Anar al contingut

Isse (The X-Files)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«Isse» és l'octau episodi de la primera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files, que es va estrenar en la cadena Fox el 5 de novembre de 1993. Va ser dirigit per David Nutter i escrita per Glen Morgan i James Wong. La transmissió inicial de «Isse» va ser vista per 10 millons d'espectadors en 6.2 millons de llars i va rebre crítiques positives en general dels crítics, els qui varen elogiar la seua atmòsfera tensa.

La trama de l'episodi mostra als agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) investigant la mort d'un equip d'investigació d'Alaska. Aïllats i solo, els agents i l'equip que els acompanya descobrixen l'existència d'organismes paràsits extraterrestres que duen als seus amfitrions a atacs impulsius d'ira.

L'episodi es va inspirar en un artícul de Science News sobre una excavació en Groenlàndia, i el creador de la série Chris Carter també va citar la novela de 1938 de John W. Campbell Who Goes There? com a influència. Encara que els productors varen pensar que «Isse» aforraria diners en rodar en un sol lloc, va terminar excedint el seu propi presupost de producció.

Argument

Un assessinat-suïcidi massiu ocorre entre un equip de geofísicos en un lloc d'alvançada en Icy Cape, Alaska. Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) es dirigixen al lloc d'alvançada, acompanyats pel doctor Hodge (Xander Berkeley), la toxicóloga Da Silva (Felicity Huffman), el geòlec doctor Murphy (Steve Hytner) i Bear (Jeff Kober), el seu pilot. Junt en els cossos dels científics, el grup troba un gos, que ataca a Mulder i Bear. Scully nota nòduls negres en la seua pell i sospita que pot estar infectada en pesta bubónica; també nota un sarpullido en el coll i un moviment baix de la pell. Encara que Bear, que va ser mossegat pel gos, s'emmalaltix i desenrolla nòduls similars en el seu cos, les autòpsia no revelen tals nòduls en els cossos dels científics.

Murphy troba una mostra de núcleu de gèl que es creu que es va originar en el cràter d'un meteorit i teoriza que la mostra podria tindre 250 000 anys. Encara que Bear insistix en anar-se, als demés els preocupa infectar el món exterior. Quan se li demana que proporcione una mostra de matèria fecal, ataca a Mulder i intenta fugir. Alguna cosa es mou baix de la pell de Bear, i mor quan Hodge fa una incisió allí i lleva lo que resulta ser un chicotet cuc de la part posterior del seu coll. Ara, sense pilot, s'informa al grup que l'evacuació és impossible per una tormenta que s'aproxima.

El cuc extret de Bear es guarda en un flasco i un atre es recupera dels cossos d'un dels científics. Mulder, creent que els cucs són extraterrestres, vol que es mantinguen en vida, pero Scully sent que deuen ser destruïts per a previndre infeccions. El grup es revisa entre sí en busca de nòduls negres i no troba cap, encara que Mulder li recorda a Scully que els nòduls varen desaparéixer del gos en el temps. Mulder es desperta de nit i troba a Murphy en el congelador en la gola tallada; quan els demés apleguen just quan descobrix el cos i ho veuen de peu junt a ell, tots, inclosa Scully, pensen que es va infectar i va matar a Murphy. Tanquen a Mulder en un almagasén.

Scully descobrix que dos cucs colocats en el mateix entorn amfitrió es mataran entre sí. Quan investiguen posant un cuc en el gos infectat, es recupera. Contra les objeccions de Scully, Hodge i Da Silva intenten posar l'atre cuc en Mulder quan Hodge veu moviment baix de la pell de Da Silva i es dona conte de que ella va ser l'infectada. Ell i Mulder refrenan a l'histérica Da Silva i coloquen l'últim cuc dins d'ella. Quan són rescatats, Da Silva i el gos són posats en quarantena i els demés sò lliberats. Encara que Mulder vol retornar al lloc, li diuen que va ser destruït pel govern.[1][2]

Producció

Concepció i escritura

Glen Morgan va escomençar a escriure l'episodi despuix de llegir un artícul de Science News sobre hòmens en Groenlàndia que varen trobar informació de 250 000 anys almagasenada en gèl.[3][4] L'escenari, una base d'investigació gelada i remota dominada per una criatura extraterrestre, és similar al de la novela de 1938 de John W. Campbell Who Goes There? i les seues dos encarnació cinematogràfiques: The Thing from Another World (1951), dirigida per Christian Nyby i produïda per Howard Hawks, i The Thing (1982), dirigida per John Carpenter.[3] Chris Carter els va citar com la principal inspiració per a l'episodi.[4] Com en la novela i les películes, els personages no poden confiar entre sí perque no estan segurs de si són els qui semblen ser.[3] Carter va gojar particularment d'este aspecte, perque va enfrontar a Mulder i Scully entre sí i va proporcionar «una nova mirada als seus personages al principi de la série».

