L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cerros de Tocorpuri

Els Cerros de Tocorpuri és un complex volcànic situat a lo llarc de la frontera entre Bolívia i Chile. En la seua part oest es troba el domo de lava riolítico conegut com el Cerro La Coca, cridat aixina perque la seua forma s'assembla a la d'un típic pastiç cilíndric.

Cerros de Tocorpuri

El complex està situat prop d'El Tatio.

En la foto d'esquerra a dreta: Volcà Tatio, Cerro Tatio, Cerro la Coca i Volcà Tocorpuri.

Els cerros Tocorpuri es varen formar en el Pleistoceno tardà en tres etapes separades i varen ser afectats per glaciacions i falles tectòniques. L'erupció més recent va generar el domo de lava La Coca fa 34.000 ± 7.000 anys. Actualment existix activitat geotèrmica que podria estar conectada en la del veí camp geotèrmic d'El Tatio.

Geomorfología

Tocorpuri es troba en el nort de Chile,[1] a uns 100 quilómetros a l'est de Calama,[2] i en el suroest de Bolívia. La zona es troba en la regió de Antofagasta en Chile i en el departament de Potosí en Bolívia, i al sur del volcà passa un camí prehispánico que conectava l'Altiplano bolivià en la regió de Sant Pedro d'Atacama.


El volcà Tocorpuri és un complex format per tres edificis distints.[3] El Tocorpuri Est té una altura de 5.808 metros[4] i s'eleva aproximadament 1 quilómetro sobre el terreny circumdant. El seu cim està coronat per un gran cràter somital, llaugerament allargat, d'1,3 quilómetros d'ample.[3] Des del cim del Tocorpuri es poden observar el salar d'Atacama i la mina de Chuquicamata, la major mina de coure del món.[5] En la regió del cim es troben depòsits de sofre que varen ser explotats en el passat.[3] Atres cràters estan molt erosionats,[4] i en el flanc sur hi ha fluix de lava antics i erosionats, mentres que en la regió del cim es troben fluix més recents i de menor tamany. El Tocorpuri Oest està compost principalment per fluix de lava en blocs, que són especialment visibles en el costat occidental,[3] mentres que el Tocorpuri Est està format per fluix de lava, depòsits piroclásticos i breches similars a tobas volcàniques.[4] Existix evidència d'un colapse sectorial cap al surest del Tocorpuri,[4] visible en una zona de 9 quilómetros quadrats en el flanc surest, dins d'una depressió en forma de ferradura.[4] El Tocorpuri forma part de la cadena volcànica principal de la regió fronteriça entre Chile i Bolívia.[6]


El domo de lava La Coca es troba entre el volcà Tocorpuri a l'est i el volcà Tatio a l'oest. És una formació de cim pla, en uns 200 metros d'altura i flancs empinats, que cobrix una superfície d'aproximadament 11 quilómetros quadrats en una zona plana. Els seus flancs estan coberts d'enrunes, mentres que el seu cim presenta plecs de fluix[7] i arrugues.[8] El domo alcança una altitut de 5.018 metros.[8] Es distinguixen dos boques eruptivas i dos unitats geològiques diferents.[3] La Coca i Tocorpuri, separats per una distància de 10 quilómetros,[9] han segut descrits com un parell volcànic, l'existència del qual podria deure's a causes tectòniques.[10]


L'erosió glacial ha afectat els flancs dels volcans, en morrenas i fluix de fanc cobrint la base de la Coca,[3] i en la presència de circs i estrías glaciars en els volcans Tocorpuri. En el passat, un glaciar va omplir el cràter del Tocorpuri.[4] Al sur de la Coca, s'estenen morrenas provinents del Tocorpuri Est en direcció sur-suroest.[11][4] Entre Tatio i La Coca hi ha dos llengües de morrenas dispostes una junt a l'atra.[12] Les morrenas de la vall occidental varen sobrepassar a les de la vall oriental i estan acompanyades per depòsits prims de deriva glacial.[13] Estes morrenas han segut datades per mig de tècniques d'exposició superficial: es varen formar durant l'últim màxim glacial regional[14] i, cap als 30.700 anys arrere, els glaciars de l'oest ya havien desaparegut.[12] Els flancs del Tocorpuri estan coberts per enrunes d'erosió.[4]

Clima i hidrologia

La regió presenta un clima d'estepa d'alta montanya, en una temperatura mija baixa de 2 °C i un ranc tèrmic diari de 20 °C.[15] S'estima que la precipitació anual en el cim supera els 360 milímetros,[16] mentres que al sur del Tocorpuri cauen aproximadament 159 milímetros a l'any. La major part de les precipitacions ocorre durant l'estiu en forma de pluges convectivas.[15] S'ha observat neu en el cim,[8] i un mapa de 1985 mostra una cobertura persistent de gèl i neu en eixa zona.[17] El riu Putana, al sur del Tocorpuri,[15] fluïx cap al salar d'Atacama i rep afluents importants[18] provinents de l'àrea del Tocorpuri, com la Quebrada La Coca, el riu Blanco o Tocorpuri i la Quebrada Aigua Brava.[4]


