Colony (The X-Files)
«Colony» és el setzé episodi de la segona temporada de la série de televisió nortamericana de ciència ficció The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 10 de febrer de 1995. Va ser dirigit per Nick Marck i escrit pel creador de la série Chris Carter basat en una història desenrollada per Carter i l'actor principal David Duchovny. «Colony» va contar en aparicions especials de Megan Leitch, Peter Donat i Brian Thompson. L'episodi va ajudar a explorar la mitologia general de la série. «Colony» va obtindre una calificació Nielsen de 10,3, sent vist per 9,8 millons de llars en la seua transmissió inicial. «Colony» és un episodi de dos parts, i la trama continua en el següent episodi, «End Game».
El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. En este episodi, Mulder i Scully investiguen els assessinats de clons humans que treballen en clíniques d'abort a mans d'un assessí que canvia de forma (Thompson). Mulder rep notícies de que la seua germana menor, Samantha (Leitch), que havia segut abducida quan era chiqueta, podria haver retornat.
«Colony» va presentar el paper recurrent del Cazarrecompensas extraterrestre. L'actor Brian Thompson va fer un oïment i després va guanyar el paper. Frank Spotnitz i Carter no varen tindre molt temps per a elegir a este personage, pero sabien que este paper seria important ya que estava destinat a ser un personage recurrent. Thompson va ser elegit segons Spotnitz perque tenia un «aspecte molt distintiu» sobre ell, sobretot en la cara i la boca.
Argument
[editar | editar còdic]L'episodi comença in miges res en Fox Mulder (David Duchovny) en un hospital de campanya en l'Àrtic. Mentres baixen a Mulder a un cup en aigua, Dana Scully (Gillian Anderson) irromp i els diu als meges que la fredor és lo únic que ho manté en vida. De sobte, el monitor cardíac de Mulder es deté.
Dos semanes abans, en el mar de Beaufort, els tripulants d'un barco veuen una llum en el cel que pronte s'estrela contra el mar. Es recupera un cos de l'accident, que es revela com un cazarrecompensas extraterrestre (Brian Thompson). Dos dies despuix, el cazarrecompensas aplega a una clínica d'aborts en Scranton, Pennsilvània, i mata a un mege apunyalant-ho en la nuca en un arma d'estilet, després capciona fòc a l'edifici i escapa. Mulder rep correus electrònics que contenen el obituario del mege junt en atres dos meges idèntics. Despuix d'entrevistar a un sacerdot provida que havia amenaçat a un dels meges, poden usar un anunci en el periòdic que busca a un dels hòmens per a rastrejar a un atre, Aaron Baker, a Siracusa, Nova York.
Mulder fa que un companyer agent del FBI, Barrett Weiss, visite la residència de Baker. Weiss i Baker són assessinats pel cazarrecompensas, qui es fa passar per Weiss i els diu a Mulder i Scully que no hi ha ningú en casa. En acabant de que Walter Skinner (Mitch Pileggi) s'entera de la mort de Weiss i tanca el cas, els agents es troben en l'oficial de la CIA Ambrose Chapel, qui els diu que els meges són clons d'un programa de genètica de l'eixèrcit soviètic i estan sent assessinats sistemàticament pels governs de Rússia i Estats Units. Mulder, Scully i Chapel es dirigixen a arreplegar a un atre mege cridat James Dickens, pero Dickens fuig al vore a Chapel, que en realitat és el cazarrecompensas disfrassat. Dickens és assessinat pel cazarrecompensas en la persecució posterior, sense saber-ho, en l'ajuda de Mulder i Scully.
Scully dubta de la credibilitat de «Chapel», pero Mulder creu en la seua història per les seues credencials i experiència. Scully realisa una autòpsia a Weiss i descobrix que la seua sanc s'ha coagulado, mentres que el seu reconte de glòbuls rojos és excessivament alt. Scully troba una direcció en una bossa recuperada de la residència de Dickens i es dirigix allí, descobrint un laboratori que està sent destruït per «Chapel». Mentrestant, Mulder és convocat a la casa del seu pare, Bill, i s'entera de que la seua germana Samantha aparentment va retornar a casa despuix d'haver segut abducida décades abans. Samantha afirma que va ser tornada al voltant dels nou anys sense memòria, i recentment va recordar la seua experiència a través d'una regressió hipnòtica.
