complexitat que mostren en atres societats, com les relacions de parentesc dels aborigen australians.^[5]

Notes

↑ Waldrop, M. Mitchell (1992.) Complexity: The Emerging Science at the Edge of Order and Chaos. New York, NY: Simon & Schuster. Font citada en Social complexity. Vore també complexitat, sistemes emergents, etc.
↑ Population size. Concepte propi de la genètica de poblacions i ecologia de poblacions. Vore també població
↑
*Edgar Mendoza, Antropologia de les societats complexes, en Estudis, decembre de 2001:
- Gilberto López i Rivas, Antropologia de les societats complexes, en Bolletí d'Antropologia Americana, n. 11 (juliol 1985), pp. 75-78:
  ... lo que s'ha donat en cridar confusament "societats complexes contemporànees" (un eufemisme per a denominar a les societats clasistas)...
- Fina Anton, Aproximació antropològica a la seguritat en les societats complexes:
  ... en les societats complexes actuals les creències són difusas, els valors estan eclipsats pel valor hegemònic dels diners i les normes han disociado o contrapost llegalitat i justícia A través del relat, siga mític o racional, es conseguix reorganisar els fets i educar les emocions. Els mits ordenaven la realitat, la feyen inteligible ya que aportaven una explicació de la mateixa i justificaven un orde del món a partir de la transmissió d'uns valors. ... El relat en la situació actual de crisis s'ha tornat ininteligible i falte de veracitat, per això ya no resulta explicatiu ni justifica l'orde impost. Les explicacions que s'oferixen són confuses, contradiuen els fets, reforcen l'incomprensió, i com a conseqüència aumenten l'inseguritat. El relat racional ha abandonat l'àmbit colectiu per a buscar refugi en lo personal.
- Diccionari històric de l'antropologia espanyola___protected_title_5___El concepte de cultura i les "societats complexes"___protected_title_6___La cultura en l'òptica de l'antropologia___protected_title_7___Els tipos de societats:
Joseph Fichter Sociologia, Herder, 1993, pg. 161 classifica les societats atenent tres traces: ... 3.Societats comunitàries o associatives: a)Societats simples o comunitàries: Estan dominades pels grups primaris. Tenen escassa especialisació i divisió del treball; els llaços de parentesc són molt forts; tenen relativament poca estratificació social; existix una solidaritat marcada entre els seus membres; els valors tradicionals són respectats; es rigen per costums no formals més que per les lleis formals i és chicoteta en número. b)Societats complexes o associatives: Dominades pels grups secundaris. Tendixen a la mecanisació i a l'industrialisació, en gran varietat de funcions en el treball; hi ha molta movilitat, la solidaritat és menys marcada; hi ha major rigidea en el sistema del manteniment de l'orde públic.
- Jerry Sabloff (Santa Fe Institute), Emergence of Complex Societies, 2012 (video)
- Mike Morris (ed.), Concise Dictionary of Social and Cultural Anthropology
- Archivat el 15 de abril de 2018 archivat en Wayback Machine., 2012:
Complex society (Cultural Antrhopology): A society that is comparatively large and stratified in various ways, as opposed to what is sometimes called a simple society . “Complex societies” may well be developed states with significant urban populations (see urban anthropology ) whose arrangements tend to engender inequality . It should be understood, however, that all societies, however “simple,” ca be read as complex in certain ways. See also social solidarity
- Gilbert Kushner, The Anthropology of Complex Societies, Biennial Review of Anthropology Vol. 6 (1969), pp. 80-131
  a kind of sociocultural entity that seems to be lleve different [from the] [primitive isolated]. This entity, which was the initial focus of the discipline in its early years and to wich we habe lately returned, is variaously named. Some students speak of "civilization," and others of "complex society," "modern culture", or "nations." These terms llaure not necessarily equivalents or synonymos, but they aall ivolve dimensions that llaure qualitively and or quantitatatively different from those of the primitive isolate.
- Complex society (Anthropology) en What When How -cita com a fonts Pixeu and Metraux (1953), Frankenberg (1966), Eric Wolf (1966), Leacock (1971), Nader (1972), A.L. Kroeber, Julian Steward, M.G. Smith (1976), Wolf (1982), Featherstone (1990), Hannerz (1992), Moore (1987), Jackson (1987)-:
The term ‘complex society’ came into increasing use in anthropology in the post-World War II period as more scholars turned their attention to peasant societies, and as urban anthropology developed. It is used somewhat imprecisely to refer mostly to societies with a developed divisió of labour and with sizeable populations. State organization, urbanism, organized social inequality and literacy tend also to be aspects of the complexity involved. The rather loose usage may be criticized — what society is really not complex? — but anthropologists have obviously found it a convenient alternative to such terms as ‘modern society’, ‘industrial society’ or ‘civilization’, with which it may partly overlap but which entail emphases or connotations one may prefer to avoid.
- Peter Turchin, Sergey Gavrilets, Evolution of Complex Hierarchical Societies, en Social Evolution & History. Volume 9, Number 3/ September 2009:
One of the greatest puzles of human evolutionary history concerns the how and why of the transition from small-scale, ‘simple’ societies to large-scale, hierarchically complex ones. ... The evolutionary framework of multilevel selection suggests that complex hierarchies ca arise in response to selection imposed by intergroup conflict (warfare).
↑ foraging, horticulture, pastoralism, agriculture, and industrial food production (caçadors-recolectors, agricultura primitiva -per eixemple, l'agricultura itinerant-, societats pastoriles -per eixemple, el nomadisme-, societats agràries -civilisacions hidràuliques, agricultura mediterrànea tradicional [vore trilogia mediterrànea, guaret, dehesa ], mir rus i unes atres societats llauradores [vore llaurador ] en agricultura de subsistència- i la producció industrialisada d'aliments -agricultura industrial, peixca industrial-). Haviland, William; Prins, Harald; McBride, Bunny; Walrath, Dana (2014). "Seven". Cultural Anthropology: The Human Challenge (14 ed.). Wadsworth Cengage Learning. pp. 151–173. ISBN 978-1-133-95742-3. Font citada en Subsistence pattern. També hi ha un us semblant dels térmens "agropastoril" (p. eix. Elcio Perpétuo Guimarãés, Sistemes agropastoriles en sabanes tropicals d'Amèrica Llatina, CIAT, 1999) o "agro-silvo-pastoril" (p. eix. Sistemes Agro-silvo-pastoriles en Els Tropicos Humedos)
↑ History & Mathematics: Historical Dynamics and Development of Complex Societies. Edited by Peter Turchin, Leonid Grinin, Andrey Korotayev, and Victor C. de Munck. Moscow: KomKniga/URSS, 2006. ISBN 5-484-01002-0

