Død Kalm
«Død Kalm» és el denové episodi de la segona temporada de la série de televisió nortamericana de ciència ficció The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 10 de març de 1995. El història va ser escrita per Howard Gordon, el guion va ser escrit per Gordon i Alex Ganso, i l'episodi va ser dirigit per Rob Bowman. L'episodi és una història del «mònstruo de la semana», desconectada de la mitologia més àmplia de la série. «Død Kalm» va obtindre una calificació Nielsen de 10,7, sent vist per 10,2 millons de llars en la seua transmissió inicial. L'episodi va rebre crítiques en la seua majoria mixtes a positives.
El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. En l'episodi, es diu a Mulder i Scully quan es troba un pot ple de sobreviviente de l'escolta d'un destructor de la Marina dels Estats Units. Lo que crida especialment l'atenció de l'agent Mulder és que tots estos mariners semblen haver envellit moltes décades en el transcurs d'uns pocs dies. Mulder i Scully viagen a Noruega, a on troben a un peixcador civil que està dispost a dur-los a l'última posició coneguda del barco.
«Død Kalm» es va escriure per a fer us de l'accés del programa a un destructor de la marina que havia aparegut anteriorment en «Colony» i «End Game». L'episodi va ser originalment pensat com una forma de donar-li un descans a l'equip de producció en acabant de que es varen filmar varis episodis exigents, pero l'episodi es va convertir en un dels més difícils de filmar durant la segona temporada. El títul de l'episodi evoca el de la película de suspens Dead Calm en una forma d'inspiració noruega, unint el noruec død (mort) en una reconeixible paraula «calm» pero reescrita a l'estil noruec.
Argument
En la mar de Noruega, el caos esclata a bordo de el USS Ardent, un escolta d'un destructor nortamericà. Per events misteriosos pero no especificats, la mitat dels tripulants del Ardent aborden pots salvavides i abandonen el barco en contra de les órdens del capità. Díhuit hores més vesprada són descoberts per un barco peixquer canadenc; no obstant, en eixe curt espai de temps, els jóvens tripulants varen experimentar envelliment ràpit.
Dana Scully (Gillian Anderson) i Fox Mulder (David Duchovny) visiten a l'únic membre de la tripulació supervivent del barco, el tinent Harper, que va ser posat en quarantena en l'Hospital Naval Bethesda. Scully descobrix que Harper, a pesar de tindre veintitantos anys, va envellir fins al punt de ser irreconeixible. Mulder explica que el Ardent va desaparéixer en el paralel 65, un lloc en un historial de desaparicions de barcos. Mulder creu que existix una «arruga en el temps» allí, i que el Ardent va ser objecte d'experimentació governamental relacionada en l'experiment Filadèlfia de la Segona Guerra Mundial.
En Noruega, Mulder i Scully conseguixen que Henry Trondheim (John Savage), capità d'un arrastrero naval, els duga a l'últim lloc conegut del Ardent. Despuix de chocar contra la proa del Ardent, Mulder, Scully i Trondheim troben signes de corrosió alvançada, a pesar de que el Ardent té solament uns pocs anys. Baix de les cobertes, el grup troba els restants momificados de varis membres de la tripulació. També troben al comandant del Ardent, Capità Barclay, que afirma que el temps es va perdre en acabant de que el seu barco va trobar una «llum lluenta» en l'oceà. El pot de Trondheim és furtat i el seu primer oficial és assessinat.
Posteriorment, Trondheim és atacat per un pirata noruec cridat Olafsson, que no ha envellit a pesar de haver estat en el barco durant els últims dos dies. Mulder, Scully i Trondheim finalment comencen a envellir de forma no natural. Scully desenrolla una teoria de que el Ardent va navegar prop d'un objecte metàlic baix de l'oceà, i que va provocar que els radicals lliures oxiden ràpidament els seus cossos i els envellixquen. Quan Mulder nota que la canonada d'aigües residuals del barco és l'única que no està corroída, els agents es donen conte de que alguna cosa de l'oceà va contaminar l'aigua potable del Ardent i va provocar l'envelliment; Els hòmens de Olafsson no es varen vore afectats pel consum d'aigua reciclada del sistema d'aigüeral. Desesperat per sobreviure, Trondheim mata a Olafsson en acabant de que revela el secret, i es dispon a quedar-se en l'aigua.
