Un abrojo (de obri i ull),[1] miguelito[2] en Hispanoamèrica, o ponchallantas en Mèxic és un arma simple formada per quatre o més púas metàliques esmolades d'uns pocs centímetros de llarc, dispostes en forma de tetraedre, de tal manera que en deixar-la caure al sol, una de les púas sempre apunta cap a dalt, mentres les atres formen la base. Es esparcen sobre el terreny, habitualment en gran cantitat.

Abrojo (arma)
Abrojo romà (Westfälisches Museum für Archäologie, Herne, Alemània).

Objectiu

En el seu orige es va usar per a obstruir l'alvanç de tropes en cavalls, camellos, elefants de guerra, carruages o soldats de peu. Ya en temps moderns, s'han usat en contra dels vehículs de forces de seguritat pública entre uns atres, per a penetrar i desinflar els neumàtics per a detindre el seu alvanç. També s'usa per a obligar als passagers a baixar del vehícul per a capturar-los, assaltar-los o inclús assessinar-los.[3]

Antecedents

Compartix la seua forma i el seu nom en el abrojo Tribulus terrestris (Zygophyllaceae), que les seues púas esmolades poden causar ferides.

També se li pot comparar en les plantes de l'espècie calcitrapa, que les seues cabezuelas florals són espinoses; en particular a la Centaurea calcitrapa, el nom llatí de la qual migeval, calcitrappa, significa 'trampa per a peus' (cf. infra).[4]

Vore també

Referències