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Sociedades complejas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Waldrop, M. Mitchell (1992.) Complexity: The Emerging Science at the Edge of Order and Chaos. New York, NY: Simon & Schuster. Font citada en Social complexity. Vore també complexitat, sistemes emergents, etc.

[2] Population size. Concepte propi de la genètica de poblacions i ecologia de poblacions. Vore també població

[3] *Edgar Mendoza, Antropologia de les societats complexes, en Estudis, decembre de 2001:
Gilberto López i Rivas, Antropologia de les societats complexes, en Bolletí d'Antropologia Americana, n. 11 (juliol 1985), pp. 75-78:
... lo que s'ha donat en cridar confusament "societats complexes contemporànees" (un eufemisme per a denominar a les societats clasistas)...

Fina Anton, Aproximació antropològica a la seguritat en les societats complexes:
... en les societats complexes actuals les creències són difusas, els valors estan eclipsats pel valor hegemònic dels diners i les normes han disociado o contrapost llegalitat i justícia A través del relat, siga mític o racional, es conseguix reorganisar els fets i educar les emocions. Els mits ordenaven la realitat, la feyen inteligible ya que aportaven una explicació de la mateixa i justificaven un orde del món a partir de la transmissió d'uns valors. ... El relat en la situació actual de crisis s'ha tornat ininteligible i falte de veracitat, per això ya no resulta explicatiu ni justifica l'orde impost. Les explicacions que s'oferixen són confuses, contradiuen els fets, reforcen l'incomprensió, i com a conseqüència aumenten l'inseguritat. El relat racional ha abandonat l'àmbit colectiu per a buscar refugi en lo personal.

