Coma Berenices
Coma Berenices o el Cabellam de Berenice és una constelació situada prop i a l'oest de Leo. És una constelació poc destacada, reconeixible per tres estreles que formen un àngul recte, α Com, β Com i γ Com. Coma Berenices no va ser reconeguda com a constelació independent en l'astronomia clàssica grega, sino més be com a part de la constelació de Leo o de Bootes. Va ser en temps més tardans (sobretot en l'astronomia renaixentista) quan Coma Berenices es va consolidar com a constelació autònoma.
Nom
Sobre l'orige del nom del Cabellam de Berenice, se nos conta la seua història en De Astronomica:
Per damunt de l'image del León en el cel més propenc a la Verge hi ha atres sèt estreles prop de la seua coa, dispostes en forma de triàngul, que Conon, el matemàtic, i Calímaco criden el Cabellam de Berenice. Quan Ptolomeo es va casar en la seua germana Berenice, i despuix d'uns dies es va dispondre a atacar Àsia, Berenice va prometre que si Ptolomeo retornava victoriós, es tallaria el pèl. Va colocar la trena, consagrada per este vot, en el temple de Venus Arsínoe Zefiritis, pero al sendemà ya no es trobava allí. Quan el rei es va sentir afligit per açò, Conon el matemàtic, desijant guanyar-se el favor del rei, va dir que hi havia vist el mechón entre les constelacions i va senyalar sèt estreles sense una configuració definida que va imaginar que eren el mechón.[1]
Alguns autors, junt en Calímaco, han dit que esta Berenice criava cavalls i solia enviar-los a Olimpia. Uns atres afigen que una volta Ptolomeo, el pare de Berenice, assut del pànic davant el número d'enemics, va buscar refugi fugint, pero la seua filla, una experimentada amazona, va montar a cavall, va organisar a les tropes restants, va matar a molts dels enemics i va posar en fuga al restant. Per això, inclús Calímaco la flama «d'ànima noble». Eratóstenes diu que va ordenar tornar a les chicones de Lesbos la dot que els havien deixat els seus pares, que cap havia lliberat, i va establir entre elles el dret a mamprendre accions llegals per a recuperar-la.[1]
Sobre el context històric es diu quan Ptolomeo va pujar al tro, la seua primera missió va consistir en anar a Síria per a lluitar contra el rei Seleuco II i venjar l'assessinat de la seua germana i del seu nebot (que era el hereu al tro d'esta regió d'Àsia). Davant Ptolomeo i Berenice va aplegar l'astrònom Conon de Samos per a calmar-los. La seua ciència era molt venerada; havia escrit sèt llibres sobre astronomia i tot lo món coneixia la seua gran amistat en el famós Arquímedes de Siracusa. Conon va mostrar als reis una agrupació d'estreles, i els va contar que eixa agrupació acabava d'aparéixer en el firmament i que sense dubte es tractava del cabellam de Berenice, que havia segut transportada allí per la deesa Afrodita, a qui se li havia oferit. Despuix, el sabio Conon va dibuixar un llarc cabellam d'estreles en el globo celest del museu d'Aleixandria.
El poeta i gramàtic grec, Calímaco, que havia segut bibliotecari durant molts anys, va immortalisar a la reina Berenice i el seu magnífic cabellam en una elegia. He ací un dels seus fragments:
- Estava yo recent tallada i les meues germanes em ploraven quan, de sobte, en un ràpit batre d'ales, el dolç bufe del céfiro em du a través dels núvols de l'éter i em deposita en el venerable sen de la divina nit Cipris. I a fin de que yo, el bell cabellam de Berenice, apareguera fixa en el cel lluint per als humans en mig d'innumerables astres, Cipris em va colocar, com a nova estrela, en l'antic cor dels astres.[2]
A raïl d'esta història es va canviar el nom de la constelació de Coma a Coma Berenices, de la mateixa manera que la seua representació. En un inici es representava com una dòna i un chiquet en braços (representació en el zodíac de Dendera 2000 AC), pero despuix va passar a representar-se com un cabellam, aprofitant la semblança de menge en la paraula grega per a cabell, kómē (κόμη).


