Picea orientalis
Picea orientalis, la pícea d'Àsia Menor,[1] oriental o del Caucas[2] és una pícea nativa del Caucas i del noreste de Turquia.
Descripció
[editar | editar còdic]És un gran arbre perennifolio que alcança de 30 a 45 m d'altura (excepcionalment aplega a 57 m), i en un diàmetro de tronc d'1.5 m (excepcionalment fins a 4 m). Els brots són marrons lluents, i moderadament pubescentes (melenudo). Les fulls són aciculares, les més curtes de qualsevol picea, de 6 a 8 milímetros de llarc, romboidals en secció, verda obscures en una discreta llínea d'estomas. Els cons són prims cilindre cònics, de 5 a 9 cm de llarc i 1.5 cm d'ample, de color roig a púrpura quan jóvens, madurant en un color marró obscur als 5 a 7 mesos despuix de la polinisació, i té escales suaument redonejades
Usos
[editar | editar còdic]La pícea oriental és un arbre ornamental molt popular en els grans jardins, molt valorat en el nort d'Europa i en els EE. UU. pel seu atrayente fullage i la seua facilitat de desenroll en sols molt variats. També es ve utilisant en silvicultura en menuda escala, para arbre de Nadal, fusta i producció de paper, encara que el seu creiximent és més llent comparat a la picea comuna o de Noruega, lo que reduïx la seua importància fòra de la seua àrea nativa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Picea orientalis va ser descrita per (L.) Peterm. i publicat en Dones Pflanzenreich 235. 1838[1845].[3]
- Etimologia
Picea; nom genèric que és pres directament del Llatí pix = "alquitrà", nom clàssic dau a un pi que produïa esta substància[4]
orientalis: epítet llatío que significa "d'orient".[5]
- Sinonímia
- Abies orientalis (L.) Poir.
- Abies wittmanniana Voss
- Picea withmanniana Carrière
- Picea wittmanniana Fisch. ex Gordon
- Pinus orientalis L.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Pícea oriental, pícea del Caucas, pícea d'Àsia Menor, Picea orientalis Link, pág. 24 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241-2663-5, 4.ª edició, 1993.
- ↑ «Picea orientalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ {http://www.winternet.com/chuckg/dictionary/dictionary.134.html En Epítets Botànics]
- ↑ «Picea orientalis». The Plant List. Consultat el 27 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Gymnosperm Database
- Este artícul conté una traducció derivada de «Picea orientalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.