Boscs templats de frondoses i mixts

Els boscs templats de frondoses i mixts són un dels catorze biomes en els que el WWF classifica les ecorregions terrestres, inclouen els boscs caducifolios, boscs laurifolios i boscs mixts.

Són boscs templats (de clima templat) majorment dominats per angiosperma i que posseïxen gran variabilitat de temperatura i precipitacions.

En el bosc templat del Est d'Àsia l'estació seca es produïx en hivern i en les regions humides al voltant de les zones de clima mediterràneu és sec en estiu. En atres àrees, la distribució de pluges a lo llarc de l'any és més regular. Les precipitacions anuals varien entre 600 i 1500 mm com a promig. Les temperatures solen ser moderades, llevat en parts d'Àsia com la regió del Ussuri, en l'Extrem Orient rus, a on els hiverns són molt frets.

Clima

Els boscs templats de full ample i mixts es donen en zones en estacions càlides i fredes ben diferenciades que els conferixen temperatures miges anuals moderades: 5 a 15 grados Celsius (41 a 59 °F). Estos boscs es donen en climes relativament càlits i plujosos, a voltes també en una estació seca marcada. L'estació seca es dona en hivern en Àsia oriental i en estiu en la franja humida de les zones de clima mediterràneu. Atres zones, com el centre-este de Norteamérica, tenen una distribució prou uniforme de les precipitacions; les precipitacions anuals solen ser superiors a 600 mm (23.6 plg) i a sovint superiors a 1500 mm (59.1 plg), encara que poden descendir fins a 300 mm (11.8 plg) en algunes parts d'Orient Pròxim i acostar-se a 6000 mm (236.2 plg) en les montanyes de Nova Zelanda i les Azores. Les temperatures solen ser moderades, llevat en parts d'Àsia com la regió del riu Ussuri, a on poden donar-se boscs templats a pesar de les dures condicions en hiverns molt frets.

Els climes són típicament humits durant gran part de l'any, apareixent generalment en el clima subtropical humit sense que l'estiu siga extremadament calorós i el hivern molt suau, i en les zones de clima continental humit al sur de la tundra i en el clima generalment subártico. taiga. En la classificació climàtica de Köppen estan representades respectivament per Cfa, Dfa/Dfb zona sur i Cfb, i, més rarament, Csb', BSk i Csa.

Arbres

En el hemisferi nort, els arbres de full ample característics dominants en este bioma inclouen roures (Quercus spp.), hages (Fagus spp.), arces (Acer spp. ), o abedulls (Betula spp.). El terme "bosc mixt" prové de l'inclusió de coníferes com a component del dosel d'alguns d'estos boscs. Les coníferes típiques inclouen pins (Pinus spp.), avets (Abies spp.) i píceas (Picea spp.). En algunes zones d'este bioma, les coníferes poden ser una espècie de dosel més important que les espècies de full ample. En el hemisferi sur, gèneros endèmics com Nothofagus i Eucalyptus ocupen este bioma, i la majoria de les coníferes (membres de les Araucariaceae i Podocarpaceae) es donen en mescles en espècies latifoliadas, i es classifiquen com a boscs latifoliados i mixts.

Tipos

Bosc templat d'hages (caducifolio).

Mapa del bosc templat de frondoses i mixts (no inclou el bosc mediterràneu).

Els boscs templats de frondoses presenten diversos ecosistemes depenent de l'estacionalitat i humitat del clima.

Bosc caducifolio

Artícul principal → Bosc templat caducifolio.

Es diu caducifolio perque ve de la paraula llatina caducis que significa mal i foli full. Són els boscs de full caduc i copa ramificada, que perden el seu fullage en autumne.

El bosc caducifolio té un estiu plujós i una estació seca hivernal, en precipitacions majors als 800 mm anuals. Els arbres poden superar els 40 m i té un estrat herbáceo, brotant el fullage en primavera. Són típics els boscs de roure, arce, hi haja i om, i es troben en Norteamérica, Europa, part d'Àsia fins a Japó, Nova Zelanda i poc en Sudamérica. Un eixemple és el bosc de les Grans Montanyes Humeantes.

Bosc laurifolio

Artícul principal → Laurisilva.

També cridat selva templada per la seua exuberante vegetació. És un bosc templat humit, perennifolio, núvol, montano i verdetbaix, en fulls anomenats lauroides per la seua semblança al llorer. La seua condició pluriespecífica fa que es considere també un tipo de selva en precipitacions majors als 1000 mm aplegant als 3000 mm. Eixemples d'este bosc són la selva valdiviana i els boscs de Macaronesia. També desenrolla en climes subtropicals com en el cas de la selva misionero.

Bosc mixt

Artícul principal → Bosc mixt.

Són aquells a on es mesclen angiosperma i coníferes, per lo que presenten vegetació de full caducs i perennes.

Bosc mediterràneu

Artícul principal → Bosc mediterràneu.

Si be és generalment considerat un bosc templat de frondoses, per a la WWF és un bioma aparte. L'estiu és càlit sec i el hivern plujós de templat a fret. Té una pluviositat entre 300 i 700 mm anuals. La seua vegetació és perennifolia en arbres de menys de 20 m, de copa densa i un estrat de arbusts. Este tipo de bosc es troba en la península ibèrica, el Magreb, Califòrnia, sur de Chile, sur d'Austràlia i Suràfrica.

Ecologia

L'estructura típica d'estos boscs inclou quatre estrats.

• L'estrat superior és el dosel compost per arbres madurs alts que van des de 30 a 60 m d'altura. baix el dosel es troba el sotobosque de tres capes, tolerant a l'ombra que és aproximadament 10 a 17 m més curt que el dosel.

• La capa superior del sotobosque és el subbosque, compost per arbres madurs més chicotets, arbres jóvens i arbres jóvens suprimits del dosel que esperen una obertura en el dosel.
• Baix del dosel es troba l'estrat arbustivo, compost per plantes leñosas de baix creiximent.
• Normalment, la capa de creiximent més baix (i més diversa) és la coberta vegetal o capa herbácea.

Biodiversitat

Estos boscs alberguen una gran diversitat de foncs i invertebrats en particular, aixina com provablement bactèries i atres microorganismes. Les espècies forestals típiques o estrictament depenents de la fusta morta estan disminuint per l'escassea de fusta morta i a la fragmentació dels boscs.

Vore també

• Bosc
• Bioma
• Ecozona
• Ecorregión
• Bosc mixt
• Bosc i xara mediterrànea
• Bosc templat caducifolio