Anar al contingut

Casuarinaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Casuarinaceae
Ramillas en fulls escuamiformes verticiladas, inflorescència espiciformes péndulas masculines i capituliformes femenines en una espècie monoica, Casuarina equisetifolia.
Erro al crear miniatura:
Un eixemple de flors femenines i seudo-cons en Allocasuarina distyla.
Erro al crear miniatura:
Seudo-cons madurs post obertura de les bracteólas i fruts samaroides d'una Casuarina.

Les casuarinàcees (Casuarinaceae) és una família del orde Fagales que comprén 4 gèneros i unes 90 espècies acceptades[1] d'arbres i arbusts tropicals i subtropicals de morfologia molt singular dins de les Angiosperma.

Són plantes actinoricicas que fixen el nitrogen per simbiosis en bactèries filamentosas (Frankia).[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Són plantes leñosas, arbòrees o arbustivas, siempreverdes -referint-se als artículs clorofílicos de les ramillas, no a les fulles-, monoicas o dioicas (inclús un mateix gènero pot tindre espècies monoiques i atres dioicas), en ramillas jóvens primes estriadas, equisetiformes, articulades, clorofílicas, i fulls inconspicuas, marcescentes o no, escuamiformes, en verticilos que delimiten cada artícul i que, a primera vista i per als neofitas -i menys neofitas-, s'assemblen curiosament a les Gimnospermes. Les flors són molt simplificades, pero el seu desenroll és molt complex;[3] estan dispostes en inflorescències espiciformes les masculines, o capituliformes les femenines, en verticilos alternant en files de bràctees escuamiformes; les masculines en 4 bractéoles –les internes interpretades a voltes com sàpia-hos–,[4] i un sol estam d'antera basifija bilocular i les femenines sense periant, en un pistil bífido rojós i un gineceo bicarpelar en solament un dels carpelos -que estan fusionats- fèrtil. Les infrutescències són coniformes, compostes per numerosos fruts individuals samaroides rodejats per les 2 bractéoles escamosas lignificadas, tuberculadas o no, molt acrescentes i que s'òbrin àmpliament quan maduren per a lliberar dits fruts que contenen una única llavor cada u.[5][6][7][2][4]

Distribució

[editar | editar còdic]

La família és nativa del Vell Món, els tròpics indo-malasios, Austràlia i les illes del Pacífic fins a Colombo i Madagascar.[7] Una quantes de les seues espècies són àmpliament naturalisades i cultivades com a ornamental en tot lo món tropical, subtropical i templat.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
  2. Hamilton, C. W. 2001. Casuarinaceae. In: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 1: 592–593. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2013. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.
  5. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Nee, M. 1983. Casuarinaceae. Fl. Veracruz 27: 1–6.
  7. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii.