Brecha digital en Chile

La brecha digital en Chile es referix a les desigualtats existents entre persones, grups socials i zones geogràfiques en l'accés, us i calitat de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC), particularment en lo relatiu a la conectivitat a Internet, les competències digitals i l'aprofitament dels servicis digitals. Estes diferències influïxen en àmbits com l'educació, el treball, la participació ciutadana i l'accés a servicis públics, i estan associades a factors socioeconòmics, geogràfics, etareos i culturals.

Context

Erro al crear miniatura:

Enquesta de la Subsecretaria de Telecomunicacions sobre l'accés a Internet domiciliari en Chile entre 2015 i 2017

A nivell llatinoamericà, Chile s'ubica entre els països en majors nivells d'accés i penetració de tecnologies digitals, destacant en indicadors com la conectivitat a Internet, l'alta taxa d'us de teléfons inteligents, la cobertura de llínees telefòniques mòvils i fixes, aixina com la disponibilitat d'infraestructura de telecomunicacions. No obstant, pese a estos alvanços, persistixen breches significatives en l'accés efectiu, la calitat del servici i les competències digitals entre distints grups de la població i zones geogràfiques del país.

En contrast en la comparació a nivell regional, en analisar els mateixos indicadors i proporcions en relació en el restant dels països membres de l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE), Chile se situa en una posició intermija, en alts nivells d'accés a Internet i dispositius digitals, pero en breches persistents en l'us alvançat, la calitat de la conectivitat i les competències digitals, especialment en grups socioeconòmics vulnerables i en zones rurals.

Brecha digital per tipo

Brecha geogràfica

Chile ha alvançat en l'expansió de la cobertura de conectivitat i accés a Internet en gran part del seu territori nacional a través de múltiples sistemes de transmissió i una infraestructura diversificada que inclou rets de fibra òptica i tecnologies mòvils. No obstant, persistixen diferències significatives entre zones urbanes i rurals: mentres la majoria de les llars urbanes conta en accés a Internet d'alta velocitat, en les zones rurals este accés és menor i en menor calitat de servici, per la falta d'infraestructura adequada i majors costs de desplegament de rets, com també per factors climàtics en zones aïllades i extremes del país. Les zones en menor conectivitat digital en Chile són denominades zones roges, pels seus baixos nivells d'accés a Internet i a la llimitada disponibilitat d'infraestructura de telecomunicacions, lo que dificulta l'accés regular a servicis digitals, educatius i administratius, especialment en àrees rurals o de baixa densitat poblacional.

Gràcies a l'instalació de cables submarins de fibra òptica, s'ha contribuït de manera significativa a reduir la brecha digital, en permetre un accés a internet més veloç, estable i en major cobertura territorial, especialment en països i regions geogràficament alluntades dels grans centres de senyes, com lo és Chile. En este context, proyectes com el cable Humboldt, que conectarà Chile en Àsia–Oceania; el cable Prat, que conecta les ciutats d'Arica i Port Montt; el cable Mistral, orientat a enfortir l'interconexió digital entre Sudamérica i Centroamérica; i el cable Curie, que unix Amèrica del Sur en la costa oest d'Estats Units, han millorat la capacitat de transmissió de senyes, la redundància de les rets i la resiliencia de les telecomunicacions, favorint l'integració digital, el desenroll econòmic i l'accés equitatiu a servicis digitals.

En 2024 es va publicar la primera versió del Índex de Digitalisació Comunal, un estudi elaborat pel Núcleu Mileni de Desigualtats i Oportunitats Digitals, integrat per investigadors de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile, l'Universitat de Chile, l'Universitat Diego Portals i l'Universitat Major, que medix distints indicadors d'accés i us d'Internet a nivell comunal en Chile i elabora un rànquing comuna per comuna. La mostra va revelar la persistència d'una brecha significativa entre comunes urbanes i rurals, tant en nivells de conectivitat com en calitat i us efectiu dels servicis digitals.

Brecha per edat

L'edat és un dels factors que més influïx en la desconexió digital en Chile, en un major percentage de llars liderades per persones majors de 60 anys sense accés a Internet o en habilitats digitals més llimitades. Açò s'evidencia en estudis que mostren que una proporció considerable de llars sense conectivitat està encapçalada per adults majors, els qui enfronten majors barreres per a l'us de tecnologies digitals, tant per falta d'habilitats com per desinterés o dificultat en l'adquisició de servicis.

D'acort en senyes de l'Enquesta de Caracterisació Socioeconòmica Nacional (CASEN) 2017, solament el 31,5 % de les persones de 60 anys o més utilisava Internet, i menys del 23 % realisava tràmits en llínea, lo que evidencia una brecha digital significativa associada a l'edat, particularment en l'accés i us de servicis digitals.

Brecha socioeconòmica

Les diferències socioeconòmiques també generen disparitats en l'accés a tecnologies digitals: les llars en majors ingressos i nivell educatiu tendixen a tindre majors taxes d'accés a Internet i dispositius tecnològics, mentres que els grups de menors recursos presenten taxes de conectivitat més baixes i menor capacitat per a aprofitar plenament els servicis digitals. Este fenomen reflectix cóm els factors econòmics influïxen directament en la capacitat de les persones per a adquirir dispositius, pagar servicis de conectivitat i desenrollar competències digitals.

Brecha empresarial

Existixen diferències significatives entre les menudes i mijanes empreses (pimes) i les grans empreses en l'accés i us d'Internet i de tecnologies digitals. Mentres les grans empreses presenten majors nivells de conectivitat i adopció tecnològica, una part de les pimes enfronta llimitacions en infraestructura, costs i capacitats digitals, lo que afecta la seua incorporació al comerç electrònic, a l'us de mijos de pagament electrònics —com terminals de punt de venda (POS)—, en una economia altament bancarizada, i a la digitalisació de processos productius i administratius. Estes breches poden incidir en la competitivitat, l'accés a nous mercats i la capacitat d'adaptació i innovació de les empreses menys digitalisades.

Vore també

• Desigualtat en Chile
• Telefonia mòvil en Chile