Anar al contingut

Captura anglo-persa de Ormuz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Captura anglo-persa de Ormuz

La captura anglo-persa de Ormuz (persa: بازپس گیری هرمز) va ser una expedició combinada que va capturar en èxit la guarnició espanyola en l'illa de Ormuz despuix d'un sege de dèu semanes, obrint aixina el comerç persa en Anglaterra en el Golf Pèrsic.[1] Abans de la captura de Ormuz, els portuguesos havien ocupat el castell de Ormuz durant més d'un sigle, des de 1507 quan Afonso de Albuquerque ho va establir en la captura de Ormuz, donant-los el control total del comerç entre Índia i Europa a través del Golf Pèrsic.[2] Segons Stephen Neill, la captura de Ormuz va canviar per complet l'equilibri de poder i comerç.[3]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Després de la captura portuguesa d'Ormuz en 1509, l'Imperi portugués va escomençar a reclamar un monopoli en el Comerç transíndico, tornant-se un gran poder en el Golf Pèrsic despuix de conquistar Qeshm, Bandar Abbas i Mascate (actual Oman), lo que gènero friccions en l'Imperi safávida (que inicialment va vore els portuguesos com els seus aliats contra els otomans). A la seua volta, el domini comercial del Golf Pèrsic va atraure l'atenció d'Anglaterra i Holanda, rivals de l'Unió Ibèrica i que buscaven desafiar el control hispà-portugués en la regió.

Despuix de l'ascens del Shah Abás el Gran, es va presentar una major agressivitat contra els portuguesos per part d'una nova potència regional que buscava restaurar l'influència d'Iran en el Golf Pèrsic, alguna cosa que es va escomençar a notar en la conquista persa del fort de Baréin en 1602, del regne de Lara (Larek) i la terra ferma del Comorán (Bandar Abbás) en 1615 (este últim va ser una greu perduda perque abastia d'aigua potable a Ormuz). A la seua volta, es va construir una fortalea en l'ensenar de Guadel (Gwadar), a mig camí entre el Sinde i Ormuz, que denostaven el desig dels perses d'arrebatar-li el control als portuguesos del comerç en la zona.[4]

Durant este lapsus, es varen donar embaixades perses a Europa, i ya que el rei d'Espanya, Felipe IV, era també el Rei de Portugal, els perses varen tractar de ser amistosos en tal de desenrollar una aliança hispà-persa contra els Otomans.[5] Front a això, es varen presentar algunes divergències, entre la Corona de Castella i el Consell de Portugal, sobre com devia ser la política exterior en Pèrsia per part de la Monarquia Hispànica, pel qual les Corts de Castella acusaven de falta de realisme als portuguesos en el seu desig d'insistir en mantindre un monopoli comercial asiàtics que no podien impondre davant el restant de potències europees (mentres els castellans buscaven un acostament als anglesos contra els holandesos).[6]

Existia aixina una clara divergència en el Golf Pèrsic entre les prioritats portugueses i les prioritats espanyoles per a la regió: si els interessos dels primers es dirigien cap a l'oceà Índic i Àsia, Ormuz, pel seu valor polític i econòmic, era fonamental per al manteniment de l'Estat de l'Índia, els interessos castellans estaven clarament orientats cap al Mediterràneu, i Ormuz va ser important perque va facilitar l'acostament a Pèrsia.
Graça Borges

Pese a les tensions internes entre els ministres de la Corona de Castella i la Corona de Portugal, es va establir la Junta de Pèrsia a finals de 1618 (integrada per 2 membres, cada u, del Consell de Castella i el Consell de Portugal, en sò de millorar l'enteniment entre abdós regnes espanyols) per a bregar en la qüestió de Ormuz, relativa a: la defensa de les possessions ibèriques en el Golf Pèrsic front a moltes amenaces (sobretot els anglesos i holandesos), l'expulsió dels anglesos de la zona (o a lo manco a que abandonen els seus acorts comercials en Pèrsia) i a com tractar les relacions diplomàtiques del Shah junt a les seues propostes amistoses d'otorgar als espanyols el monopoli comercial de la seda persa en la ruta del Cap. El seu fi era conciliador, encara que per múltiples malentesos i ambigüitats (ademés que solament era consultiu, mentres les decisions finals eren del Consell d'Estat), solament va accentuar el belicisme persa.[7]