La premissa de l'episodi es va convertir en un tema recurrent en la série, en episodis com «Darkness Falls» i «Firewalker» repetint la combinació d'ubicacions remotes i formes de vida desconegudes.[5] Una trama similar va aparéixer en «The Enemy», un episodi de 1995 de la série Space: Above and Beyond de Morgan i el seu soci escritor James Wong,[6] i segons UGO Networks, l'episodi «What Lies Below» de Fringe té «bàsicament» la mateixa trama que «Isse».[7] L'episodi va introduir paràsits invertebrats com antagonistas en la série; este element de la trama es repetiria en «Firewalker», «The Host», «F. Emasculata» i «Roadrunners».[8]

Rodage

La similitut en la versió de Carpenter de The Thing es va deure en part al nou dissenyador de producció Graeme Murray,[9] qui va treballar en la película de Carpenter i va crear el complex en el que va tindre lloc l'episodi.[10] Encara que «Isse» va ser pensat com un episodi que aforraria diners en ser filmat en un sol lloc,[4] va superar el presupost. Segons Carter, The X-Files normalment funcionava en un presupost reduït i «cada dólar que gastem termina en la pantalla».[10] Com a episodi, «Isse» va utilisar un elenc chicotet i els seus interiors varen ser filmats en un set construït en una antiga fàbrica de cervesa Molson. Les poques prens exteriors de l'episodi varen ser filmades en Delta Air Park en Vancouver, els hangars de la qual i terreny pla simulaven una ubicació àrtica.[9] Carter va dir que haguera preferit establir l'episodi en el Pol Nort, pero creïa que açò era inviable en eixe moment.[11]


Per a l'efecte de cuc, un membre del departament d'efectes especials va sugerir posar una «serp bebé» en un trage de làtex. Despuix d'explicar que això no es podia fer, l'entrenadora d'animals Debbie Coe va sugerir usar un «súper cuc de la farina» per a conseguir l'efecte desijat. L'efecte dels cucs que s'arrastren pels cossos del hoste es va conseguir en arams baix de pells falses, inclosa una pell en pèl per al gos. Es varen utilisar efectes digitals per a escenes en les que els cucs nadaven en flascos i entrabar en l'orella del gos. Encara que es varen filmar imàgens adicionals de les escenes del cuc per a que duraren tot el temps previst si els funcionaris de normes i pràctiques de Fox solicitaven retallades, no es varen solicitar modificacions.[12] «Isse» va ser el primer paper significatiu en la série per a l'artiste d'efectes de maquillage Toby Lindala, qui es va convertir en el seu principal artiste de maquillage.[12] El gos utilisat en l'episodi era un dels pares del gos de Duchovny, Blue.[13] Ken Kirzinger, qui va interpretar a un dels científics assessinats en l'entrada en fredor de l'episodi, va anar el coordinador d'escenes d'acció de la série.[14]

Referències

  1. Lowry, 1995, pp. 117-118.
  2. Lovece, 1996, pp. 63-65.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lowry, 1995, pp. 118-119.
  4. 4,0 4,1 4,2 Goldman, 1995, p. 94.
  5. Lowry, 1995, pp. 182-183.
  6. «The X-Files: "The Walk"/"Oubliette"/"Nisei"» (en anglés). The A.V. Club. G/O Media. Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2021. Consultat el 23 de giner de 2025.
  7. «Fringe vs. The X-Files – A Comparison» (en anglés). UGO Networks. Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2010. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  8. Westfahl, 2005, p. 586.
  9. 9,0 9,1 Gradnitzer y Pittson, 1999, p. 37.
  10. 10,0 10,1 Edwards, 1996, p. 50.
  11. Edwards, 1996, p. 115.
  12. 12,0 12,1 Lowry, 1995, p. 119.
  13. Lowry, 1995, p. 118.
  14. Lovece, 1996, p. 65.

Bibliografia

  • Edwards, Ted (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 978-0-316-21808-5.
  • Geraghty, Lincoln (2009). American Science Fiction Film and Television (en anglés), Berg Publishers. ISBN 978-1-84520-795-3. (edició ilustrada)
  • Goldman, Jane (1995). The X-Files Book of the Unexplained Volume I (en anglés), Harper Prism. ISBN 978-0-06-168617-7.
  • (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 978-1-55152-066-7.
  • (2008) The Complete X-Files (en anglés), Insight Editions. ISBN 978-1-933784-80-9.
  • (1996) «Last Night We Had an Omen», Deny All Knowledge: Reading The X-Files (en anglés), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-2717-3.
  • (1996) The X-Files Declassified (en anglés), Citadel Press. ISBN 978-0-8065-1745-2.
  • (1995) The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 978-0-06-105330-6.
  • (2009) Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen (en anglés), Mad Norwegian Press. ISBN 978-0-9759446-9-1.
  • (2011) Monsters, Mutants and Missing Links: The Real Science Behind the X-Files (en anglés), Random House. ISBN 978-1-4481-1694-2. (edició ilustrada)
  • Westfahl, Gary (2005). The Greenwood Encyclopedia of Science Fiction and Fantasy: Themes, Works, and Wonders (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-32952-4.


Referències