Anar al contingut

CW Leonis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
CW Leonis
CW Leonis
Constelació Leo
Ascensió recta α 09h 47min 57,38s
Declinació δ +13º 16’ 43,7’’
Distància 490 anys llum
Magnitut visual +10,96 a +14,8
Magnitut absoluta -3,83
Lluminositat 17.000 sols
Temperatura 1915 K
Massa ≤ 2 sols
Radi 826 sols
Tipo espectral C9.5i

CW Leonis (IRC +10216 / CGCS 2619)[1] és el nom de l'estrela de carbono més coneguda i estudiada, que es troba en la constelació de Leo. Encara que visualment és una estrela molt tènue, és, despuix d'Eta Carinae, l'objecte extrasolar més lluent del cel en longitut d'ona de 10 μm,[2] ya que emet la major part de la seua energia com radiació infrarroja. Es troba aproximadament a 490 anys llum del sistema solar.

De tipo espectral C9.5i[1] o CV7, CW Leonis mostra una relació entre els continguts de carbono i oxigen d'1,4. Té una temperatura superficial de solament 1915 K i és una superjaganta el radi de la qual és 826 voltes més gran que el radi solar. La seua lluminositat bolomètrica és 17.000 major que la lluminositat solar.

Com atres estreles semblants, CW Leonis pert massa estelar a un fort ritme; cada any pert l'equivalent a 3,3 × 10-5 masses solars. Es troba envolta per una closca de gas i pols formada per material arrastrat pel vent estelar. En la closca s'han detectat, entre atres elements, carbono, nitrogen, oxigen, silici, ferro[3] i també aigua.[4] Es pensa que és un rar cas de protonebulosa planetària, un sistema en una primera fase d'evolució cap a una nebulosa planetària.[5] En el transcurs dels pròxims 10.000 - 30.000 anys, CW Leonis morirà deixant tras de sí una nebulosa planetària i una nana blanca.[6]

Com estrela variable, CW Leonis és una variable Mira en un periodo de 630 dies la lluentor dels quals varia entre magnitut aparent +10,96 i +14,8.[7]

Vore també

Referències