Centaurea calcitrapa
Centaurea calcitrapa és una espècie de planta de la família de les asteràcees.
Descripció
És una planta anual herbácea que alcança els 2-8 dm d'altura. Talles estesos o ascendents en branques des de la base de fins a 1m. Fulles inferiors dividides, en lòbuls dentats i llanceolats àmpliament espayats, els fulls superiors en lòbuls més estrets, les més altes lanceoladas. Capítuls rosa o morats, en involucre ovoide, 6-8 mm, i bràctees ovadas, coriàcees, en llarga espina terminal engrossada i espines més chicotetes en la base. Fruts (cipseles) blanquecinos, en llínees irregulars negruzcas, sense vilano o en vilano doble. Espècie variable. Florix entre juny i setembre.
Hàbitat i distribució
És una planta natural d'Europa, nort d'Àfrica i Àsia occidental. Naturalizada i repartida per tots els continents fins a altes latitut.
Creix en terrenys incults i vores de camins.
Propietats
Principis actius
Conté lactones sesquiterpéniques (centaurina) d'estructura similar a la cnidina, flavonoides (astragalósido, rutósido, luteolósido), àcit calcitrápico; ixes potásicas, resina; beta-sitosterol. Traces d'alcaloide.[1]
Indicacions
Se li atribuïxen propietats com antipirético, aperitiu, digestiu, diurético, colerético i hipoglucemiante. Indicat per a inapetencia, dispèpsia hiposecretoras, hiperglucemia, grip, refredats, disquinesias hepatobiliares.[1]
Contraindicado en l'embaràs, alletament. Quan es prescriga a diabètics, es deurà controlar la glucemia, per a ajustar les dosis d'insulina o de antidiabéticos orals. Tòxica per a la ganaderia: produïx encefalomalacia nigripalidans als cavalls que la consumixen com forraje.[1]
Usos
S'usen les sumidades aérees. Infusió: 20 a 40 g per litro. Infundir 10 minuts. Prendre 3 a 5 tasses al dia. Decocció: 20 g/l, hervir 5 minuts. 3 a 5 tasses al dia. Suspensió de planta fresca: 125 a 160 g al dia.[1]
Taxonomia
Centaurea calcitrapa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2:, p. 917[2], 1753.[2]
- Etimologia
- Centaurea: nom genèric que procedix del grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
- calcitrapa prové del llatí caltrops, que era un arma de guerra que consistia en boles de ferro en púas, unides o no per una cadena (en espanyol abrojo).
- Tàxons infraespecíficos
Donada l'alta variabilitat de l'espècie, és provable que siguen mers sinònims.
- Sinonímia
- Centaurea adulterina Moretti ex DC.
- Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Tingues.) Arcang.
- Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Tingues.) Nyman
- Centaurea calcitrapoides L.
- Centaurea carduifolia Salisb.
- Centaurea devauxii Nyman
- Centaurea horrida Tingues.
- Centaurea hybrida Chaix
- Centaurea macroacantha Guss.
- Centaurea myacantha DC.
- Centaurea penicillata Delile
- Centaurea pourretiana Timb.-Lagr. & Thevenau
- Centaurea calcitrapa var. pourretiana (Timb.-Lagr. & Thevenau) Rouy
- Centaurea trichacantha Willd. ex Spreng.
- Calcitrapa calcitrapa (L.) Hill
- Calcitrapa calcitrapoides (L.)
- Calcitrapa hippophaestrum
- Calcitrapa hypophaestum Gaertn.
- Calcitrapa hybrida Sweet
- Calcitrapa lanceolata Lam.
- Calcitrapa myacantha Cass.
- Calcitrapa phoenicea Sweet
- Calcitrapa stellaris Hill
- Calcitrapa stellata Lam.
- Calcitrapa vulgaris Bernh.[3][4]
Noms comuns
- Castellà: Abreojos, abrepuño, abrepuños, abriojo, abriojos, abrojo, abrojos, azotacristos, cagatripa, calcitrapa, calcítrapa, penca, penca azotacrihto, penca estrelada, penca garbancero, penca garbanzuelo, penca pinchoso, centaura estrelada, encarnada, encojaperros, cigró del retor, cigrons, cigrons del retor, garbanzuelo, mancaperro, quiebracamas, ramón sotil, sopa de vi, trepacaballos, trepa cavalls, trepacaballos encarnat.[5]
Entre els seus noms vulgars en Argentina es llisten: "abrepuño colorat" que és el nom patró propost per Petetín en 1984, també cridada "abrepuño", "penca abrepuño", "penca brava", "penca oriental", "obri puny colorat".
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Centaurea calcitrapa». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ «Centaurea calcitrapa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'agost de 2012.
- ↑ Sinònims en Global Compositae Checklist [1]
- ↑ Centaurea calcitrapa en PlantList
- ↑ Noms en Jardí Botànic, Madrit, 2013
Enllaços externs
- Centaurea calcitrapa in Global Compositae Checklist[enllaç trencat]
- Centaurea calcitrapa in USDA[3]
- Centaurea calcitrapa in GRIN[4]
- Centaurea calcitrapa in The Euro+Med PlantBase[5]
- [enllaç trencat]
- Centaurea calcitrapa en Flora Vascular
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centaurea calcitrapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.