End Game (The X-Files)

«End Game» és el desseté episodi de la segona temporada de la série de televisió nortamericana de ciència ficció The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 17 de febrer de 1995. Va ser dirigit per Rob Bowman i escrit per Frank Spotnitz. «End Game» va contar en aparicions especials de Megan Leitch, Peter Donat, Brian Thompson i va vore a Steven Williams repetir el seu paper com X. L'episodi va ajudar a explorar la mitologia general de la série. «End Game» va obtindre una calificació Nielsen d'11,2, sent vist per 10,7 millons de llars en la seua transmissió inicial. Va rebre opinions positives dels crítics.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. En este episodi, Scully és seqüestrada per un cazarrecompensas extraterrestre i Mulder oferix a la seua germana Samantha (Leitch) com a rescat. No obstant, Samantha és simplement un de varis clons creats com a part d'un proyecte d'híbrits humà-extraterrestres, lo que du a Mulder a perseguir al cazarrecompensas en busca de la veritat sobre la seua desaparició. «End Game» és un episodi de dos parts, que continua la trama de l'episodi anterior, «Colony».

«End Game» va ser el primer episodi de la série escrit per Spotnitz, qui finalment es va convertir en un dels productors eixecutius de la série.

Argument

El USS Allegiance, un submarí nuclear nortamericà, patrulla el mar de Beaufort front a la costa d'Alaska quan es troba en una nau baix del gèl que emet una senyal de ràdio. El Comando del Pacífic ordena al Allegiance que dispare contra la nau. No obstant, la nau conseguix desactivar el submarí usant una freqüència de to alt, deixant-ho varat molt per baix del gèl.

Continuant des del final en suspens en «Colony», Dana Scully (Gillian Anderson) és colpejada i seqüestrada per «Mulder», qui en realitat és el cazarrecompensas disfrassat. Quan el verdader Mulder (David Duchovny) troba l'habitació d'hotel destrossada, la seua germana Samantha explica que el cazarrecompensas organisarà un intercanvie de rehens per a canviar a Scully per ella. Ella explica ademés que el cazarrecompensas solament pot morir perforant la base del seu coll i que la seua sanc extraterrestre tòxica és mortal per als humans. Finalment, Samantha revela que els clons són la progenie de dos extraterrestres originals i varen treballar en clíniques d'abort per a obtindre accés al teixit fetal. El seu objectiu era establir una colónia extraterrestre en la Terra, un esforç que es remonta a la década de 1940. No obstant, degut a que es va considerar que els experiments dels clons havien contaminat a la seua raça extraterrestre, es va enviar al cazarrecompensas per a matar-los.

Walter Skinner (Mitch Pileggi es troba en Mulder i Samantha en l'apartament de Mulder i els diu que falten els clones restants. Mulder rep una cridada de Scully, qui li diu que el cazarrecompensas busca un intercanvi per Samantha. Mulder i Samantha són enviats a un pont prop de Bethesda mentres Skinner s'amaga prop en un francotirador. En acabant de que es porta a terme l'intercanvi, Samantha ataca al cazarrecompensas. Durant la lluita, el francotirador dispara contra el cazarrecompensas, i tant ell com Samantha cauen a un riu. Mulder, angustiat, es disculpa entre llàgrimes en el seu pare, Bill, per perdre-la de nou. Bill li deixa a Mulder una nota de Samantha, que li proporciona la direcció d'una clínica en Maryland a on puguen reunir-se si se separen. Mulder espera que estiga viva, pero pronte rep una cridada de Scully informant-li que es va trobar el cos de Samantha. En acabant de que Scully termina la cridada, descobrix que el cos de Samantha es dissol en un líquit vert.

Mentrestant, dins de la clínica, Mulder troba varis clons de Samantha treballant en fetos en laboratoris similars al dels clons. Revelen que varen manipular a Mulder enviant a un dels seus per a que es fera passar per «Samantha» en un esforç per que protegira al seu clon original. També afirmen conéixer l'ubicació real de Samantha. Mulder, en donar-se conte de que havia segut enganyat, inicialment es nega a ajudar i comença a anar-se, pero el cazarrecompensas que aplega ho deixa inconscient, qui procedix a matar als clons de Samantha i cremar la clínica. Quan no es troba cap rastre dels clons, Mulder es reunix en X en el Centre Kennedy, exigint saber l'ubicació del cazarrecompensas. X diu que es va trobar la nau del cazarrecompensas baix de la mar de Beaufort i que es va enviar una flota naval per a destruir-la. Mulder es dirigix allí i li envia un correu electrònic a Scully per a dir-li que no ho seguixca.