Observació
A pesar dels seus 386 graus quadrats, el Cabellam de Berenice (Coma Berenices) és una constelació res vistosa a simple vista. Les constelacions veïnes són: a l'oest el León (Leo); al nort, Els Gossos de Caça o Lebreles (Canes Venatici); a l'est el Boyero (Bootes) i al sur, la Verge (Virgo), les quals serviran de referència per a la seua localisació, o be trobar la regió compresa entre α Canun Venaticorum (α dels Gossos de Caça o Cor Caroli), β Leonis (Denébola), ε Virginis (Vindemiatrix o Almuredin) i α Bootis (Arturo). El Cabellam de Berenice està situada entre 11h55m i 13h35m d'ascensió recta i entre +14° i +34° de declinació. Una volta localisada esta regió del cel, cal tractar de reconéixer el triàngul rectàngul isósceles format per tres de les més lluentes estreles, encara que solament siguen de la quarta magnitut: α o 42 Com, β o 43 Com i γ o 15 Com. Com hem mencionat anteriorment, la constelació no conté cap objecte vistós, a pesar de la força del mit i l'alusió històrica d'Eratóstenes, i no va ser fins a l'any 1602, quan el gran Tycho Brahe li va donar un lloc en el cel. La millor forma de poder apreciar els seus escassos atractius, és observant-l'en uns prismáticos de gran camp adaptats per a la visió nocturna o en telescopis d'a lo manco 14 cm d'obertura i oculars de chicotets auments.
En avant les cantitats que figuren entre paréntesis (1254+1655) es referixen les quatre primeres sifres a les hores i minuts d'ascensió recta i les restants a graus i minuts de declinació. El signe + per estar situada en el hemisferi nort. Totes estes cantitats es referixen a J2000.0.
Aglomeració Estelar del Cabellam. Este cúmul obert molt extens sobre uns 5° de diàmetro no té un nom especial en cap catàlec. A voltes, no obstant se li coneix en el nom de "Mel 111" en alusió a la llista de 250 cúmuls oberts, que va recopilar en 1915 Philibert Jacques Melotte (1880-1961). Esta agrupació comprén més de 40 estreles prou dèbils, vàries d'elles observables a simple vista que tenen magnitut 5 i que li les coneix com 12 Com (4m75), 13 Com (5m17), 14 Com (4m93), 16 Com (4m99) i 21 Com (5m45). El cúmul dista de la Terra uns 255 a. l., sent un dels més pròxims a nosatres despuix dels de l'Orsa Major i les Híades. Es tracta al mateix temps d'una corrent d'estreles, que es mou sobre el Sol en una velocitat d'uns 8 km/s en direcció a la constelació de la Vela. Este es troba entre les estreles α Canum Venaticorum (Cor Caroli) i β Leonis (Denébola). Els espectres de les estreles que componen el cúmul van des de la classe A fins als tipos K i M. En telescopi, a banda del cúmul citat, es pot percebre un elevat número de galàxies entre les més lluminoses de les que poblen pràcticament tota la constelació, especialment en l'àngul sur occidental i també en la veïna constelació de la Verge.

A 24m al sur de l'estrela 31 Com, és dir en α=12h51s i δ=+27°7′ es proyecta el Pol Nort de la Galàxia, i al voltant d'eixe punt totes les fonts exteriors a ella, semblen girar en sentit contrari a la rotació efectiva del nostre sistema sideral i que com sabem, per la posició del Sol, realisa un gir complet en aproximadament 250 millons d'anys, és el cridat "any còsmic". En este punt la mirada està centrada llunt de la Via Làctea, l'interferència deguda al gas i pols de la nostra galàxia és pràcticament nul, lo que fa que siguen visibles moltes galàxies.
β Com o 43 Com (1312+2753) L'estrela més lluminosa de la constelació és de 4,25 magnitut, tipo espectral G0V i està a 8,3 pársec de distància del Sol, alluntant-se de nosatres a raó de 6 km/s.
