Clapixc (Grècia)
Clapixc (en grec antic: Λατώ)[1] va ser una antiga ciutat de l'illa grega de Creta, les ruïnes de la qual es troben a uns 3 km de la chicoteta ciutat de Kritsa.
Història
[editar | editar còdic]Encara que provablement ya hi havia assentaments previs, la ciutat va ser fundada pels dorios en el s. VII a. C., i va aplegar a ser una de les més importants ciutats-estat dòriques de Creta.[2] S'ha sugerit que la ciutat rep el seu nom de la deesa Leto (que en dialecte dòric és Clapixc), la mare d'Apolo i Artemisa, encara que el principal cult en la ciutat estava destinat a la deesa Ilitía,[3] i apareix mencionada en les taules d'escritura llineal B com RA-TO.[4] Va ser construïda en una posició defendible en vistes a la baïa de Mirabello entre dos picos, els quals es varen convertir en l'acrópolis de la ciutat.
A finals del s. III a. C. Clapixc formava part de la Lliga de Cnosos i compartia en el restant de ciutats les mateixes lleis. Clapixc va fer aliances en Rodas, Teos i en la dinastia atalída de Pérgamo. No obstant, va estar en conflictes continus en la seua veïna Olunte per qüestions de llímits territorials entre elles. La ciutat va ser destruïda cap a 200 a. C., pero el seu port (Clapixc pros Kamara), ubicat prop de l'actual Ágios Nikolaos va estar en us durant la dominació romana de l'illa.[2][5]
Nearco, un dels oficials i hetairos d'Alejandro Magne, que les seues cròniques sobre l'expedició en Àsia d'Alejandro, que s'han perdut, és una de les fonts que citen Arriano, Estrabón i atres autors clàssics que escriuen sobre el conquistador macedónico, és d'orige cretense i provablement va nàixer en Lato.[6]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Els restants arqueològics que han aplegat fins als nostres dies corresponen a la ciutat del s. IV i s. V a. C. Clapixc és una de les ciutats gregues millor excavades de Creta. Les primeres localisacions del jaciment, britàniques, són de mitan de 1865, encara que es varen identificar erròneament en restants de la propenca ciutat d'Olunte. Arthur Evans va iniciar en 1894 una chicoteta excavació durant 2 anys. Pero l'excavació més sistemàtica varen ser portades a terme per equips francesos entre els anys 1899 i 1901, treballs que es varen reiniciar en 1968 fins a 1970.
El jaciment comprén l'acrópolis, l'àgora, el pritaneo, el temple i el teatre. L'entrada principal es troba al oest del jaciment a on un camí escalonat du al àgora. El centre de la ciutat està en el cim del tossal, i des d'ací la vista cap al port antic de Clapixc, Ágios Nikolaos, és magnífica. Al suroest es troben els restants d'un temple i la zona del teatre, en el que provablement hi havia assents per a 350 persones. Ademés la ciutat contava en un pritaneo (edifici administratiu).[5][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estéfano de Bizancio, Ethnikon, s.v. Kamara
- ↑ 2,0 2,1 Vili Apostolakou. «Llocs arqueològics: Clapixc» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ «C.Michael Hogan, Clapixc Fieldnotes, The Modern Antiquarian, Jan 10, 2008».
- ↑ 4,0 4,1 Crete Island Guide. «Clapixc» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 CreteTournet. «Antiga ciutat de Clapixc» (en anglés). Consultat el 21 de febrer de 2014.
- ↑ Heckel, W (2006). W. Heckel (ed.). Who's who in the Age of Alexander the Great: Prosopography of Alexander's Empire, Wiley, pp. 171. ISBN 1-4051-1210-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lato (Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.