Scully acodix a Skinner en busca d'ajuda, pero inicialment es nega. Scully també crida a X al departament de Mulder, pero ell la rebuja. En eixir, X s'enfronta a Skinner en un ascensor. En acabant de que els dos hòmens s'involucren en un violent altercat físic, X revela el parador de Mulder. Mentrestant, Mulder troba el Allegiance varat, en el seu vés-la trencada a través d'un tros de gèl poc profunt. En l'interior, troba lo que sembla ser l'únic tripulant supervivent del submarí, qui Mulder endevina correctament que és el cazarrecompensas disfrassat. Els dos lluiten, durant la qual Mulder queda expost a la sanc tòxica del cazarrecompensas i Mulder lagrimea per l'irritament. El cazarrecompensas afirma que Samantha encara està viva abans de tirar a Mulder de la vela i sumergir al Allegiance; un Mulder dèbil casi és partit en dos en l'hèliç del submarí mentres cau. Ho troben i ho duen d'urgència a l'hospital de campanya vist el començ de «Colony», a on Scully, en enterar-se de que la sagne extraterrestre conté un retrovirus que mor en temperatures fredes, convenç als meges de traure-ho del bany que calfaria el seu cos.

A mida que la condició de Mulder s'estabilisa, Scully escriu un informe de camp acreditant a la ciència per detectar el retrovirus i salvar a Mulder. Ella sosté que el retrovirus té un orige misteriós i informa que no es varen trobar ni el cazarrecompensas ni el Allegiance. Quan Mulder recupera la consciència, li diu a Scully que les seues experiències no li varen donar les respostes que havia estat buscant, pero que li varen donar una nova «fe per a seguir buscant».

Producció

Escritura

Est va ser el primer episodi de la série escrit per Frank Spotnitz. Spotnitz, a qui se li va ocórrer l'idea de dur de regrés a Samantha Mulder en «Colony», va escriure este episodi, el seu primer treball acreditat en el programa. Segons Spotnitz, ell, junt en Chris Carter, varen ser massa ambiciosos en escriure este episodi. Ya que este va ser el debut de Spotnitz com a guioniste de televisió, va obtindre una ajuda significativa de Carter per a armar el guion. Totes les escenes presentades originalment per Spotnitz es varen mantindre, llevat una escena de persecució d'automòvils que va terminar en un choc, i una atra en la que Mulder confon a un aguasil federal en el cazarrecompensas. Les escenes es varen tallar per llimitacions de temps durant el rodage. Spotnitz més tart es va convertir en un colaborador freqüent en molts dels episodis de mitologia posteriors del programa, ademés de coescribir els dos llarcmetrages.

Va resultar en este episodi que la Samantha Mulder (Megan Leitch) que va aparéixer era un clon. Carter no volia que fora la verdadera Samantha, ya que això hauria segut «pura ciència ficció» i era massa «ridícul» per a donar massa respostes. Spotnitz va explicar ademés que l'equip de producció mai va vore The X-Files com un «programa de ciència ficció», sino més be com un programa que incorporava ciència ficció, i que este i l'episodi anterior «Colony» eren més com un «thriller de suspens» que qualsevol atre gènero. Chris Carter va descriure les dos parts «Colony» i «End Game» com la «columna vertebral del programa, la busca romàntica de Mulder per la veritat i Scully també», i que va dur a Scully a creure en la conspiració.

Rodage

Archiu:HMCS Mackenzie (DDE 261) off San Diego 1992.JPEG

Les prens interiors es varen filmar a bordo de el HMCS Mackenzie.

L'escena del motel en el cazarrecompensas i Dana Scully es va rodar en un escenari de sò en Vancouver, Columbia Britànica, Canadà, en un senzill decorat d'habitació de motel. L'escena en la que Scully és colpejada pel cazarrecompensas va ser interpretada principalment per una doble. L'arma d'estilet, a sovint denominada barrena, utilisada pel cazarrecompensas estava construïda en alumini i acrílic, i s'activava en una mànega neumàtica amagada en la mànega de l'actor Brian Thompson. El departament d'Estàndarts i Pràctiques va insistir en el gruñido que Scully dona quan és tirada a través d'una taula, donant el raonament que el programa necessitava per a deixar en clar als espectadors que ella no estava morta. Segons el productor eixecutiu Frank Spotnitz era una «llògica arcana i estranya en la que tens que bregar quan estàs posant un programa en una cadena de televisió». Com el director Rob Bowman no estava satisfet en la primera pren de Skinner espentant a X contra la paret de l'ascensor, Mitch Pileggi i Steven Williams varen decidir fer el truc de veres, i Pileggi ho va fer en tanta força que va trencar la part atrassera de l'ascensor de utilería. L'experiència de Williams en els combats escènics, derivats del seu paper en Missing in Action 2: The Beginning, li va permetre ajudar en la coreografia de la baralla.

Cent quaranta tonellades de neu i gèl varen ser transportats en camions a un escenari de sò per a crear l'escena en el submarí cap al final de l'episodi, i l'escenari va tindre que ser refrigerat durant cinc dies. L'escenari de la torre de control podia pujar o baixar solament cinc peus, lo que generava restriccions, com filmar sobre fondos negres. Un destructor donat de baixa, el HMCS Mackenzie, va ser llogat a la Marina Real Canadenca i utilisat per a l'interior del submarí. Es va reutilisar dos episodis més tarde para prens interiors en «Død Kalm».