Anar al contingut

Coa animal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pegament animal en grànuls

Plantilla:Traducció incompleta

El pegament animal és un derivat del coloide orgànic de proteïna utilisat com adhesiu, apresto i recobriment, adorn de composició, i per a aplicacions coloidales en indústria que està derivat principalment de material colágeno present en el cuiro animal o de l'extracció de colágeno present en ossos animals, principalment de ganado o derivat de gelatina reciclada.[1][2][3]

Estos pegaments de coloide de la proteïna estan formats a través d'hidrólisis del colágeno de pells, ossos, tendons i atres teixits, similars a la gelatina. La paraula colágeno deriva del grec κόλλα kolla i significa 'pegament'. Estes proteïnes formen un víncul molecular en l'objecte encolado.

Història

[editar | editar còdic]

Usos primerencs

[editar | editar còdic]

El pegament animal ha existit des de temps antic, encara que el seu us no va ser estés. El pegament que deriva de la dent caballar pot ser datat fa casi 6000 anys, pero cap registre escrit d'estos temps poden provar que era plena o extensament utilisat.[4]

Els primers procediments escrits coneguts per a fer pegament animal varen ser escrits sobre el 2000 AC. Entre el 1500 i el 1000 AC va ser utilisat per a mobles de fusta i pintures murals, trobats inclús en els ataüts de Faraons egipcíacs.[5] L'evidència es troba en forma de talles de pedra que descriuen la preparació de pegament i el seu us, principalment utilisat per al mobiliari de la tomba del faraó.[6] Els registres egipcíacs diuen que el pegament animal es preparava fos sobre un fòc i llavors aplicat en un raspall.[7]


Romans i grecs antics més vesprada varen utilisar pegaments animals i de peix per a desenrollar chapado i marqueteria, l'unió de capes o seccions primes de fusta.[5] El pegament animal, conegut com taurokolla (ταυρόκολλα) en grec i gluten taurinum en llatí, va estar fet de pell de bou en l'antiguetat.[8] La ceràmica trencada també podria ser reparada en l'us de pegaments animals, omplint els clavills per a amagar imperfeccions.[9]

Aproximadament entre el 906 i el 618 AC, China va utilisar peix, bou i banyes de cérvol per a produir adhesius i aglutinants per a pigments.[10] Els pegaments animals varen ser amprats com a aglutinants en pintura durant el Dinastia Tang. Eren usats de modo semblat en les figures del Eixèrcit de Terracota.[11] Els registres indiquen que un dels components essencials de la tinta negre de carbó era el pegament proteic. El pegament de bou i els de banya de cérvol unixen les partícules dels pigments, actuant com a conservant en formar una película sobre la superfície en secar-se la tinta.[8] Els chinencs, com Kao Gong Ji, també varen investigar el pegament en propòsits medicinals.[12]

Reemergencia

[editar | editar còdic]

L'us de pegament animal, aixina com alguns atres tipos de pegaments, varen desaparéixer en gran part d'Europa despuix del decliu del Imperi Romà Occidental fins als sigles XVI a XVIII, quàn la realisació de mobiliari de fusta va escomençar a sorgir com a ofici important.[5] Durant les edats medievals, el pegament de peix es va mantindre com una font per a pintar i allumenar manuscrits.[13] Des del sigle XVI, el pegament de cuiro ha segut utilisat en la construcció de violins.[6]


Els natius americans varen utilisar pegament de piteu principalment com aglutinador i com a recobriment resistent a l'aigua hervir les parts sobreres dels animals i aplicant-ho a superfícies expostes. Varen usar ocasionalment pegament de cuiro com a pintura per a conseguir patrons despuix d'aplicar pigments i encurtir el cuiro.[14] El pegament de piteu seria utilisat per a propòsits a banda de preparar cuiro, com un conservant de cabell. Els Assiniboine preferien el cabell més llarc, aixina que lluïen els mechones en una mescla de terra roja i pegament de piteu.[15] També solien usar-ho per a unir les plomes i l'equipament.[16]

Indústries de pegament

[editar | editar còdic]

La primera fàbrica de pegament comercial va obrir en Holanda prop del 1700, fabricant pegament animal de cuiro.[5] La primera fàbrica de pegament d'Estats Units va obrir en 1899, va ser establida per la Milwaukee Tanning Industry.[4] La companyia L.D. Davis va prosperar produint pegament animal durant la Gran Depressió despuix de canviar el seu negoci de estarcir, venent a fabricants locals de caixes i atres usuaris; la fòrmula del pegament animal de L.D. Davis per a encuadernaació seguix en producció.[17] Durant els sigles XVIII i XIX, els grangers es varen desfer d'animals vells – cavalls en particular – en les fàbriques de pegament. El adveniment d'adhesius sintètics va anunciar el colapse de l'indústria de pegament animal.

