Cerros de Tocorpuri
Els Cerros de Tocorpuri és un complex volcànic situat a lo llarc de la frontera entre Bolívia i Chile. En la seua part oest es troba el domo de lava riolítico conegut com el Cerro La Coca, cridat aixina perque la seua forma s'assembla a la d'un típic pastiç cilíndric.
El complex està situat prop d'El Tatio.
En la foto d'esquerra a dreta: Volcà Tatio, Cerro Tatio, Cerro la Coca i Volcà Tocorpuri.
Els cerros Tocorpuri es varen formar en el Pleistoceno tardà en tres etapes separades i varen ser afectats per glaciacions i falles tectónicas. L'erupció més recent va generar el domo de lava La Coca fa 34.000 ± 7.000 anys. Actualment existix activitat geotèrmica que podria estar conectada en la del veí camp geotèrmic d'El Tatio.
Geomorfología
[editar | editar còdic]Tocorpuri es troba en el nort de Chile,[1] a uns 100 quilómetros a l'est de Calama,[2] i en el suroest de Bolívia. La zona es troba en la regió de Antofagasta en Chile i en el departament de Potosí en Bolívia, i al sur del volcà passa un camí prehispánico que conectava l'Altiplano bolivià en la regió de Sant Pedro de Atacama.
El volcà Tocorpuri és un complex format per tres edificis distints.[3] El Tocorpuri Est té una altura de 5.808 metros[4] i s'eleva aproximadament 1 quilómetro sobre el terreny circumdant. El seu cim està coronat per un gran cràter somital, llaugerament allargat, d'1,3 quilómetros d'ample.[3] Des del cim del Tocorpuri es poden observar el salar de Atacama i la mina de Chuquicamata, la major mina de coure del món.[5] En la regió del cim es troben depòsits de sofre que varen ser explotats en el passat.[3] Atres cràters estan molt erosionats,[4] i en el flanc sur hi ha fluix de lava antics i erosionats, mentres que en la regió del cim es troben fluix més recents i de menor tamany. El Tocorpuri Oest està compost principalment per fluix de lava en blocs, que són especialment visibles en el costat occidental,[3] mentres que el Tocorpuri Est està format per fluix de lava, depòsits piroclásticos i breches similars a tobas volcàniques.[4] Existix evidència d'un colapse sectorial cap al surest del Tocorpuri,[4] visible en una zona de 9 quilómetros quadrats en el flanc surest, dins d'una depressió en forma de ferradura.[4] El Tocorpuri forma part de la cadena volcànica principal de la regió fronteriça entre Chile i Bolívia.[6]
El domo de lava La Coca es troba entre el volcà Tocorpuri a l'est i el volcà Tatio a l'oest. És una formació de cim pla, en uns 200 metros d'altura i flancs empinats, que cobrix una superfície d'aproximadament 11 quilómetros quadrats en una zona plana. Els seus flancs estan coberts d'enrunes, mentres que el seu cim presenta plecs de fluix[7] i arrugues.[8] El domo alcança una altitut de 5.018 metros.[8] Es distinguixen dos boques eruptivas i dos unitats geològiques diferents.[3] La Coca i Tocorpuri, separats per una distància de 10 quilómetros,[9] han segut descrits com un parell volcànic, l'existència del qual podria deure's a causes tectónicas.[10]
L'erosió glacial ha afectat els flancs dels volcans, en morrenas i fluix de fanc cobrint la base de la Coca,[3] i en la presència de circs i estrías glaciars en els volcans Tocorpuri. En el passat, un glaciar va omplir el cràter del Tocorpuri.[4] Al sur de la Coca, s'estenen morrenas provinents del Tocorpuri Est en direcció sur-suroest.[11][4] Entre Tatio i La Coca hi ha dos llengües de morrenas dispostes una junt a l'atra.[12] Les morrenas de la vall occidental varen sobrepassar a les de la vall oriental i estan acompanyades per depòsits prims de deriva glacial.[13] Estes morrenas han segut datades per mig de tècniques d'exposició superficial: es varen formar durant l'últim màxim glacial regional[14] i, cap als 30.700 anys arrere, els glaciars de l'oest ya havien desaparegut.[12] Els flancs del Tocorpuri estan coberts per enrunes d'erosió.[4]
Clima i hidrologia
[editar | editar còdic]La regió presenta un clima d'estepa d'alta montanya, en una temperatura mija baixa de 2 °C i un ranc tèrmic diari de 20 °C.[15] S'estima que la precipitació anual en el cim supera els 360 milímetros,[16] mentres que al sur del Tocorpuri cauen aproximadament 159 milímetros a l'any. La major part de les precipitacions ocorre durant l'estiu en forma de pluges convectivas.[15] S'ha observat neu en el cim,[8] i un mapa de 1985 mostra una cobertura persistent de gèl i neu en eixa zona.[17] El riu Putana, al sur del Tocorpuri,[15] fluïx cap al salar de Atacama i rep afluents importants[18] provinents de l'àrea del Tocorpuri, com la Quebrada La Coca, el riu Blanco o Tocorpuri i la Quebrada Aigua Brava.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bulletin of Volcanology.61(4)
- 241–264.doi:10.1007/s004450050274.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Journal of Volcanology and Geothermal Research.192(1-2)
- 1–15.doi:10.1016/j.jvolgeores.2010.02.006.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Segon Congrés Geològic Chilé.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 GeoActa.(2)
- 1-29.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Espai i Desenroll.(19)
- 53-68.ISSN 1016-9148.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Estudis Atacameños.(28)
- 45-57.doi:10.4067/S0718-10432004002800005.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Journal of Geophysical Research: Solid Earth.99(B9)
- 17805–17825.doi:10.1029/94JB00652.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Cerros de Tocorpuri» (en anglés). Smithsonian Institution. Archivat des d'el original, el 2016-08-07. Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ (8 d'agost de 2000) Volcaniclastic rocks, from magma to sediments (en anglés), CRC Press, p. 56. ISBN 978-90-5699-278-1.
- ↑ (6 de decembre de 2012) Tectonics of the Southern Central Vages: Structure and Evolution of an Active Continental Margin (en anglés), Berlin, Heidelberg - Alemània: Springer Berlin / Heidelberg, p. 109. ISBN 978-3-642-77353-2.
- ↑ Segon Congrés Geològic Chilé.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 Quaternary Science Reviews.128
- 98–116.doi:10.1016/j.quascirev.2015.09.022.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Quaderns d'Investigació Geogràfica.Cincinnati - EEUU:43(2)
- 667-696.doi:10.18172/cig.3209.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Earth-Science Reviews.203
- 103113.doi:10.1016/j.earscirev.2020.103113.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Crustaceana.88(10-11)
- 1235–1244.doi:10.1163/15685403-00003482.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Estudis Atacameños.(51)
- 185-206.doi:10.4067/S0718-10432015000200012.Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ «Calama» (JPEG). Institut Geografico Militar Chile. Archivat des d'el original, el 2021-03-27. Consultat el 12 de juny de 2025.
- ↑ Direcció general d'Aigües.Consultat el 12 de juny de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerros de Tocorpuri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.