Círcul Dorat (país propost)
.png){kind=link}
Els Cavallers del Círcul Dorat (KGC per les seues sigles en anglés) va ser una societat secreta fundada en 1854 pel nortamericà George W. L. Bickley, l'objectiu del qual era crear un nou país, conegut com "Golden Circle" (Plantilla:Lang-és), a on l'esclavitut seria llegal. El país hauria estat centrat en La Habana i hauria consistit en el sur dels Estats Units i un "círcul dorat" de territoris en Mèxic (que es dividiria en 25 nous estats esclavistes), América Central, parts del nort d'Amèrica del Sur, i Cuba, Haití, República Dominicana, i la majoria de les atres illes en el Carib, sobre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). en diàmetro.[1]
Originalment, la KGC va advocar per que els nous territoris anaren anexats per Estats Units, per a aumentar enormement el número d'estats esclavistes i, per lo tant, el poder de les classes altes sureño esclavistes. En resposta a l'aument de l'agitació contra l'esclavitut que va seguir a la decisió Dred Scott (1857), els Cavallers varen canviar la seua posició: el sur dels Estats Units deuria separar-se, formant el seu propi confederació, i després invadir i anexar l'àrea del Círcul Dorat per a expandir enormement el poder del Sur.[2] En els Estats Units, la frontera nort del nou país coincidiria aproximadament en la Llínea Mason-Dixon, i dins d'ella es varen incloure ciutats com Washington D. C., Sant Luis, Ciutat de Mèxic i Ciutat de Panamà.
La proposta de la KGC va sorgir de propostes anteriors fallanques per a anexar Cuba (Manifest d'Ostende), parts d'América Central (guerra dels filibusteros) i tot Mèxic (Moviment de tot Mèxic). En Cuba, l'assunt es va complicar pel desig de molts en la colónia de l'independència d'Espanya. Mèxic i Centroamérica no tenien cap interés en ser part dels Estats Units.
A mida que creixia el abolicionisme en els Estats Units en oposició a l'esclavitut, els membres de la KGC varen propondre una confederació separada d'estats esclavistes, en estats d'EE. UU. al sur de la llínea Mason-Dixon per a separar-se i alinear-se en atres estats esclavistes que es formarien a partir d'el "círcul dorat". En qualsevol cas, l'objectiu era aumentar el poder de la classe alta esclavista meridional fins a tal punt que mai poguera ser desestajada.[2]
Durant la guerra civil nortamericana, alguns simpatisants del Sur en l'Unió o Estats del Nort, com Ohio, Illinois , Indiana, i Iowa, varen ser acusats de pertànyer als Cavallers del Círcul Dorat, i en alguns casos, com el de Lambdin P. Milligan, varen ser encarcerats per les seues activitats
Encara que nominalmente una societat secreta, l'existència dels Cavallers del Círcul Dorat no era, de fet, un secret.
Fondo
[editar | editar còdic]El colonialisme europeu i la dependència de l'esclavitut havien disminuït més ràpidament en alguns països que en uns atres. Les possessions espanyoles de Cuba i Puerto Rico i l'Imperi de Brasil varen continuar depenent de l'esclavitut, de la mateixa manera que els Estats Units del Sur. En els anys previs a la guerra civil nortamericana, l'aument del respal a l'abolició de l'esclavitut va ser un de varis temes divisivos en els Estats Units. La població d'esclaus allí hi havia seguit creixent per l'aument natural inclús despuix de la prohibició del comerç internacional. Es va concentrar en el sur profunt, en grans plantacions dedicades als cultius bàsics de cotó i canya de sucre, pero era la base de l'agricultura i atres llabors en els estats del sur.
Història primerenca
[editar | editar còdic]George W. L. Bickley, mege, editor i aventurer que vivia en Cincinnati, va fundar l'associació i va organisar el primer "castell" o sucursal local en Cincinnati en 1854.[3] Els membres varen aumentar llentament fins a 1859 i varen alcançar el seu punt màxim en 1860. Els membres, escampats des de Nova York fins a Califòrnia i Llatinoamèrica, mai varen ser molts. Els registres de la convenció de KGC celebrada en 1860 afirmen que l'organisació "es va originar en Lexington, Kentucky, el quatre de juliol de 1854, per cinc cavallers que es varen reunir en una cridada realisada pel general George Bickley".[4]
Acossat pels acreedors, Bickley va abandonar Cincinnati a fins de la década de 1850 i va viajar per l'est i el sur, promovent una expedició armada a Mèxic. L'objectiu original del grup era proporcionar una força per a colonisar la partix nort de Mèxic i les Antilles. Açò estendria els interessos a favor de l'esclavitut. En agost de 1861, The New York Claves va descriure l'orde com a successora de l'Orde de l'Estrela Solitària, que havia segut organisada en el propòsit de conquistar Cuba i Nicaragua, tenint èxit en esta última causa en 1856 baix William Walker abans de ser expulsat per una coalició d'estats veïns. En eixe moment, es dia que el principal objectiu de l'orde era reunir un eixèrcit de 16,000 hòmens per a conquistar i "surenizar" Mèxic, lo que significava tornar a llegalisar l'esclavitut, que no era llegal en Mèxic, mentres es recolzava als "Cavallers de l'Estrela Colombina": aquells en el nivell més alt de membresía de KGC, per a càrrecs públics.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Tractat d'Adams-Onís
- Imperialisme nortamericà
- Antebellum South
- Judah Philip Benjamin
- Camp Douglas Conspiracy
- Vos Confederados
- Confederate colonies
- Filibustero
- Linconia (colónia)
- Doctrina del destí manifeste
- República de Sonora
- República de Yucatán
- Segon Imperi mexicà
- Potència negrera
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Campbell, Rudolph B. "Knights of the Golden Circle." Texas State Historical Association Handbook of Texas. Archived from the original. Retrieved January 11, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Woodward, Colin. American Nations: A History of the Eleven Rival Regional Cultures of North America. New York: Penguin, 2017, p. 207.
