Batalla de Châlons (274)

La batalla de Châlons, també cridada la batalla dels camps catalaunicos, es va lliurar en febrer o març de 274 entre l'emperador romà Aureliano (r. 270–275) i el seu rival, l'emperador Tétrico I (r. 271–274) de la Galia en la regió que hui en dia és Châlons-en-Champagne. Esta batalla, una victòria romana, va marcar el final de l'independència del Imperi de la Galia i la seua reincorporació al Imperi romà despuix de 13 anys de secessió.

Context

l'Imperi gal va ser fundat en el marc de la [[crisis del sigle III|crisis del III]] (235–284), en la qual l'Imperi romà va ser sacsat per colps d'estat casi constants, en 26 emperadors diferents que varen regnar durant un periodo de 49 anys. El seu nom és desconegut, i l'Imperi gal és la forma en que se li crida convencionalment en la lliteratura actual. Va comprendre les províncies de Britania, Hispania i Galia i es secesiono baix l'época de l'emperador Galieno (r. 253–268). Galieno va permanéixer com a únic emperador en acabant de que el seu pare, Valeriano (r. 253–260), fòra capturat pels perses en 260. Es va vore abrumar per una série de problemes, especialment usurpadores i atacs bàrbars en els Balcans i en tota la frontera del Rin, inclós un atac dels francs que va aplegar fins a Tarraco (Tarragona, Espanya) en Hispania. Com Galieno no va poder evitar-los, Pòstum, un comandant militar en la frontera del Rin, es va rebelar i es va declarar emperador (r. 260–269); En eixe moment, va assessinar a Salonino (r. 258–260), fill i coemperador de Galieno, en Colónia Agrippina (Colónia, Alemània). Es va centrar en defendre les províncies de la Gàlia i Germania i, en paraules del historiador romà Eutropio: "va restaurar les províncies casi agotades en enorme vigor i moderació".

Galieno va intentar véncer-ho dos voltes, pero va ser rebujat en abdós ocasions, obligant-ho a acceptar la secessió; encara que no va poder acabar en Pòstum, es va assegurar de que l'Imperi Romà fora defés i va colocar al Comandant Aureolo en el nort d'Itàlia per a evitar que Pòstum creuara els Alps. Pòstum no va intentar marchar a Roma i destronar-ho, sino que es va quedar en la Gàlia per a repelir els atacs de les tribus germàniques. Pòstum va ser assessinat pels seus soldats en 269 en Mogontiacum (Magúncia, Alemània) mentres reprimia el tumult de l'usurpador Leliano (r. 269) perque es va negar a deixar que els seus soldats saquejaren la ciutat. Despuix de la seua mort, l'oficial Marco Aurelio Mario (r. 269) va ser elegit emperador. Si be algunes fonts sostenen que va governar durant sol 2 dies abans de ser assessinat per Victorino, qui havia segut Prefecto del pretori, comandant de la guàrdia pretoriana, baix Pòstum, encara que la cantitat de monedes falcades per Mario indica que deu haver vixcut més temps, a lo manco 3 mesos. Victorino es va declarar emperador a mitan de 269 en Augusta Treverorum (Tréveris, Alemània), dos dies despuix de matar a Mario. El regnat de Victorino va ser reconegut per les províncies de Britania i Galia, pero no per Hispania.

A principis de 271, Victorino va ser assessinat en la ciutat de Colónia per Atitiano, un oficial de l'eixèrcit, supostament per seduir a la seua esposa. Despuix de la seua mort la seua mare va mantindre certa influència i sobornant militars va conseguir la proclamació de Tétrico I com el seu successor, en la primavera d'eixe any en Burdigala (Bordeus, França), capital de la província Aquitània. Al seu ascens, totes les províncies gales, llevat Narbonense, ocupades en part per Juliol Placidiano general de Claudio II (r. 268–270), i Britania ho varen reconéixer, pero Bètica, Lusitania i Tarraconense, en Hispania, i la ciutat d'Argentoratum (Estrasburc, França) varen acceptar a Aureliano (r. 270–275), proclamat emperador en setembre de 270 en Sirmio, Panonia. Mentres Aureliano va centrar les seues forces en derrotar al Imperi de Palmira baix Zenobia, Tétrico va conseguir recuperar el control de la Gàlia Narbonense i les porcions del suroest de la Gàlia Aquitània.

Batalla i seqüeles

A principis de 274, Aureliano va marchar cap al nort de la Galia, al mateix temps que Tétrico va dur a les seues tropes al sur d'Augusta Treverorum per a enfrontar-se. Els eixèrcits es varen trobar en febrer o març en Châlons. Les fonts diuen que la lluita va ser inmensament sanguinosa, per lo que durant generacions li la va denominar la "catàstrofe cataláunica", que du el nom dels veïns Campos Cataláunicos. L'eixèrcit de Tétrico va ser totalment derrotat i es va rendir poc despuix de la seua derrota o poc més vesprada, tenint com l'última data possible en març, quan les monedes falcades varen canviar l'efigie imperial de Tétrico i el seu fill Tétrico II (r. 273 –274) per Aureliano. Fonts antigues com Aurelio Víctor, Eutropio, l'Història Augusta i Paulo Orosio sostenen que Tétrico havia aplegat a un tracte en Aureliano, oferint la seua rendició a canvi d'una derrota honorable i impune, citant a Virgílio: "rescata'm, invicte, d'estos problemes" (Eripe em his, invicte, malis). No obstant, es creu que esta informació va ser producte de la propaganda imperial romana; Aureliano, que estava tractant d'estabilisar un imperi fràgil, es va beneficiar del rumor de que planejava traïcionar al seu eixèrcit, ya que les seues tropes serien menys propenses als tumults.

En la seua rendició, l'Imperi Gal es va reincorporar a l'Imperi Romà i Aureliano va celebrar un va triumfar en Roma, en carros, 20 elefants, 200 bésties (tigres, girafes, alces, etc.), 800 gladiadores i captius de vàries tribus bàrbares. Els caps dels dos estats secessionistes, Tétrico i Zenobia, varen desfilar en eixe triumfo, junt en Tétrico II. Tétrico i el seu fill no varen ser encadenats en la seua marcha, sino que vestien bracarae (pantalons de la Galia). Aureliano els va perdonar i va fer de Tétrico un senador i corrector (governador d'una província més menuda) de Lucania i Brucio, en el sur d'Itàlia, o de tota Itàlia; el Història Augusta diu que es va fer corrector de Lucania (corrector Lucaniae) en la biografia de Tétrico, pero assegura que va ser corrector de tota Itàlia (corrector totius Italiae) en la biografia de Aureliano. Va morir per causes naturals anys més tarde com a ciutadà privat.