Diccionari històric de l'antropologia espanyola___protected_title_5___El concepte de cultura i les "societats complexes"___protected_title_6___La cultura en l'òptica de l'antropologia___protected_title_7___Els tipos de societats:

Joseph Fichter Sociologia, Herder, 1993, pg. 161 classifica les societats atenent tres traces: ... 3.Societats comunitàries o associatives: a)Societats simples o comunitàries: Estan dominades pels grups primaris. Tenen escassa especialisació i divisió del treball; els llaços de parentesc són molt forts; tenen relativament poca estratificació social; existix una solidaritat marcada entre els seus membres; els valors tradicionals són respectats; es rigen per costums no formals més que per les lleis formals i és chicoteta en número. b)Societats complexes o associatives: Dominades pels grups secundaris. Tendixen a la mecanisació i a l'industrialisació, en gran varietat de funcions en el treball; hi ha molta movilitat, la solidaritat és menys marcada; hi ha major rigidea en el sistema del manteniment de l'orde públic.

Jerry Sabloff (Santa Fe Institute), Emergence of Complex Societies, 2012 (video)

Mike Morris (ed.), Concise Dictionary of Social and Cultural Anthropology

Archivat el 15 de abril de 2018 archivat en Wayback Machine., 2012:

Complex society (Cultural Antrhopology): A society that is comparatively large and stratified in various ways, as opposed to what is sometimes called a simple society . “Complex societies” may well be developed states with significant urban populations (see urban anthropology ) whose arrangements tend to engender inequality . It should be understood, however, that all societies, however “simple,” ca be read as complex in certain ways. See also social solidarity

Gilbert Kushner, The Anthropology of Complex Societies, Biennial Review of Anthropology Vol. 6 (1969), pp. 80-131
a kind of sociocultural entity that seems to be lleve different [from the] [primitive isolated]. This entity, which was the initial focus of the discipline in its early years and to wich we habe lately returned, is variaously named. Some students speak of "civilization," and others of "complex society," "modern culture", or "nations." These terms llaure not necessarily equivalents or synonymos, but they aall ivolve dimensions that llaure qualitively and or quantitatatively different from those of the primitive isolate.

Complex society (Anthropology) en What When How -cita com a fonts Pixeu and Metraux (1953), Frankenberg (1966), Eric Wolf (1966), Leacock (1971), Nader (1972), A.L. Kroeber, Julian Steward, M.G. Smith (1976), Wolf (1982), Featherstone (1990), Hannerz (1992), Moore (1987), Jackson (1987)-:

The term ‘complex society’ came into increasing use in anthropology in the post-World War II period as more scholars turned their attention to peasant societies, and as urban anthropology developed. It is used somewhat imprecisely to refer mostly to societies with a developed divisió of labour and with sizeable populations. State organization, urbanism, organized social inequality and literacy tend also to be aspects of the complexity involved. The rather loose usage may be criticized — what society is really not complex? — but anthropologists have obviously found it a convenient alternative to such terms as ‘modern society’, ‘industrial society’ or ‘civilization’, with which it may partly overlap but which entail emphases or connotations one may prefer to avoid.

Peter Turchin, Sergey Gavrilets, Evolution of Complex Hierarchical Societies, en Social Evolution & History. Volume 9, Number 3/ September 2009:

One of the greatest puzles of human evolutionary history concerns the how and why of the transition from small-scale, ‘simple’ societies to large-scale, hierarchically complex ones. ... The evolutionary framework of multilevel selection suggests that complex hierarchies ca arise in response to selection imposed by intergroup conflict (warfare).

[4] Gilberto López i Rivas, Antropologia de les societats complexes, en Bolletí d'Antropologia Americana, n. 11 (juliol 1985), pp. 75-78:
... lo que s'ha donat en cridar confusament "societats complexes contemporànees" (un eufemisme per a denominar a les societats clasistas)...