- ↑ Bridges, C. A.. “The Knights of the Golden Circle: A Filibustering Fantasy”. Southwestern Historical Quarterly 44 (3): 287–302.
- ↑ Simon, John I.. «Judge Andrew D. Duff of Egypt». Springhouse Magazine.
- ↑ «The Knights of the Golden Circle». New York Claves.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Crenshaw, Ollinger. “The Knights of the Golden Circle: The Career of George Bickley”. American Historical Review 47 (1): 23–50. doi:.
- Curry, Richard O. (1964). A House Divided, Pittsburgh, Pennsylvania: University of Pittsburgh Press.
- Dunn, Roy S.. “The KGC in Texas, 1860–1861”. Southwestern Historical Quarterly 70: 543–573.
- Frazier, Donald S. (1995). Blood and Treasure: Confederate Empire in the Southwest, College Station, Texas: Texas A&M University Press. ISBN 0-89096-639-7.
- Getler, Warren (2003). Shadow of the Sentinel: One Man's Quest to find the Hidden Treasure of the Confederacy, New York, NY: Simon & Schuster. ISBN 0-7432-1968-6. (currently published under the title of Rebel Gold ISBN 978-0-7432-1969-3)
- Hicks, Jimmie. “Some Letters Concerning the Knights of the Golden Circle in Texas, 1860–1861”. Southwestern Historical Quarterly 65: 80–86.
- Keehn, David (2013). Knights of the Golden Circle: Secret Empire, Southern Secession, Civil War, Baton Rouge: Louisiana State University Press.
- Knights of the Golden Circle (2016). Rules, Regulations and Principles of the K. G. C., Carrollton, Texas: (C. Lyons, Ed. & Illustrator) printed by CreateSpace. ISBN 978-1535176392.original work published 1859.
- May, Robert I. (1973). The Southern Dream of a Caribbean Empire, 1854–1861, Baton Rouge, Louisiana: Louisiana State University Press.
- Milton, George F. (1942). Abraham Lincoln and the Fifth Column, New York City: Vanguard Press. OCLC 816967.
- Mingus, Scott L. (2009). Flames Beyond Gettysburg: The Gordon Expedition, Columbus, Ohio: Ironclad Publishing. ISBN 978-0-9673770-8-7.
- Schrader, d'el (1975). Jesse James Was One of His Names, Arcàdia, Califòrnia: Santa Anita Press.
Atres llectures
- May, Robert I. (1973). The Southern Dream of a Caribbean Empire, 1854-1861, Baton Rouge: Louisiana State University Press. ISBN 0-8071-0051-X.
- An Authentic Exposition of the “K. G. C.” “Knights of the Golden Circle,” or, A History of Secession from 1834 to 1861, by A Member of the Order (Indianapolis, Indiana: C. O. Perrine, Publisher, 1861).
- Donald S. Frazier, Blood & Treasure: Confederate Empire in the Southwest (College Station: Texas A&M University Press, 1996).
- Warren Getler and Bob Brewer, Rebel Gold: One Man’s Quest to Crack the Code Behind the Secret Treasure of the Confederacy (New York: Simon & Schuster, 2004).
- Dion Haco, ed., The Private Journal and Diary of John H. Surratt, The Conspirator (New York: Frederic A. Brady, Publisher, 1866).
- Joseph Holt, Report of the Judge Advocate General on “The Order of American Knights,” àlies "The Sons of Liberty." A Western Conspiracy in aid of the Southern Rebellion (Washington, D. C.: Union Congressional Committee, 1864).
- James D. Horan, Confederate Agent: A Discovery in History (New York: Crown Publishers, Inc., 1954).
- Jesse Lee James, Jesse James and the Lost Cause (New York: Pageant Press, 1961).
- Jack Myers, Knights' Gold (CreateSpace Independent Publishing, 2016).
- K. G. C., Records of the KGC Convention, 1860, Raleigh, N. C.Plantilla:Dead link, Gun Show on the Net Website
- Este artícul conté una traducció derivada de «Círculo Dorado (país propuesto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.