Referències

  1. ↑ Watts, Robert B.; de Silva, Shanaka L.; Jimenez de Rios, Guillermina; Croudace, Ian(10 de setembre de 1999).«Effusive eruption of viscous silicic magma triggered and driven by recharge: a case study of the Cerro Chascon-Runtu Jarita Dome Complex in Southwest Bolívia».Bulletin of Volcanology.61(4): 241–264.doi:10.1007/s004450050274.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  2. ↑ Tassi, F.; Aguilera, F.; Darrah, T.; Vaselli, O.(20 d'abril de 2010).«Fluïu geochemistry of hydrothermal systems in the Arica-Parinacota, Tarapacá and Antofagasta regions (northern Chile)».Journal of Volcanology and Geothermal Research.192(1-2): 1–15.doi:10.1016/j.jvolgeores.2010.02.006.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Déruelle, Bernard(Agost de 1979).«Els volcans de Tocorpuri: pétrologie dones llaves et genèse magmatique».Segon Congrés Geològic Chilé.: 214.Consultat el 12 de juny de 2025.(en francés)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Lucchi, Federico; Tranne, Claudio Antonio; Rossi, Piermaria Luigi; Gallardo, Claudio(2009).«Volcanic and tectonic history of El Tatio area (central Andes, northern Chile): explanatory notes to the 1:50000 scale geological map».GeoActa.(2): 1-29.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  5. ↑ Alves de Carvalho, Vanilde; de Souza Bezerra, Fabiana; Garcia Netto, Luiz Dona Rosa(2007).«Vos destins turístics do centre sul americà. Instruments que transfronteirizam a integraçao regional: um exemplo aplicat a Trencada Pantanal Pacifico».Espai i Desenroll.(19): 53-68.ISSN 1016-9148.Consultat el 12 de juny de 2025.(en portugués)
  6. ↑ Seelenfreund H, Andrea; Sinclaire A, Carole; de Souza H, Patricio; Dinator R, María Inés(2004).«Caracterisació de lava vítreas de fonts i llocs arqueològics del Formatiu Primerenc en la Subárea Circumpuneña: Resultats preliminars i proyeccions per a la prehistòria atacameña».Estudis Atacameños.(28): 45-57.doi:10.4067/S0718-10432004002800005.Consultat el 12 de juny de 2025.
  7. ↑ de Silva, S. L.; Self, S.; Francis, P. W.; Drake, R. E.(10 de setembre de 1994).«Effusive silicic volcanism in the Central Andes: The Chao dacite and other young llaves of the Altiplano‐Puna Volcanic Complex».Journal of Geophysical Research: Solid Earth.99(B9): 17805–17825.doi:10.1029/94JB00652.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Cerros de Tocorpuri» (en anglés). Smithsonian Institution (2013). Archivat des de l'original, el 2016-08-07. Consultat el 12 de juny de 2025.
  9. ↑ Leyrit, H.; Montenat, C. (8 d'agost de 2000). Volcaniclastic rocks, from magma to sediments (en anglés), CRC Press, p. 56. ISBN 978-90-5699-278-1. Consultat el 12 de juny de 2025.
  10. ↑ Reutter, Klaus-Joachim; Scheuber, Ekkehard; Wigger, Peter (6 de decembre de 2012). Tectonics of the Southern Central Andes: Structure and Evolution of an Active Continental Margin (en anglés), Berlin, Heidelberg - Alemània: Springer Berlin / Heidelberg, p. 109. ISBN 978-3-642-77353-2. Consultat el 12 de juny de 2025.
  11. ↑ Déruelle, Bernard(Agost de 1979).«Els volcans de Tocorpuri: pétrologie dones llaves et genèse magmatique».Segon Congrés Geològic Chilé.: 215.Consultat el 12 de juny de 2025.(en francés)
  12. ↑ 12,0 12,1 Ward, Dylan J.; Cistella, Jason M.; Galewsky, Joseph; Sagredo, Esteban(15 de novembre de 2015).«Clapix Pleistocene glaciations of the arid subtropical Andes and new results from the Chajnantor Plateau, northern Chile».Quaternary Science Reviews.128: 98–116.doi:10.1016/j.quascirev.2015.09.022.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  13. ↑ Ward, Dylan J.; Thornton, R.; Cistella, J.(15 de setembre de 2017).«Across the Arid Diagonal: deglaciation of the western Andean Cordillera in southwest Bolívia and northern Chile».Quaderns d'Investigació Geogràfica.Cincinnati - EEUU:43(2): 667-696.doi:10.18172/cig.3209.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  14. ↑ Palaus, David; Stokes, Chris R.; Phillips, Fred M.; Clague, John J.(Abril de 2020).«The deglaciation of the Ameriques during the Last Glacial Termination».Earth-Science Reviews.203: 103113.doi:10.1016/j.earscirev.2020.103113.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Muñoz-Pedrers, Andrés; Dels Rius-Escalante, Patricio; Möller, Patricia(4 de novembre de 2015).«Zooplankton of the highland bogs of Putana, a desert wetland of the high puna, northern Chile».Crustaceana.88(10-11): 1235–1244.doi:10.1163/15685403-00003482.Consultat el 12 de juny de 2025.(en anglés)
  16. ↑ Sepúlveda Rivera, Isabel; Molina Otárola, Raúl; Prim-Serrano, María de la Mar; Guerrero Ginel, José Emilio(Decembre de 2015).«Aigües, rec i cultius: canvis i permanències en els ayllus de Sant Pedro d'Atacama».Estudis Atacameños.(51): 185-206.doi:10.4067/S0718-10432015000200012.Consultat el 12 de juny de 2025.
  17. ↑ «Calama» (JPEG). Institut Geografico Militar Chile (1985). Archivat des de l'original, el 2021-03-27. Consultat el 12 de juny de 2025.
  18. ↑ Niemeyer F., Hans(1980).«Hoyas hidrogràfiques de Chile: Segona Regió de Antofagasta».Direcció general d'Aigües.: 172.Consultat el 12 de juny de 2025.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerros_de_Tocorpuri&oldid=1484529»