Clima atlàntic en Espanya

Baixe esta denominació genèrica s'engloben els climes del nort i noroest peninsular. Tenen en comú el trobar-se baix els efectes del mateix oceà, pero la diferent latitut i la presència del relleu en els voltants de la costa originen contrasts tèrmics i pluviométricos notables.

Clima atlàntic

Archiu:Clima Santander (España). CAPS 0

Clima de Santander (Espanya).

(Cfb). S'estén per la rebanc cantàbric i la costa gallega, en una penetració cap a l'interior que a penes supera els 100 km. Entre els climes peninsulars oferix el règim menys contrastat. Més a més es manté un ritme constant en les precipitacions, humitat, temperaturas, insolación, etc.

Les precipitacions són molt abundants i se situen casi sempre per damunt dels 1000 mm (Vigo 1791 mm, Pontevedra 1595 mm, La Corunya 971 mm, Oviedo 964 mm, Santander 1198 mm, Bilbao 1.258 mm i Sant Sebastià 1.529 mm). Ademés de copioses, les pluges estan molt ben repartides a lo llarc de l'any, en un màxim en autumne-hivern i un mínim estival, encara que cap més rep menys de 30 mm. Els 150-160 dies de precipitació anual suponen la presència de pluja un dia sí i un atre no, de mija. L'intensitat de la seua caiguda és baixa i rep els noms de chirimiri, orballo, morrina i calabobos. En estes condicions, la humitat relativa és alta (80-90%) durant tot l'any.

Les temperatures miges són suaus puix oscilen entre els 12° de Lugo i els 14° de Vigo, passant pels 13° de Sant Sebastià i els 14,1° de Gijón. La mija de giner no baixa dels 6° i la de juliol no supera els 20°, lo que nos dona una amplitut tèrmica entre 9-11°, la més baixa de la Península. Els estius són a la seua volta, lo més suaus de tota Espanya, sent molt rars els periodos de calor extrema que sí són freqüents en atres zones del país.

Les geladas són poc freqüents en esta franja costera (menys de 10 dies a l'any). Sorprén, no obstant, que Galícia vaja al cap entre les regions peninsulars pels dies de graniç, que tenen lloc durant l'hivern com a frut de tormentas d'orige frontal. Els grans de gèl són de tamany reduït (5 mm) i els seus efectes destructius estan molt llunt dels originats en atres zones com la Taca, el vall de l'Ebre o la costa del Mediterràneu.

Existix una clara diferència entre el rebanc cantàbric i el noroest gallec. La primera, oberta tant a les advecciones del nort com a les del noroest, és alguna cosa més fresca que la segona i el seu cel apareix cobert de núvols en major freqüència. No obstant, l'arribada dels vents humits del sur, despuix de creuar la Cordillera Cantàbrica, eleva les temperatures de finals de l'hivern i començos de la primavera pel efecte föhen. Esta és l'explicació de les màximes absolutes en la costa durant els mesos de febrer (Gijón 28,8° i Bilbao 26,6°) i març (Gijón 31° i Santander 30°).

La costa gallega oferix un règim més plujós, en alguna excepció com La Corunya, i en menors contrasts tèrmics que la zona cantàbrica per trobar-se baix els efectes de les masses més càlides i humides, arrastrades pels vents de l'oest i suroest.

Clima oceànic subtropical

Archiu:Clima Málaga (España). CAPS 1

Clima de Màlaga (Espanya).

(Csa). Les semblances en el clima anterior no són moltes i es reduïxen a que també en este cas la presència de la mar és determinant. S'estén per la costa andalusa des de la desembocadura del Guadiana fins als plans d'Almeria, penetrant unes decenes de km cap a l'interior.

Les precipitacions es mouen entre els 462 mm d'Huelva i els 685 mm de Tarifa, tenen caràcter hivernal (novembre-març) i són dutes pels vents de l'oest i suroest. Disminuïxen paulatinament cap al noreste i el factor orogràfic és determinant, puix conseguix acaparar grans volums en les primeres estribaciones de les Cordilleres Bètiques. Els dies de pluja oscilen entre els 40 del Golf de Càdis i els 80 de Tarifa i l'intensitat horària ha aplegat a reglotar els 300 mm/dia en la costa del Sol. Este aspecte sí que marca una diferència profunda sobre el nort, de la mateixa manera que els dies de graniç, que en el sur no passen de tres.

Les temperatures miges anuals són de 18°. El més de giner està entorn als 11º i no presenta una diferència marcada en el nort (10,2° en Vigo i 9,8° en Santander). No ocorre lo mateix en el més de juliol, puix les càlides temperatures nortenyes es transformen en caloroses en el sur (25°), a on l'amplitut tèrmica (14°) és encara molt moderada.

En esta enumeració de semblances i contrasts entre abdós climes d'influència oceànica cal destacar sobretot les diferències estiuenques. Mentres el nort queda baix l'influència del front polar, pròdic en pluges, el sur pertany a les baixes pressions subtropicales, lo que es traduïx en ones de calor i sequia casi absoluta: 10 mm en Huelva, 14 mm en Sant Fernando de Càdis, 12 mm en Tarifa i 13 mm en Màlaga a repartir entre els mesos de juny, juliol i agost. En este mateix periodo La Corunya rep 121 mm, Pontevedra 138mm, Gijón 151 mm, Santander 212 mm i Sant Sebastià 303 mm.