Samantha li diu a Mulder que el Cazarrecompensas i els clons són en realitat extraterrestres, i que el Cazarrecompensas començarà a perseguir-la tan pronte com haja matat als clones restants. Mentrestant, Scully es dirigix a un hotel per a amagar-se del cazarrecompensas. En retornar al laboratori, troba quatre clons més, que diuen ser els últims. Scully fa els apanys per a que siguen transportats a un lloc segur, pero el cazarrecompensas la seguix i observa. En la seua habitació d'hotel, Scully deixa entrar a un home que sembla ser Mulder, solament per a rebre una cridada telefònica del Mulder real poc despuix.[1]
Producció
[editar | editar còdic]Repartixc
[editar | editar còdic]Com en tots els demés episodis de The X-Files en eixe moment, el procés de càsting va prendre huit dies. Megan Leitch, la dòna que va interpretar a Samantha Mulder, va fer segons Frank Spotnitz un «treball fenomenal». Leitch va tornar a The X-Files a lo llarc dels anys per a interpretar a Samantha o un dels seus molts clons. Tenia moltes llínees, que sentia que eren «molt dures» i «específiques». L'actor Darren McGavin, estrela de Kolchak: The Night Stalker, originalment va ser buscat per a interpretar el paper de Bill Mulder, pero no va poder pel seu horari de treball. El paper finalment va ser interpretat per Peter Donat.[2]
Brian Thompson va fer una oïment per al paper del cazarrecompensas en una sessió de càsting, a on competia en un atre actor. Frank Spotnitz i Carter no varen tindre molt temps per a elegir a este personage, pero sabien que este càsting seria important ya que tenia l'intenció de ser un personage recurrent. Thompson va ser elegit segons Spotnitz perque tenia un «aspecte distintiu» sobre ell, sobretot en la cara i la boca. Despuix d'elegir-ho, li varen dir a l'agent de Thompson que Thompson necessitava un brot de pèl, perque al principi se suponia que el Cazarrecompensas extraterrestre era una espècie de pilote militar que havia segut derribat. Pero quan va aplegar el dia en que Thompson va vindre a Vancouver, va haver un «malentés» i no li havien dit sobre el «tall de pèl», per lo que el pentinat que es veu en este episodi va ser una espècie de «compromís».
Escritura i rodage
[editar | editar còdic]Carter va dir que si ben «Colony» va ser una «cristalisació de la mitologia de la série», «va sorgir sense donar-se conte», seguint la sugerència de David Duchovny d'enfrontar-se a un cazarrecompensas extraterrestre. Aixina es va assentar en l'actor i va decidir sumar també a la germana desapareguda de Mulder. L'arma extraterrestre, descrita per l'elenc i l'equip com «el picahielo», es va fer en una mànega d'aire que va travessar el braç de Brian Thompson. Per a crear un sò únic i d'un atre món fet per l'arma utilisada pel caçador, es varen considerar varis efectes de sò ans que el coproductor Paul Rabwin expressara el sò en un micròfon.
Carter inicialment havia volgut establir l'episodi de la primera temporada «Isse» en el Pol Nort, pero açò era massa ambiciós en eixe moment. «Colony» va brindar l'oportunitat de crear un episodi utilisant eixe escenari.[3] Algunes de les prens de l'interior del rompehielos es varen filmar a bordo de el HMCS Mackenzie, un destructor de les Forces Armades Canadenques fora de servici, que també es va usar en l'episodi següent, «End Game», i en l'episodi posterior de la temporada «Død Kalm».[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowry, 1995, pp. 199-201.
- ↑ Lovece, 1996, p. 153.
- ↑ Edwards, 1996, p. 115.
- ↑ Edwards, 1996, p. 116.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colony (The X-Files)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.