Anar al contingut

Bom Jesus do Monte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bom Jesus do Monte
Frontera de l'iglésia del Bom Jesus.
Escales i iglésia del Bom Jesus do Monte.

Bom Jesus do Monte és un santuari portugués situat en les afores de la ciutat de Braga, en el nort del país (41°33′17″N 8°22′39″W / 41.5546, -8.3775</noinclude>).

El Santuari és un eixemple notable de lloc de pelegrinage. La seua característica més prominent són les seues escales monumentals barroques, que salven un desnivell de 116 metros. És una important atracció turística de la ciutat de Braga.

El 7 de juliol de 2019, el Santuari va ser inscrit com Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO.

Història

Numerosos cims en Portugal i atres parts d'Europa han segut llocs de devoció religiosa des d'antic, i és possible que el tossal del Bom Jesus anara una d'elles. No obstant, el primer indici de l'existència d'una capella sobre el tossal data de 1373. Esta capella —dedicada a la Santa Creu— va ser reconstruïda en els sigles XV i XVI. En 1629 es va construir una iglésia de pelegrinage dedicada al Bom Jesus (Bon Jesús), en sis capelles dedicades a la Passió de Crist.

El Santuari actual es va escomençar a construir en 1722, baix el patrocini del Arquebisbe de Braga, Rodrigo de Moura Telles. Es pot vore el seu escut d'armes en l'entrada, al principi de l'escala. Baixe la seua direcció es va completar els primers trams d'escales, en capelles dedicades al Via Crucis. Cada capella està decorada en escultures de terracota que descriuen la Passió de Crist. També va patrocinar el següent tram d'escales, que té forma zigzagueante i està dedicat als Cinc Sentits. Cada sentit (vista, oït, olfat, gust i tacte) està representat per una font diferent. Al final d'esta escala, es va construir, al voltant de 1725, una iglésia barroca, a càrrec de l'arquitecte Manuel Pinte Vilalobos.

Les obres de les primeres capelles, escales i iglésia varen tindre lloc a lo llarc del XVIII. En una zona darrere de l'iglésia (el cridat Terreiro dos Evangelistes), es varen construir, en la década de 1760, tres capelles octogonales en estàtues que descrivien episodis posteriors a la Crucifixió, com la trobada de Jesús en María Magdalena. El seu disseny exterior se li atribuïx al célebre arquitecte bracarense André Soares. Al voltant d'estes capelles hi ha quatre fonts barroques en estàtues dels evangelistes, que daten també d'aquella década.

Al voltant de 1781, l'arquebisbe Gaspar de Bragança va decidir completar el conjunt afegint un tercer tram d'escales i una nova iglésia. La tercera escala també seguix un patró zigzagueante i està dedicada a les Tres Virtuts Teologales: Fe, Esperanza i Caritat, cada una en la seua font. L'iglésia vella es va demolir i es va construir una nova seguint un estil neoclàssic, a càrrec de l'arquitecte Carlos Amarante. Esta nova iglésia, començada en 1784, tenia decorat el seu interior al començament del XIX i va ser consagrada en 1834. El retaule principal està dedicat a la Crucifixió.

En el XIX, la zona al voltant de l'iglésia i l'escala es va expropiar per a convertir-la en un parc. En 1882, per a facilitar l'accés al Santuari, es va construir l'Elevador do Bom Jesus, que unia la ciutat de Braga en el tossal. Va ser el primer de la seua classe que es va construir en la península ibèrica i encara seguix en us.

Significat

El disseny del Santuari del Bom Jesus, en la seua naturalea barroca remarcada per la forma zigzagueante de les seues escales, ha influït molts atres llocs de Portugal (com Lamego) i el Brasil colonial, com el Santuari de Congonhas. Els peregrins, en pujar les escales, trobaven un programa teològic que contrastava els sentits del món material en les virtuts de l'esperit, i al mateix temps experimentaven les escenes de la Passió de Crist. La culminació d'aquell esforç era el temple de Deu, o siga, l'iglésia situada en el cim del tossal. La presència de vàries fonts a lo llarc de les escales donen idea de la purificació del creent.


De la mateixa manera, les capelles que conformen el Via Crucis varen servir d'inspiració per al Santuari de La nostra Senyora de les Ermites, en Orense (Galícia, Espanya).

L'iglésia nova (construïda en 1784-1834 per Carlos Amarante) va ser una de les primeres iglésies neoclàssiques de Portugal.

Vore també

Enllaços externs

Commons