Anar al contingut

Picea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Picea mariana
Con de Picea sitchensis

La pícea (Picea pel seu nom científic) constituïx un gènero de la família Pinaceae en unes 35 espècies, dins de les coníferes. Són arbres entre 20 a 60 metros d'altura, en porte piramidal, fulls aïllades, planes o tetragonals puntagudes i estróbilos colgantes que no es disgregan fins a madurar. Entre els seus representants més coneguts estan el avet roig (o fals avet) i la Picea glauca. La majoria de les espècies del gènero són arbres longeus i de creiximent llent. La seua fusta és molt utilisada per a fabricar instruments musicals, com violins o guitarras.[1]

Es distinguixen d'atres membres de la família dels pins pels seus acículas (fulls), que tenen quatre costats i estan unides individualment a chicotetes estructures persistents en forma de clavilla (pulvino o esterigma[2]) en les branques, i per les seues cons (sense bràcteas sobreixents), que pengen cap a avall despuix de ser polinizades.[3] Les acículas es desprenen als 4-10 anys, deixant les branques rugosas en les estaquillas retingudes. En atres gèneros similars, les branques són prou planes. Les larves d'algunes espècies de lepidòpters (arnes i palometes), com la cuc cogollero de l'avet oriental, utilisen els avets com a plantes alimentícies. També són utilisades per les larves dels adelgazadores de les agallas (espècies Adelges). En les montanyes de l'oest de Suècia, els científics han trobat una pícea noruega, malnomenada Old Jikko, que en reproduir-se per estratificació, ha alcançat una edat de 9550 anys i s'afirma que és l'arbre viu més antic del món conegut.[4]

Descripció

Morfologia

La base en forma de clavilla de les acículas, o pulvinus, en pícea de Noruega (Picea abies)
Els pulvinos permaneixen despuix de la caiguda de les agulles (pícea blanca, Picea glauca).

Determinar que un arbre és una pícea no és difícil; les acículas de full perenne que són més o menys quadrangulars, i especialment el pulvino, ho delaten. Més allà d'això, la determinació pot tornar-se més difícil. Un mostreig intensiu en la zona de Smithers/Hazelton/Houston de British Columbia va mostrar que Douglas (1975),[5] segons Coates et al. (1994),[6] que la morfologia de la escata del con era la característica més útil per a diferenciar les espècies d'avet; la llongitut, l'esgambi, la relació llongitut: esgambi, la llongitut de la escata lliure (la distància des de la chafada de l'ala de la llavor fins a la punta de la escama), i el percentage d'escata lliure (llongitut de la escata lliure com a percentage de la llongitut total de la escama) eren les més útils a este respecto. Daubenmire (1974),[7] despuix d'un mostreig en tota l'àrea de distribució, ya havia reconegut l'importància dels 2 últims caràcters. Taylor (1959)[8] havia observat que la diferència morfològica més òbvia entre la típica Picea glauca i la típica P. engelmannii era la escata del con, i Horton (1956,1959)[9][10] va trobar que les característiques diagnòstiques més útils de les 2 piceas estan en el con; les diferències ocorren en la flor, el brot i l'agulla, "pero les del con són les més fàcils d'evaluar" (Horton 1959).[10] Coupé et al. (1982)[11] va recomanar que els caràcters de la escata del con es basaren en mostres preses de la secció mija de cada u dels 10 cons de cada u dels 5 arbres de la població d'interés. Sense cons, la diferenciació morfològica entre les espècies de píceas i els seus híbrits és més difícil. La classificació de les espècies per a les llavors arreplegades dels rodals d'avet en els que pugues haver ocorregut l'hibridació introgresiva entre les piceas blanca i de Sitka (P. sitchensis) és important per a determinar els règims culturals apropiats en el viver. Si, per eixemple, la picea blanca cultivada en vivers de contenidors en el suroest de la Columbia Britànica no rep un fotoperiodo estés, el creiximent del cap cessa pronte en la primera temporada de creiximent, i les plántulas no alcancen les especificacions d'altura mínima.[12][13] Pero, si es proporciona un fotoperiodo estés per a la picea Sitka, les plántulas es tornen inacceptablement altes al final de la primera temporada de creiximent . [14] La classificació de les espècies dels lots de llavors recolectats en àrees a on s'ha informat de l'hibridació de les piceas blanca i Sitka ha depés de (i) caràcters d'escates còniques fàcilment mesurables dels arbres semilleros, especialment la llongitut lliure de les escates, (ii) juïns visuals de caràcters morfològics, per eixemple, ritme de creiximent, pes de brots i raïls, i estriado de les acículas, o (iii) alguna combinació de (i) i (ii) (Yeh i Arnott 1986).[14] Útils fins a cert punt, estos procediments de classificació tenen importants llimitacions; la composició genètica de les llavors produïdes per un rodal està determinada tant pels arbres semilleros com pels parentals polínicos, i la classificació d'espècies dels semilleros híbrits i les estimacions del seu nivell d'introgresión sobre la base de les característiques dels arbres semilleros poden ser poc fiables quan els semilleros híbrits varien en el seu introgresividad com a conseqüència de variacions espacials i temporals en les contribucions dels parentals polínicos (Yeh i Arnott 1986). [14] En segon lloc, els caràcters morfològics estan notablement influenciats per influències ontogenéticas i ambientals, de modo que per a discernir en precisió la composició dels lots de llavors híbrides de pícea, els lots de llavors híbrides deuen diferir substancialment en morfologia d'abdós espècies parentals. Yeh i Arnott (1986)[14] varen senyalar les dificultats d'estimar en precisió el grau d'introgresión entre les piceas blanca i de Sitka; la introgresión pot haver ocorregut a nivells baixos, i/o els lots de llavors híbrides poden variar en el seu grau d'introgresión com a conseqüència de repetits retrocreuaments en les espècies parentals.