Va ser aixina que es va enviar a l'embaixador García de Silva i Figueroa, en la missió pública de desenrollar una aliança entre Espanya (inclosa Portugal) i Pèrsia contra l'Imperi Otomà, encara que la missió real i secreta era assegurar els interessos comercials de les colónies portugueses en el Golf Pèrsic, sobretot Hormuz. A la seua volta, es va fer gests amistós en Iran, com l'acceptació d'un acort comercial per a exportar la seda persa per la Ruta del Cap, encara que els perses exigien que els portuguesos tanquen el Mar Rojo per a debilitar als otomans, i després els espanyols varen solicitar la restitució de la fortalea de Comorán i que Baréin siga tornat al Rei de Ormuz (baix protectorat ibèric). No obstant, l'imperi no tenia la capacitat per a que Espanya llançara una ofensiva als turcs, i per tant, solament es buscava guanyar temps en els perses en mostrar-se corteses. Mentrestant, el Shah amenaçava de que si els hispans rebujaven la seua bona voluntat, la seua oferta comercial seria entregada als anglesos en Robert Shirley. Finalment, la desconfiança cap als anglesos gènero que s'enviara a Ruy Freire d'Andrade per a reconquistar i fortificar la part oriental de l'illa de Quéixome per a assegurar els suministraments econòmics de Ormuz i expulsar als anglesos del golf pèrsic. No obstant, no es va conseguir destruir la flota anglesa i de pas s'enuge el Shah Abas per lo que considerava un atentat contra la seua sobirania, generant acostaments entre els perses i anglesos contra els portuguesos i espanyols.[6]

Aliança anglo-persa

[editar | editar còdic]

El component anglés consistia en una força suministrada per la Companyia de les Índies Orientals[8] en cinc bucs de guerra i quatre pinazes.[9] Els perses havien anat recentment a la guerra en els portuguesos, i un eixèrcit persa estava sitiant el fort portugués en Kishm, pero es necessitava l'ajuda anglesa per a capturar Ormuz.[9] Abás el Gran desijava obtindre el respal dels anglesos contra els portuguesos,[10] i el comandant Imam-Quli Khan, fill d'Allahverdi Khan, va negociar en els anglesos per a obtindre el seu respal, prometent-los que els otorgarien accés al comerç de la seda persa.[11] Es va firmar un acort que estipulava el repartiment del botí i els drets d'aduana en Ormuz, la repatriació dels presoners segons la seua fe i el pagament per part dels perses de la mitat dels costs de suministrament de la flota.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Chaudhuri, p.64
  2. ↑ Sykes, p. 279
  3. ↑ A History of Christianity in Índia by Stephen Neill p.549
  4. ↑ «Les Fortalees Ibèriques en la Península Aràbiga (1507-1650)» (en és). Revista d'Estudis en Seguritat Internacional. Consultat el 2023-12-08.
  5. ↑ «SPAIN: RELATIONS WITH PERSIA IN THE 16TH AND 17TH CENTURIES» (en en-us). iranicaonline.org. Consultat el 2023-12-08.
  6. ↑ 6,0 6,1 «1622 i la crisis de Ormuz».Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série.(48-2)
    121–151.ISSN 0076-230X.doi:10.4000/mcv.9047.Consultat el 2023-12-08.
  7. ↑ https://ifc.dpz.es/recursos/publicacions/34/99/03almeida.pdf
  8. ↑ Chaudhuri, K. N. (1999). The English East Índia Company: The Study of an Early Joint-estoc Company 1600-1640 (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-0-415-19076-3.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sykes, p. 277
  10. ↑ Knight, Charres (1866). Biography: Or, Third Division of "The English Encyclopedia" (en en), Bradbury, Evans & Company.
  11. ↑ Sykes,pp. 277–278
  12. ↑ Sykes, p. 278

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • KN Chaudhuri, The English East Índia Company: The Study of an Early Joint-Estoc Company 1600-1640, Taylor & Francis, 1999,ISBN 0-415-19076-2
  • Percy Molesworth Sykes, A History of Pèrsia, Read Books, 2006,ISBN 1-4067-2692-3
  • «The Persian–Portuguese Encounter in Hormuz: Orientalism Reconsidered».Iranian Studies.50(2)
271–292.doi:10.1080/00210862.2016.1263542.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Captura_anglo-persa_de_Ormuz&oldid=1226777»