Usos moderns

[editar | editar còdic]

Hui, els pegaments animals són escassament industrialisats, pero encara s'utilisen per a fer i restaurant instruments de la família del violí, pintures, manuscrits de pergamí allumenats, i atres artefactes.[8] La gelatina, una forma de pegament animal, es troba en molts productes contemporàneus, com a darreries de gelatina, malvaviscos, càpsules farmacèutiques i película fotogràfica i sol reforçar bolics de tendó, fusta, cuiro, corfa i paper.[18] El pegament de cuiro és també preferit per molts luthiers front als pegaments sintètics pel seu reversibilitat, resistència a la fluencia i tendència a tancar les juntes quan cura.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1951) Animal Glue In Industry, New York, N.Y.: National Association of Glue Manufactures, Inc., p. 1.
  2. ↑ (1951) Animal Glue In Industry, New York, N.Y.: National Association of Glue Manufactures, Inc., p. 3.
  3. ↑ «Recycled Gelatin and Adhesives». LD Davis.
  4. ↑ 4,0 4,1 Feyh. «Glue». Nordic Needle. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2011. Consultat el 2011-12-02.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «History of Adhesives». Autonopedia. Archivat des d'el original, el 2010-03-26. Consultat el 2011-11-24.
  6. ↑ 6,0 6,1 «History, Preparation, Use and Disassembly». Archivat des d'el original, el 2012-04-26. Consultat el 2011-12-09.
  7. ↑ Darrow, Floyd (1930). The story of an ancient art, from the earliest adhesives to vegetable glue, Perkins Glue Company.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Petukhova, Tatyana (2000). A History of Fish Glue as an Artist's Material: Applications in Paper and Parchment Artifacts, The Book and Paper Group.
  9. ↑ «Obsolete Fill Materials Found on Ceramics».Journal of the American Institute for Conservation.37(1)
    79–67.doi:10.2307/3179911.
  10. ↑ Edelman, Jonathan (2006). A Brief History of Tape.
  11. ↑ «Identification of proteinaceous binding mija for the polychrome terracotta army of Emperor Qin Shihuang by MALDI-TOF-MS».Chinese Science Bulletin.59(21)
    2574–2581.doi:10.1007/s11434-014-0372-9.
  12. ↑ «Animal Glue, Gelatin, Jelly Glue». Huakang Animal Glue. Consultat el 2015-08-06.
  13. ↑ Laurie, A.P. (1910). The Materials of the Painter's Craft in Europe and Egypt from Earliest Claves to the End of the XVIIth Century, with Some Account on their Preparation and Use, London & Edinburg: T.N. Foulis. (public domain fulltext)
  14. ↑ Harper. «Natural Pigments: Women of the Fur Trade». Consultat el 2011-11-04.
  15. ↑ Sabin, Edwin (2010). Book of Indian Warriors, General LLC.
  16. ↑ Kaiser, Robert (1981). North American Sioux Indian Archery, Society of Archer-Antiquaries.
  17. ↑ «Animal Glue Growth with L.D. Davis 1936–1951». LD Davis Industries. Consultat el 2011-09-08.
  18. ↑ «Animal Glue, Hot Melt Adhesive, Liquid Adhesive, Packaging Adhesive, Pur Glue, PVA Adhesives, Resin». L.D. Davis Industries.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Courtnall, Roy; Chris Johnson, {{{nom2}}} (1999). The Art of Violin Making, London: Robert Hale. ISBN 0-7090-5876-4.
  • Patrick Spielman. Gluing I Clamping: Un Woodworker Manual. Sterling Editorial, 1986.  ISBN 0-8069-6274-7
  • Weisshaar, Hans; Margaret Shipman, {{{nom2}}} (1988). Violin Restoration, Los Angeles: WeisshaarShipman. ISBN 0-9621861-0-4.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coa_animal&oldid=1169153»