Beta Scuti
| Constelació | Scutum |
| Ascensió recta α | 18h 47min 10,47s |
| Declinació δ | -04º 44’ 52,3’’ |
| Distància | 916 ± 80 anys llum |
| Magnitut visual | +4,22 |
| Magnitut absoluta | -2,41 |
| Lluminositat | 3100 sols |
| Temperatura | 4700 K |
| Massa | 6 - 7 sols |
| Ràdio | 84 sols |
| Tipo espectral | G4IIa |
| Velocitat radial | -21,5 km/s |
Beta Scuti (β Sct / HD 173764 / HR 7063)[1] és una estrela en la constelació de Scutum, originalment Scutum Sobiescii, l'escut de Sobieski. És la segona més lluenta de la mateixa, despuix de α Scuti, sent la seua magnitut aparent +4,22. Es troba a 916 ± 80 anys llum del sistema solar, d'acort a la nova reducció de les senyes de paralaje del satèlit Hipparcos.[2]
Beta Scuti és una jaganta lluminosa groga de tipo espectral G4IIa en una temperatura superficial de 4700 K. És unes 3100 voltes més lluminosa que el Sol i la seua ràdio és 84 voltes major que el ràdio solar, equivalent a 0,39 UA. La seua edat s'estima en uns 55 millons d'anys, quan va iniciar la seua vida com una estrela calenta B3 de la seqüència principal. Actualment, agotat ya l'hidrogen, en el seu núcleu té lloc la fusió d'heli en carbono i oxigen.[2]
Beta Scuti és ademés una estrela binaria espectroscópica en un periodo orbital de 834 dies. L'acompanyant, de magnitut +8,5, és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A0V en una lluminositat 40 voltes superior a la del Sol.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beta Scuti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.