α Com, 42 Com o Diadem (1310+1732) La segona estrela més lluminosa en una magnitut de 4,32, encara que en realitat és una estrela triple, a on les components A i B són de 5,05 i 5,08 magnituts i estan tan prop una d'una atra que en instruments chicotets és impossible separar-les, són de classe espectral F5 i gira una al voltant de l'atra en 25,87 anys. La component C està a 110" de la principal A, en una magnitut 10,1.
15 Com o γ Com (1227+2816), estrela de tipo espectral K1 i de 4,35 magnitut, color groc-ataronjat es troba a 35 parsecs de distància i s'allunta a raó de 4 km/s. Ademés, podem trobar 35 estreles que lluïxen en magnituts compreses entre la 4,74 de 11 Com fins a la 6,56 de 28 Com.
KR Comae Berenices (1320+1746), sistema estelar compost per una binària de contacte i una tercera estrela exterior que es mou en una òrbita molt excèntrica.
LW Comae Berenices (1249+2450), anàlec solar de magnitut 6,31 situada a 17,7 pársecs.
Coma Berenices conta en algunes estreles dobles que es poden resoldre fàcilment.
2 Com (1004+2128) Doble de magnituts 5,9 i 7,4 separades 3"7 de colors groc i vert intens i un àngul de posició de 237°. És un parell d'extraordinària bellea, que necessita per a la seua observació amprar oculars de fort aument. Dista 56 pársec i s'allunta a raó de 5 km/s.
6 Com és una estrela blanca de magnitut 5,09.
11 Com (1221+1748) és difícil de separar en instruments chicotets, ya que els seus components són de 4,7 i 12,7 magnituts i separades entre sí 9"1. Abdós són de classe K0.
12 Com (1223+2551) és un sistema triple, les components AB són de magnituts 4,8 i 11,8 separades 35" de colors blanc i groc, per a poder-les separar es necessiten telescopis majors d'1 dm d'obertura. La component C és de 8,3 magnitut i de color blanc, separada 65"2 de la component A. El conjunt està a 27 pársec de distància i s'allunta a raó d'1 km/s.
17 Com (1229+2555) és un atre sistema triple les components del qual AB estan separades per 145"2, de color blanc abdós i magnituts 5,3 i 6,6 que es poden separar en prismáticos. La component C està molt pròxima a la B, solament 1"8 de distància i 14,6 magnitut. Disten 22 pársec, que es reduïx a raó de 3 km/s.
24 Com (1235+1823) és un sistema molt atractiu, compost per dos estreles separades 20"3 i de magnituts 5,2 i 6,7, classe espectral K0 i A3, coloració anaranjada i blava respectivament, que es poden separar en uns prismàtics una miqueta potents. La menys lluminosa és a la seua volta una binària espectroscòpica en un periodo de 7d3366; els tres astres es troben a una distància de 110 pársec que s'incrementa a raó de 4,1 km/s.
Σ1685 (1252+1910) és un parell blanc groc-verdoso de magnituts 7,3 i 7,9 separades 16"0 i un àngul de posició 202°. És fàcil separar en uns prismàtics alguna cosa potents.
32 i 33 Com (1252+1704) sistema visible en prismàtics; són dos estreles de 6,3 i 6,7 magnituts, tipo espectrals F5 i F8, una roja i una atra groc-verdoso separades 95"2. En realitat este sistema és triple, ya que a 897"2 es troba una tercera de magnitut 8,7 situada en un àngul de posició de 262° de la principal.
36 Comae Berenices (1258+1724), jagant roja de magnitut 4,77.
41 Comae Berenices, jaganta taronja de magnitut 4,80.
CC Com, binària de contacte de magnitut 11,30.
EK Com, binària eclipsant de magnitut mija 12,02.
FS Comae Berenices (40 Comae Berenices), jagant roja i variable semirregular de magnitut mija 5,61.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coma Berenices» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.