Anar al contingut

Frankia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frankia

Frankia és un gènero de bactèries filamentosas fijadoras de nitrogen que viuen en simbiosis en plantes actinoricicas, de forma similar a Rhizobia. Estes bactèries formen nòduls radiculares en forma de coral. A diferència de la simbiosis que existix entre Rhizobia i les leguminosas, esta interacció mutualista és menys específica.

Este gènero va ser originalment nomenat per Jörgen Brunchorst en 1886 en honor al biòlec alemà Albert Bernhard Frank. Brunchorst creïa que l'organisme que havien identificat era un fongo filamentoso. Jan-Hendrik Becking va redefinir el gènero en 1970 com a posseïdor d'actinomycetes procariota i va crear la família Frankiaceae dins dels Actinomycetales, mantenint el nom original Frankia per al gènero.[1]

General

Frankia alni és l'única espècie descrita en este gènero, pero moltes ceps són específiques de diferents espècies de plantes. Estes bactèries són filamentosas i convertixen el nitrogen atmosfèric en amoni per mig de l'enzima nitrogenasa, en un procés conegut com fixació de nitrogen. El mateix és realisat quan les bactèries es troben colonisant nòduls radicals de plantes actinoricicas, a les quals poden proveir casi tot el nitrogen que requerixen per al seu metabolisme. Com a resultat, les plantes actinoricicas colonisen i a sovint prosperen en sols baixos en nutrients.[2]

Molts genomes de Frankia es troben ara disponibles, lo que podria ajudar a clarificar cóm va evolucionar la simbiosis entre procariota i plantes, cóm varen ocórrer les adaptacions geogràfiques i ambientals, la diversitat metabòlica i el fluix horisontal de gens entre simbiontes procariota.[3]

Plantes simbiontes

Referències

  1. ↑ «Frankia taxonomy». Archivat des de l'original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  2. ↑ «Frankia Home». web.uconn.edu. Archivat des de l'original, el 6 d'agost de 2018. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  3. ↑ «Frankia Home». web.uconn.edu. Archivat des de l'original, el 6 d'agost de 2018. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  4. ↑ Schwintzer & Tjepkema 1990