Scully deprén dels anàlisis de sanc, que l'aigua contaminada causa un dany celular ràpit i aumenta dràsticament el clorur de sodi en el cos. Ella tracta de racionar l'aigua potable entre els tres, pero descobrix que Trondheim intenta acumular lo poc que queda. Trondheim bloqueja a Scully fòra de les aigüeres, obligant-la a usar suministraments minúsculs per a mantindre viu a Mulder. La corrosió finalment es menja a través del caixco del barco, inundant el celler i ofegant-se Trondheim, que no pot obrir l'escotilla. Els agents perden la consciència poc ans que els rescatistas de l'Armada apleguen al seu barco anterior. Scully acodix a l'hospital, a on li diuen que les seues observacions escrites sobre el cas varen ajudar als meges navals a revertir el seu envelliment i salvar a Mulder d'una mort casi segura. Scully diu que vol retornar al Ardent per a investigar més, pero el mege li diu que el barco es va afonar poc despuix del seu rescat per l'inundació.[1]
Producció
Escritura
Ans que es produïra este episodi, les Forces Armades Canadenques havien otorgat permís per a que el programa utilisara el HMCS Mackenzie (un destructor fòra de servici) per a la producció de «Colony» i «End Game».[2][3] El creador de la série, Chris Carter, desijant aprofitar al màxim esta rara oportunitat, li va demanar a Howard Gordon que escriguera un atre episodi que també podria filmar-se en el barco.[3] En el llibre The Unofficial X-Files Companion, N.E. Genge senyala que alguns aspectes de l'episodi tenen semblances sorprenents en l'experiment Filadèlfia, l'experiment militar naval apócrifo que viu com una llegenda urbana.[4]
Rodage
_off_San_Diego_1992.JPEG){kind=link}
Inicialment es creïa que en usar el mateix set per a tres episodis, l'equip de producció tindria un descans; ans que es terminara el guion de «Død Kalm», Carter inclús va expressar la seua creència de que l'episodi proporcionaria a tots un «gran descans».[5][3] Desafortunadament, quan l'equip va escomençar a usar el barco, varen sorgir varis problemes. Per un costat, la temperatura va baixar substancialment, lo que va fer que tot el procés de filmació fora incómodo tant per a l'elenc com per a l'equip. Els espais reduïts del barco també varen significar que la producció va ser relativament llimitada. Finalment, el maquillage que es va aplicar a Duchovny i Anderson va prendre hores tots els dies, lo que va resultar en retarts considerables. El director Rob Bowman després va cridar a «Død Kalm»" el «episodi de l'infern» per estos problemes.[6]
L'equip de producció del programa va filmar la majoria de les escenes interiors i exteriors de l'episodi en el Mackenzie.[2][7] El barco va ser repintado de «marró òxit» per a semblar-se més a un barco abandonat, una tècnica a la que Graeme Murray es va referir com a «pintura envellida».[6][2] El Mackenzie hi havia estat amarrat en Nova Westminster, pero per a evitar la contaminació lumínica de l'àrea metropolitana de Vancouver durant les prens exteriors, el barco es va traslladar a una ubicació més remota en l'Estret de Geòrgia, un moviment que li va costar al programa al voltant de $ 10,000. Poc despuix de terminar la producció de «Død Kalm», el Mackenzie va ser afonat i ara servix com sec artificial front a l'Estret.[2]
Per a facilitar la filmació, els productors varen buscar un plató que pogueren usar com a bar i com a hospital, una tasca que inicialment els buscadors de locacions del programa varen creure «impossible».[8] Finalment, es va seleccionar el Jericho Sailing Club en Vancouver. Quan es va completar el set, l'elenc i l'equip de «Død Kalm» varen afirmar que ho varen trobar «increible».[8] Duchovny estava particularment complagut perque estava a poca distància d'a on vivia en eixe moment. Posteriorment, els productors varen decidir buscar possibles locacions més propenques a a on vivien les principals estreles per a facilitar futures filmacions.[8]
Referències
- ↑ Lowry, 1995, pp. 207-208.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gradnitzer y Pittson, 1999, p. 73.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lowry, 1995, p. 209.
- ↑ Genge, 1999, p. 194.
- ↑ Lowry, 1995, p. 208.
- ↑ 6,0 6,1 Edwards, 1996, p. 119.
- ↑ Lovece, 1996, p. 157.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gradnitzer y Pittson, 1999, p. 74.
Bibliografia
- Genge, N.E. (1999). The Unofficial X-Files Companion (en anglés), Crown Trade. ISBN 0-517-88601-4.
- (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
- (1996) The X-Files Declassified (en anglés), Citadel Press. ISBN 0-8065-1745-X.
- (1995) The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.
- (2009) Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen (en anglés), Mad Norwegian Press. ISBN 978-0-9759446-9-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Død Kalm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.