Classificació

Els anàlisis d'ADN han demostrat que les classificacions tradicionals basades en la morfologia de la acícula i el estróbilo són artificials. Un estudi recent va trobar que P. breweriana té una posició basal, seguida per P. sitchensis, i les atres espècies es varen dividir en tres clados, sugerint que la Picea es va originar en Norteamérica.[15][16]

Hi ha trentacinc espècies nomenades de píceas.

Clado I

Clado II

Clado III

Clado IV

Clado V

Usos

Fusta

Fusta de P. abies

La fusta d'avet és molt útil per a la construcció i li la coneix en diferents noms, com a fusta de Norteamérica, SPF (avet, pi, avet) i whitewood (el nom colectiu de la fusta d'avet).[18] La fusta d'avet s'utilisa per a molts fins, des de treballs de construcció en general i caixes fins a usos molt especialisats en avions de fusta.[19] El primer avió dels germans Wright, el Flyer, es va construir en fusta d'avet.[20]

Ya que esta espècie no té qualitats de resistència als insectes o a la descomposició despuix de la tala, generalment es recomana per a fins de construcció com a us exclusiu en interiors (entramat de panels d'algeps en interiors, per eixemple). La fusta d'avet, quan es deixa en l'exterior, no pot durar més de 12-18 mesos, depenent del tipo de clima al que estiga exposta.[21]

Fusta per a pasta de paper

La picea és una de les fustes més importants per a la fabricació de paper, ya que té fibres llargues que s'unixen per a fer un paper resistent. Les fibres tenen parets fines i es contrauen en fines bandes en secar-se. Les piceas se solen utilisar en la fabricació mecànica de pasta de paper, ya que es blanquegen fàcilment. Junt en els pins del nort, les piceas septentrionals s'utilisen habitualment per a fabricar NBSK. Els avets es cultiven en grans extensions com a fusta per a polpa.

En alimentació i en medicina

Oli essencial de picea (Picea mariana) en un flasco de vidre transparent.

