Anar al contingut

Cable Humboldt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El cable Humboldt és un cable submarí de telecomunicacions que unirà Amèrica del Sur i Àsia Pacífic. Conectarà inicialment Valparaíso (Chile) i Auckland (Nova Zelanda). Tindrà una llongitut propenca als 14 800 km i s'espera que entre en operació en 2026.[1]

Tindrà una capacitat inicial del 144 Tbps.[2] El nom del cable homenajarà al científic alemà Alexander von Humboldt com a resultat d'un cridat públic per a elegir el seu nom.[3]

Història

En el segon govern de Michelle Bachelet es va anunciar un proyecte de cable submarí que uniria Chile en Àsia. El proyecte es dia "Porta Digital Àsia - Sudamèrica".[4] S'estimava una inversió d'USD 600 millons.[5] Actualment s'estima de l'orde de 400 MMUS.[6]

En giner de 2016 es va firmar un “MOU on High-Tech for Communications Development Cooperation” entre la Subtel i la Comissió Nacional de Desenroll i Reforma de la República Popular China (NDRC), acort que va incloure el compromís de realisar un estudi de conectivitat. Despuix, per encàrrec de China durant 2017 l'empresa Huawei Marine va elaborar un estudi preliminar que va tirar les possibles rutes i l'orde de magnitut de l'inversió requerida per a un cable transpacífico China-Chile.[5] En juliol de 2019 es va firmar un acort per a finançar l'estudi de factibilitat de dit cable.[4] S'espera tindre tot llest per a licitar la seua construcció en 2020.

El traçat original tenia una distància aproximada de 24 mil quilómetros i que passe per Illa de Pasqua, millorant la seua conectivitat en el continent[7] El seu disseny inicial contemplava una capacitat de transmissió d'entre 10 i 20 Tbps.[4] i conta en el respal d'Argentina, Brasil i Equador.[4][7]

Es varen considerar dos opcions:

  1. Tòquio - Sídney - Auckland - Tahití - Illa de Pasqua - Juan Fernández - Valparaíso
  2. Shanghái - Sídney - Auckland - Illa de Pasqua - Juan Fernández - Valparaíso

En juliol de 2020, en mig de les tensions entre China i Estats Units, este últim país va oferir pagar part del cable.[8] El govern chilé que ho estudiaria. Finalment, el govern de l'época va anunciar que es va seleccionar un traçat que va de Chile fins a Austràlia, passant per Nova Zelanda. Es varen mencionar raons de cost i distància.[9] La conexió a Àsia seria per mig de cables existents que apleguen a Austràlia, fins a Japó.

La gestió del cable és duta per una empresa de l'Estat de Chile cridada "Desenrolle País".[6]

En giner de 2021, Argentina va anunciar que s'incorporaria al proyecte, per mig de l'empresa Arsat.[10] En maig del mateix any, Brasil també va oficialisar la seua participació en el proyecte.[11]

En giner de 2024, el president Gabriel Boric va presentar el pla com un proyecte entre l'Estat de Chile i Google, sense l'incorporació de Brasil ni Argentina. Boric ho va descriure com “un pont submarí d'intercanvi de tecnologia de sur a sur”.[1][12]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Montes, Rocío (12 de giner de 2024). «Humboldt, el primer cable submarí de fibra òptica entre Sudamèrica i l'Àsia-Pacífic». El País.
  2. ↑ Subtel (1 d'agost de 2022). «Cable Humboldt». subtel. gob. cl. Consultat el 4 d'octubre de 2023.
  3. ↑ «Cable Transoceànic es dirà “Humboldt” despuix de concurs portat a terme per Desenroll País i SUBTEL». subtel. gob. cl (20 de giner de 2021). Consultat el 12 d'abril de 2021.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «FIRMEN CONVENI PER A FINANÇAR ESTUDI DE FACTIBILIDAD DE CABLE SUBMARÍ ENTRE ÀSIA I SUDAMÉRICA». trendtic. cl (12 de juliol de 2019). Consultat el 15 de juliol de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Les 5 claus: Del proyecte de fibra òptica que tindrà Chile en Àsia». cartaabierta. cl. Consultat el 15 de juliol de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 Desenrolle País. «El primer cable de fibra òptica submarí que conectarà a Chile en Agarrava Pacífic». Consultat el 4 d'octubre de 2023.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Chile obrirà una licitació per a estudiar el desplegament d'un cable submarí entre Sudamèrica i Àsia» (12 de juliol de 2019). Consultat el 15 de juliol de 2019.
  8. ↑ Contreras, Violeta (31 d'agost de 2020). «EUA vol finançar cable submarí que conectarà a Chile en Oceania i Àsia». digitalpolicylaw.com. Archivat des de l'original, el 4 de maig de 2021. Consultat el 4 de maig de 2021.
  9. ↑ «CHILE DEFINIX PER A CABLE TRANSOCEÀNIC, RUTA A través DE NOVA ZELANDA I FINS A AUSTRÀLIA». trendtic. cl (27 de juliol de 2020). Consultat el 27 de juliol de 2020.
  10. ↑ «Argentina se sumixca al cable submarí transoceànic que unirà Chile en Austràlia». convergencialatina.com (27 de giner de 2021). Consultat el 28 de giner de 2021.
  11. ↑ «BRASIL ANUNCIA PARTICIPACIÓ EN CABLE SUBMARÍ QUE UNIRÀ AMÈRICA DEL SUR A través DE CHILE EN ÀSIA I OCEANIA». trendtic. cl (13 de maig de 2021). Consultat el 14 de maig de 2021.
  12. ↑ Quigley, Brian (11 de giner de 2024). «Humboldt, la primera ruta de cable submarí entre Sudamèrica i Àsia-Pacífic». Google Blog.