Cabezo Redó
El Cabezo Redó és un jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze que es troba en un cabezo a 2 km de Villena (Alacant). No es tracta d'una llogaret, sino d'un verdader centre comarcal que va estar habitat entre els anys 1500 i 1100 a. C. i va pertànyer provablement a la cultura argárica. S'especula que les primeres investigacions les va portar a terme Juan Vilanova i Piera cap a 1870, encara que va anar l'arqueòlec José María Soler qui va escomençar a estudiar-ho sistemàticament en 1959 despuix del descobriment de vàries peces de metal (or, argent, coure, etc.), aplegant en 1963 la troballa del Tesorillo del Cabezo Redó, que es conserva en el Museu Arqueològic de Villena.[1] Ya llavors, gran part del jaciment s'havia perdut per les pedreres d'algeps existents en la zona, encara que des d'eixe any s'ha protegit i estudiat l'àrea restant. En els últims anys, l'Universitat d'Alacant, junt en la de Valéncia i Granada, porta a terme unes jornades anuals dirigides per Mauro S. Hernández Pérez i ajudat per Gabriel García Atiénzar i Virginia Barciela per a seguir excavant i estudiant el jaciment.cita requerida Va ser inclós en el conjunt històric-artístic de Villena i declarat terreny d'utilitat pública en 1968.[2] En 2020 l'àrea del Cabezo Redó es va segregar del conjunt de la ciutat i es va declarar com be d'interés cultural independent.[3] En l'any 2010 va començar la seua rehabilitació integral, que despuix d'una primera fase contínua en vistes a l'obertura de centre d'interpretació i recepció de visitants.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]El jaciment en el seu orige devia tindre un tamany considerablement gran, estenent-se per tot el cerro. Es creu que ací es va concentrar la població de varis atres menuts poblats i llogarets que varen existir al voltant de l'antiga estany de Villena, ya que la seua fisonomia és distintiva d'una capital comarcal per la seua posició central, la seua extensió, l'urbanisme desenrollat, la densitat de població i les intenses activitats agrícoles, ganaderes, metalúrgiques i textils desenrollades allí.[5]
Les cases s'adossen unes a atres a modo de pomes separades per carrers estrets i empinades, per les que també discorria l'aigua. Les parets de les cases solien estar lluïdes de roig o blanc i en l'interior solia aparéixer un banc adossat a una de les parets. Junt a estos banc es trobaven els forns per a treballar el metal o el fanc i els llarés per a fer el menjar. El sostre de les cases era pla i estava llaugerament inclinat seguint la pendent de l'ala. Se sostenia per mig de postes de fusta, alguns dels quals encara es conserven.
Les reconstrucció i remodelacions en el tamany i formes de la majoria de les cases s'expliquen pels abundants incendis, favorits per l'abundància de matèria orgànica en l'interior de les cases, aixina com per la fragilitat de les parets i els sostres.
Les ceràmicas trobades en el jaciment són de gran calitat, alguna d'elles de complexa decoració. Les característiques dels objectes d'os, de pedra, o de metal, entre els que destaquen els gavinets i astrals de bronze i els adorns del mateix metal o d'or i argent, indiquen davant una cultura prehistòrica, pero res primitiva. Encara que es desconeixia l'escritura es posseïa un elevat grau de desenroll tecnològic i social.
Els enterrament, s'han trobat situats baix les cases i acompanyats d'un ric aixovar. Uns es coloquen en l'interior de grans vasijas, uns atres en una fossa, en ocasions rodejada de pedra, o en chicotetes coves.
Principals troballes
[editar | editar còdic]
- Tesorillo del Cabezo Redó: Compost de 35 peces d'adorn personal (una diadema, anells, braçalets, colgantes, contes de collar, espirals, cintillas i un chicotet lingot d'or) que alcancen els 150 g de pes.
- Teler de l'Edat del Bronze: S'ha recuperat un teler i 48 peses del mateix en la campanya estiuenca del 2008, aixina com distints fragments de peses que permeten senyalar que els telers prehistòrics eren verticals, i que les peses servien per a tensar.[6]
- Tesor de Villena: Encara que no es va trobar en el Cabezo Redó, sino en la Rambla del Panader, 5 km a l'est del poblat, la cronologia, la seua semblança al Tesorillo, i la vasija en que es va trobar semblen indicar que va ser un ocultamiento realisat per algun dels pobladors del Cabezo Redó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Soler García (1969). L'or dels tesors de Villena, Valéncia: Servici d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació Provincial de Valéncia (Série de treballs varis; 36).
- ↑ Soler García (1969). L'or dels tesors de Villena, Valéncia: Servici d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació Provincial de Valéncia (Série de treballs varis; 36).
- ↑ «Resolució de 20 de març de 2020, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport, per la que s'incoa expedient per a declarar be d'interés cultural, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment arqueològic de Cabezo Redó en Villena (Alacant), segregant-ho del conjunt històric declarat del caixco urbà antic de la ciutat de Villena, i se somet l'expedient incoat a tràmit d'informació pública.». BOE.
- ↑ «El Cabezo Redó, declarat Be d'Interés Cultural». El Periódico de Villena.
- ↑ Soler García (1967). El tesor de Villena: memòria redactada per José María Soler (htmhtm) (en espanyol), [Madrit]: Una atra ed.: [Madrit], Ministeri d'Educació Nacional, Servici Nacional d'Excavacions Arqueològiques, D.L. 196, 75p,[42]p. de lám : il ; 25 cm (Excavacions arqueològiques en Espanya ; 36).
- ↑ «Troben un teler en quarantahuit peses en el jaciment del Cabezo Redó». El Periódico de Villena. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 7 de novembre de 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabezo Redondo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.