Els brots frescs de molts avets són una font natural de vitamina C..[22] El capità Cook elaborava cervesa alcohòlica d'avet a pur de sucre durant els seus viages per mar per a previndre el escorbuto en la seua tripulació.[23][24] Els fulls i branques, o els olis essencials, poden utilisar-se per a elaborar cervesa d'avet. En Finlàndia, els brots jóvens d'avet s'utilisen a voltes com a espècia, o es hervir en sucre per a crear aixarop de brots d'avet.[25][26] En situacions de supervivència, les agulles d'avet poden ingerir-se directament o hervir per a fer un té. Açò pot ser un bon substitut a grans cantitats de vitamina C. Ademés, l'aigua s'almagasena en les agulles d'un avet, proporcionant un mig alternatiu d'hidratació. L'avet pot utilisar-se com a mida preventiva contra el escorbuto en un entorn en el que la carn siga l'única font d'aliment destacada.

Fusta per a instruments musicals

L'avet és el material estàndar utilisat en les caixes de resonància de molts instruments musicals, com guitarras, mandolinas, violonchelos, violins i la caixa de resonància del piano i el arpa. La fusta utilisada per a este fi es denomina fusta tonewood. L'avet, junt en el cedre, s'utilisa a sovint per a la caixa de resonància/tapa d'una guitarra acústica. Els principals tipos d'avet utilisats són el Sitka, el Engelmann, el Adirondack i l'europeu.

Atres usos

La resina s'utilisava en la fabricació d'alquitrà en el passat (abans de l'us de productes petroquímics); el nom científic Picea deriva dellatí picea "pitch pine" (referint-se al pi selvat), de piceus, un adjectiu de pix "pitch". Els indígenes nortamericans utilisen les raïls primes i flexibles d'algunes espècies per a teixir cistelles i coser trossos de corfa d'abedull per a les canoas. Vore també Kiidk'yaas per a una inusual picea de Sitka dorada sagrada per al poble Haida. Les piceas són arbres ornamentals molt populars en horticultura, admirats pel seu hàbit de creiximent simètric, estret i cònic. Per la mateixa raó, alguns (sobretot Picea abies i P. omorika) també s'utilisen molt com a arbres de Nadal, i a sovint es fabriquen arbres de Nadal artificials a la seua semblança. En el hipòdrom d'Aintree (Liverpool) s'utilisen branques d'avet per a construir vàries de les tanques del Grand National. La fusta d'avet també s'utilisa per a fer escultures.

