Marcescente
Marcescente és un terme utilisat en botànica per a descriure a aquelles fulles d'arbres i arbusts caducifolios, que, despuix de haver finalisat el periodo vegetatiu i en el canvi de color del fullage, permaneixen en l'arbre en la seua gran majoria durant tota l'estació freda (autumne i hivern) fins a pràcticament l'eixida dels nous fulls en la següent primavera. Els arbres que solen ser característics per este fenomen, són els roures[1] com el melojo (Quercus pyrenaica), el quejigo (Quercus faginea), numerosos peus de hi haja (Fagus sylvatica) i els carpes (Carpinus)
En el roure palustre americà es completa l'abscisió dels fulls marcescentes en primavera.[2] En algunes espècies el peciol es pot mantindre viu durant el hivern, mentres que en unes atres els fulls són marcescentes perque les gelades o les plagues sequen els fulls ans que es complete l'abscisió.
Beneficis
[editar | editar còdic]
Les fulles marcescentes dissuadixen als grans herbívors, com cérvols i alces, d'alimentar-se de les branques i brots nutritius de l'arbre, ya que en els fulls són menys nutritives i tenen un sabor desagradable.[3] Algunes espècies es protegixen de l'estrés hídric i tèrmic gràcies als fulls marcescentes, com les espècies andinas Espeletia schultzii i Espeletia timotensis.[4][5] En zones alpines tropicals de diferents parts del món es troba una àmplia varietat de plantes de diferents famílies que han desenrollat una forma de creiximent coneguda com a «roseta caulescente», caracterisada per rosetes de fulls perennes que creixen sobre els fulls marcescentes.
Micología
[editar | editar còdic]En micologia el terme marcescente s'utilisa per a uns tipos de fongo que es poden secar i despuix reviure i continuar la dispersió d'espores.[6] El gènero Marasmius és molt conegut per esta característica que va ser considerada important taxonòmicament per Elias Magnus Fries en la seua classificació dels foncs de 1838.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berkley, Earl E. 1931. Marcescent leaves of certain species of Quercus. Botanical Gazette 92: 85-93.
- ↑ Hoshaw, R.W. and Guard, A.T. 1949. Abscission of marcescent leaves of Quercus palustris and Q. coccinea. Botanical Gazette 110: 587-593.
- ↑ Svendsen, Claus R. 2001. Effects of marcescent leaves on winter browsing by large herbivores in northern temperate deciduous forests. Alces 37(2): 475-482.
- ↑ «Goldstein, G. and Meinzer, F.1983. Influence of insulating dead leaves and low temperatures on water balanç in an Andean giant rosette plant. Plant, Cell & Environment 6: 649-656.». Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2020. Consultat el 17 de setembre de 2011.
- ↑ Smith, Alan P.1979. Function of dead leaves in Espeletia schultzii (Compositae), and Andean caulescent rosette species. Biotropica 11: 43-47.
- ↑ See introduction to Roy E. Halling "A revisió of Collybia s.l. in the northeastern United States & adjacent Canada" Inst. of Syst. Botany, The New York Botanical Garden, Bronx, NY 10458-5126
- ↑ E. M. Fries Epicrisis systematis mycologici (1838) Uppsala: Typographia Academica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marcescente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.