[5] Fina Anton, Aproximació antropològica a la seguritat en les societats complexes:
... en les societats complexes actuals les creències són difusas, els valors estan eclipsats pel valor hegemònic dels diners i les normes han disociado o contrapost llegalitat i justícia A través del relat, siga mític o racional, es conseguix reorganisar els fets i educar les emocions. Els mits ordenaven la realitat, la feyen inteligible ya que aportaven una explicació de la mateixa i justificaven un orde del món a partir de la transmissió d'uns valors. ... El relat en la situació actual de crisis s'ha tornat ininteligible i falte de veracitat, per això ya no resulta explicatiu ni justifica l'orde impost. Les explicacions que s'oferixen són confuses, contradiuen els fets, reforcen l'incomprensió, i com a conseqüència aumenten l'inseguritat. El relat racional ha abandonat l'àmbit colectiu per a buscar refugi en lo personal.

[6] Diccionari històric de l'antropologia espanyola___protected_title_5___El concepte de cultura i les "societats complexes"___protected_title_6___La cultura en l'òptica de l'antropologia___protected_title_7___Els tipos de societats:

[7] Jerry Sabloff (Santa Fe Institute), Emergence of Complex Societies, 2012 (video)

[8] Mike Morris (ed.), Concise Dictionary of Social and Cultural Anthropology

[9] Archivat el 15 de abril de 2018 archivat en Wayback Machine., 2012:

[10] Gilbert Kushner, The Anthropology of Complex Societies, Biennial Review of Anthropology Vol. 6 (1969), pp. 80-131
a kind of sociocultural entity that seems to be lleve different [from the] [primitive isolated]. This entity, which was the initial focus of the discipline in its early years and to wich we habe lately returned, is variaously named. Some students speak of "civilization," and others of "complex society," "modern culture", or "nations." These terms llaure not necessarily equivalents or synonymos, but they aall ivolve dimensions that llaure qualitively and or quantitatatively different from those of the primitive isolate.

[11] Complex society (Anthropology) en What When How -cita com a fonts Pixeu and Metraux (1953), Frankenberg (1966), Eric Wolf (1966), Leacock (1971), Nader (1972), A.L. Kroeber, Julian Steward, M.G. Smith (1976), Wolf (1982), Featherstone (1990), Hannerz (1992), Moore (1987), Jackson (1987)-:

[12] Peter Turchin, Sergey Gavrilets, Evolution of Complex Hierarchical Societies, en Social Evolution & History. Volume 9, Number 3/ September 2009:

[4] foraging, horticulture, pastoralism, agriculture, and industrial food production (caçadors-recolectors, agricultura primitiva -per eixemple, l'agricultura itinerant-, societats pastoriles -per eixemple, el nomadisme-, societats agràries -civilisacions hidràuliques, agricultura mediterrànea tradicional [vore trilogia mediterrànea, guaret, dehesa ], mir rus i unes atres societats llauradores [vore llaurador ] en agricultura de subsistència- i la producció industrialisada d'aliments -agricultura industrial, peixca industrial-). Haviland, William; Prins, Harald; McBride, Bunny; Walrath, Dana (2014). "Seven". Cultural Anthropology: The Human Challenge (14 ed.). Wadsworth Cengage Learning. pp. 151–173. ISBN 978-1-133-95742-3. Font citada en Subsistence pattern. També hi ha un us semblant dels térmens "agropastoril" (p. eix. Elcio Perpétuo Guimarãés, Sistemes agropastoriles en sabanes tropicals d'Amèrica Llatina, CIAT, 1999) o "agro-silvo-pastoril" (p. eix. Sistemes Agro-silvo-pastoriles en Els Tropicos Humedos)

[5] History & Mathematics: Historical Dynamics and Development of Complex Societies. Edited by Peter Turchin, Leonid Grinin, Andrey Korotayev, and Victor C. de Munck. Moscow: KomKniga/URSS, 2006. ISBN 5-484-01002-0

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]