Referències

  1. ↑ http://www. elnortedecastilla. es/v/20100305/opinion/bosque-violines-20100305. html
  2. ↑ Hart, G. T. (2018) Plantes en la lliteratura i en la vida: un diccionari de térmens botànics d'ampli alcanç. FriesenPress. ISBN 978-1770674417
  3. ↑ «lovettpinetum. org/pines/pine-relatives/ Parents dels pins». Lovett Pinetum.
  4. ↑ «sciam. com/podcast/episode. cfm? id=2AA00080-0AD4-55E1-EA50BC7A36A218C4& La pícea sueca és l'arbre més antic del món: Scientific American Podcast».
  5. ↑ Douglas, G. W. (1975). Spruce (Picea) hybridization in west-central British Columbia. B. C. Min. For., Forest Science, Smithers BC, informe inèdit, citat per Coates et al. 1994. (Citat per Coates et al. 1994, orig. no vist)
  6. ↑ Coates, K. D.; Haeussler, S.; Lindeburgh, S.; Pojar, R.; Estoc, A. J. (1994). Ecologia i silvicultura de l'avet interior en la Columbia Britànica. Canada/British Columbia Partnership Agreement For. Devel. Devel., Victoria BC, FRDA Rep. 220. 182 p.
  7. ↑ Daubenmire, R. (1974). “Relacions taxonómicas i ecològiques entre Picea glauca i Picea engelmannii”. Ca. J. Bot. 52 (7): 1545-1560. doi:10.1139/b74-203.
  8. ↑ Taylor, T. M. C. (1959). “La relació taxonómica entre Picea glauca (Moench) Voss i P. engelmannii Parry”. Madroño 15 (4): 111-115. (Citat en Coates et al. 1994).
  9. ↑ Horton, K. W. (1956). A taxonomic and ecological study of Picea glauca and Picea engelmannii in North America. Diplomar thesis, Oxford Univ., O. K. 103 p.
  10. ↑ 10,0 10,1 Horton, K. W. (1959). Característiques de la picea subalpina en Alberta. Ca. Dep. Northern Affairs National Resour. Branch, For. Res. Div., Ottawa ON, Tech. Note 76. 20 p.
  11. ↑ Coupé, R.; Ray, C. A.; Comeau, A.; Ketcheson, M. V.; Annas, R. M. (1982). A guide to some common plants of the Skeena area, British Columbia. B. C. Min. For., Res. Branch, Victoria BC.
  12. ↑ Arnott, J. T. (1974). "Germination and seedling establishment". pp. 55-66 in Cayford, J. H. (Ed.). Direct Seeding Symposium, Timmins ON, Sept. 1973, Ca. Dep. Environ., Ca. For. Serv., Ottawa ON, Proc., Publ. 1339.
  13. ↑ “Effect of light intensity during estendre photoperiod on growth of amabalis fir, mountain hemlock, and white and Engelmann spruce seedlings” (1979). Ca. J. For. Res. 9: 82-89. doi:10.1139/x79-014.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 “Electrophoretic and morphological differentiation of Picea sitchensis, Picea glauca, and their hybrids” (1986). Ca. J. For. Res. 16 (4): 791-798. doi:10.1139/x86-140.
  15. ↑ Ran, J.-H., Wei, X.-X. & Wang, X.-Q. 2006. Molecular phylogeny and biogeography of Picea (Pinaceae): Implications for phylogeographical studies using cytoplasmic haplotypes. Mol Phylogenet Evol. 41(2): 405–19.
  16. ↑ Sigurgeirsson, A. & Szmidt, A. I. 1993. Phylogenetic and biogeographic implications of chloroplast DNA variation in Picea. Nordic Journal of Botany 13(3): 233–246.
  17. ↑ Picea mexicana només existix en tres parts de Mèxic:
    • Serra de la Marta, Coahuila
    • Serra El Coahuilon, Coahuila
    • Serra del Mohinora, Chihuahua
    Es calcula que la seua població en Coahuila pot ser d'uns 5 mil eixemplars.
  18. ↑ «homestratosphere. com/types-of-pine-wood/ 17 Different Types of Pine Wood» (en en-us).
  19. ↑ LaFalce, Ben (2019-09-24). «com/blog/types-of-wood-for-furniture/ Types of Wood: Guide to Choose the Best for Your Furniture» (en en-us).
  20. ↑ «nasm. si. edu/exhibitions/gal100/wright1903. html Milestones of Flight - 1903 Wright Flyer» (en anglés). Smithsonian National Air and Space Museum.
  21. ↑ «org/conifers/picea Picea Genus (spruce)». American Conifer Society.
  22. ↑ «for. gov. bc. ca/hfd/library/documents/treebook/sitkaspruce. htm Tree Book - Sitka spruce (Picea sitchensis)». British Columbia Ministry of Forests, Lands and Natural Resource Operations.
  23. ↑ Crellin, J. K. (2004). google. com/books? id=P1Oy7Qz1tewC&q=Spruce+beer+Captain+Cook&pg=PA39 A social history of medicines in the twentieth century: to be taken three claves a day, New York: Pharmaceutical Products Press, p. 39. ISBN 978-0789018441.
  24. ↑ Stubbs, Brett J.. “Captain Cook's beer: the antiscorbutic use of malt and beer in clapix 18th century siga voyages”. Àsia Pacific Journal of Clinical Nutrition 12 (2): 129–137. PMID 12810402.
  25. ↑ «fi/uutiset/kadoksissa_ollut_juomaresepti_loytyi__kuusenkerkasta_tehdaan_muutakin_kuin_siirappia/8926774 Kadoksissa ollut juomaresepti löytyi – kuusenkerkästä tehdään muutakin kuin siirappia» (en fi).
  26. ↑ Jyske T, Järvenpää I, Kunnas S, Sarjala T, Raitanen JE, Mäki M, Pastell H, Korpinen R, Kaseva J, Tupasela T. “Sprouts and Needles of Norway Spruce (Picea abies (L.) Karst.) as Nordic Specialty-Consumer Acceptance, Stability of Nutrients, and Bioactivities during Storage”. Molecules 25 (18): 4187. doi:10.3390/molecules25184187. PMID 32932686.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Picea&oldid=1396707»