Coleccionisme de monedes
El coleccionisme de monedes és la colecció de monedes o atres formes de fabricació de moneda de curs llegal. Les monedes d'interés per als coleccionistes inclouen peces belles, rares i d'importància històrica. Els coleccionistes poden estar interessats, per eixemple, en conjunts complets d'un disseny o denominació en particular, monedes que varen estar en circulació per un breu temps o monedes en errors.
El coleccionisme de monedes es pot diferenciar de la numismàtica, en que esta última és l'estudi sistemàtic de la moneda (divises) en el seu conjunt, encara que abdós disciplines estan estretament relacionades.
Molts factors determinen el valor d'una moneda, incloent el seu grau, rarea i popularitat.[1] Les organisacions comercials oferixen servicis de classificació i classificaran, autenticarán, atribuiran i encapsularán la majoria de les monedes.
Història
Les persones han acumulat monedes pel seu valor en lingots des de que es fabriquen.[2] No obstant, la colecció de monedes pel seu valor artístic va ser un desenroll posterior. L'evidència del arqueològic i del registre històric de l'Antiga Roma i la Mesopotamia migeval[3] indica que les monedes varen ser recolectades i catalogades per erudits i tesoreries estatals. També sembla provable que alguns individus coleccionaren monedes antigues, exòtiques o commemoratives com una forma assequible i portàtil d'art.[4] Segons Suetonio en el seu "De vita Caesarum" ("The Lives of the Twelve Caesars"), escrit en el primer sigle d. C., l'emperador Augusto a voltes obsequiava monedes antigues i exòtiques a amics i cortesanos durant festivitats i atres ocasions especials.[5] Encara que les fonts lliteràries són escasses, és evident que la recolecció de monedes antigues va persistir en el món occidental durant l'Edat Mija entre governants i l'alta noblea.[6]
El coleccionisme contemporàneu de monedes i la seua aprecie varen escomençar al voltant del XIV. Durant el Renaixença, es va convertir en una moda entre alguns membres de les classes privilegiades, especialment reis i reines. L'erudit i poeta italià Petrarca és considerat el primer i més famós aficionat a esta activitat. Seguint el seu eixemple, molts reis, príncips i uns atres nobles europeus varen mantindre coleccions de monedes antigues. Alguns coleccionistes destacats varen ser Papa Bonifacio VIII, Emperador Maximiliano I del Sacre Imperi Romà Germànic, Luis XIV de França, Fernando I d'Espanya i Emperador del Sacre Imperi Romà,[7] Enrique IV de França i l'Elector Joaquín II de Brandeburgo, qui va fundar el Gabinet de Monedes de Berlín (en alemà: "Münzkabinett Berlin"). Tal volta perque solament els molt rics podien permetre's esta activitat, en temps de la Renaixença el coleccionisme de monedes es va conéixer com el "Pasatiempo de Reis".[8][9][10]
Durant els sigles XVII i XVIII, el coleccionisme de monedes va seguir sent una activitat de la classe acabalada. Pero el pensament racional de l'Ilustració va dur a un enfocament més sistemàtic per a l'acumulació i l'estudi. La numismàtica com a disciplina acadèmica va sorgir en estos sigles al mateix temps que una creixent classe mija, ansiosa per demostrar la seua riquea i sofisticació, va escomençar a coleccionar monedes. Durant els sigles XIX i XX, el coleccionisme de monedes va aumentar encara més en popularitat. El mercat de monedes es va expandir per a incloure no solament monedes antigues, sino també monedes estrangeres o exòtiques. Les fires de monedes, associacions comercials i organismes reguladors varen sorgir durant estes décades.[4] La primera convenció internacional per a coleccionistes de monedes es va portar a terme del 15 al 18 d'agost de 1962, en Detroit (Míchigan) i va ser patrocinada per la American Numismatic Association i la Royal Canadian Numismatic Association. L'assistència es va estimar en 40.000 persones.[8] Com un dels pasatiempos més antics i populars del món, el coleccionisme de monedes a sovint es coneix com el "Rei dels Pasatiempos".[11][9]
Motivacions
Les motivacions per a coleccionar varien. Possiblement, el tipo més comú de coleccionistes són els aficionats, que acumulen una colecció principalment pel plaure de fer-ho sense l'intenció d'obtindre guanys.
Una atra raó freqüent per a comprar monedes és com una inversió. De la mateixa manera que en els sagells, els metals preciosos o atres mercaderies, els preus de les monedes varien segons l'oferta i demanda. Els preus baixen per a les monedes que no tenen demanda a llarc determini i aumenten junt en el valor percebut o intrínsec de la moneda. Els inversors compren en l'expectativa de que el valor de la seua compra aumente a llarc determini. Com en tots els tipos d'inversió, s'aplica el principi de "caveat Emptor " i es recomana estudiar abans de comprar. Aixina mateix, com en la majoria dels objectes coleccionables, una colecció de monedes no produïx ingressos fins que es ven, i inclús pot incórrer en costs, per eixemple, el cost d'almagasenament en una caixa de seguritat mentrestant.[12]
Algunes persones coleccionen monedes per raons patriòtiques i les cases de la moneda de varis països creen monedes específicament per a coleccionistes patriòtics. Un eixemple d'una moneda patriòtica va ser falcada en 1813 per les Províncies Unides del Riu de l'Argent. Una de les primeres peces de llegislació que el nou país va promulgar (despuix de la revolució que ho va lliberar del domini espanyol) va ser falcar monedes per a reemplaçar la moneda espanyola que havia estat en us.[13] Un atre eixemple és el Programa de Monedes Commemoratives del Cor Púrpura de EE. UU. de 2022.[14]
Vore també
Referències
- ↑ «[1]», Coinweek. Consultat el 4 de març de 2023 (en anglés).
- ↑ «The Origins of Coinage: The earliest coin hoard» (en anglés). britishmuseum.org. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «Coin Collecting» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 14 de decembre de 2010. «Els erudits i artesans nestorianos que varen servir als príncips de la Jazira (Mesopotamia, ara Iraq, Síria i Turquia) en els sigles XII i XIII varen dissenyar una magnífica série de monedes en motius basats en emissions gregues i romanes antigues. Algunes d'estes reproduïxen tan fidelment els detalls de les originals que inclús les inscripcions es repetixen en precisió. Unes atres varen ser modificades de maneres interessants. [...] La gran varietat i l'us sofisticat d'estes imàgens revelen l'existència de coleccions ben estudiades.»
- ↑ 4,0 4,1 «Coin Collecting» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «Tranquillus, C. Suetonius The Lives of the Twelve Caesars, Section LXXV» (en anglés). Consultat el 23 d'agost de 2009.
- ↑ Norwich, John Julius (1993). Byzantium: The Apogee (en anglés), London: Penguin, pp. 309.
- ↑ «Ferdinand I | Holy Roman emperor | Britannica» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 28 de setembre de 2022.
- ↑ 8,0 8,1 «The Coin Collection History» (en anglés). coincollectingalbum.com. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2009. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ 9,0 9,1 «Brief History of Coin Collecting» (en anglés). 2-clics-coins.com. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «Coin Collectors: Emperor Maximilian» (en anglés). zoomcoin.com. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2013. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «Coin Collecting» (en anglés). BBC. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «Collecting And Investing in Coins» (en anglés). oldandsold.com. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ «First patriotic coins» (en anglés).
- ↑ «National Purple Heart Hall of Honor Commemorative Coins | U.S. Mint» (en anglés). usmint.gov. Consultat el 28 de setembre de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coleccionismo de monedas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.