Anar al contingut

Barra de tinta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barra de tinta de suja de pi i aglutinant.

La 'barra de tinta' o 'barra de tinta' és un tipo de tinta chinenca sòlida utilisada tradicionalment en vàries formes d'art chinenques i d'Àsia oriental, com la caligrafia i la pintura en pinzell. Les barres de tinta estan fetes principalment de suja i coa animal, a voltes en incens o aromes medicinals afegitons.[1] Per a fer tinta, la barra de tinta es mol contra una pedra de entintar en una chicoteta cantitat d'aigua per a produir un líquit obscur que després s'aplica en un pinzell de tinta. En ajustar la força i la duració del procés de molienda de la tinta, els artistes i calígrafos poden ajustar la concentració de la tinta produïda per a adaptar-l'als seus gusts.

Junt en la pedra de entintar, el pinzell de tinta i el paper, la barra de tinta es considera un dels quatre tesors de l'estudi de la cultura lliterària clàssica chinenca.

Història

[editar | editar còdic]
Tinteros chinencs commemoratius per a coleccionistes.

Els primers artefactes de tintes chinenques es remonten a el XII, ocasionalment s'utilisen materials carbonizados, tenyides vegetals i tintes d'orige animal, sent les tintes minerals les més comunes. Les tintes minerals basades en materials com el grafit es molien en aigua i s'aplicaven en brochas. Els orígens minerals de les tintes chinenques varen ser discutits pel calígrafo, polític i escritor de la dinastia Han Oriental Xu Shen (許慎, 58 – ). En el seu Shuowen Jiezi, va escriure: "La tinta, el component semàntic de la qual és 'terra', és negra". (墨,從土,黑也), indicant que el caràcter de "tinta" (墨) es compon dels caràcters de "negre" (黑) i "sol" (土), pels orígens terrestres del mineral obscur. utilisat en la seua producció.

Barres de tinta de colors, utilisades habitualment com a accents en la pintura chinenca.

La transició de les tintes de grafit a les tintes de suja i carbonizadas es va produir abans de la dinastia Shang. A partir d'estudis de rastres de tinta en artefactes de vàries dinasties, es creu que les tintes utilisades en la dinastia Zhou són prou similars a les utilisades en la dinastia Han. No obstant, estes primeres tintes, fins a la dinastia Qin, provablement s'almagasenaven en formes líquides o en pols que no s'han conservat be i, per lo tant, la seua existència i constitució només poden estudiar-se a partir d'objectes i artefactes pintats.[2] Es varen trobar proves físiques d'estes primeres tintes chinenques "modernes" de suja i coa animal en excavacions arqueològiques de tombes que daten del final d'els Regnes combatents, al voltant del 256 a. C. Esta tinta es va formar per mig de treball manual en bolitas que es varen moldre fins a obtindre tinta sobre una pedra de entintar plana utilisant un morter de pedra més menut. En les tombes de la dinastia Han s'han trobat moltes tintes en forma de bolitas i instruments de molienda, i a finals de la dinastia Han oriental varen aparéixer tintes en forma de lingots de gran tamany. Estes últimes tintes tenen marques físiques que indiquen que es va utilisar amasado en la seua producció.[2]


Un dels primers registres lliteraris de la producció de barres de tinta en Japó és el de qimin yaoshu (齊民要術)[3] escrit durant la dinastia Wei del Nort. L'elaboració de les tècniques, els requisits tècnics i els ingredients també es mencionen en el pergamí dèu de yunlu manchao (雲麓漫鈔)[4] i en el capítul "tinta" de tiangong kaiwu (天工開物), la notable enciclopèdia de la dinastia Ming escrita per Cançó Yingxing (宋應星).[5]

Producció

[editar | editar còdic]
Image del document tècnic de el XVII Tiangong Kaiwu (天工開物) que detalla cóm es crema el pi en un forn en un extrem i s'arreplega la suja en l'atre.

En general, les barres de tinta estan fetes de suja i pegament animal, i ocasionalment s'afigen atres ingredients com a conservants o per motius estètics:

Els ingredients es mesclen en proporcions precises fins a formar una massa i després es amasan fins que la massa quede suau i uniforme. Després la massa es talla, es prensa en un mòle i se seca llentament. Les barres de tinta mal fetes es badaran o badaran per un amasado inadequat, una proporció imprecisa de suja i pegament o un secat desigual.[7]

La forma més comuna de les barres de tinta és rectangular/cuboidal, encara que a voltes s'utilisen atres formes. Les barres de tinta solen tindre vàries inscripcions i imàgens incorporades en el seu disseny, com a indicacions del fabricant o el tipo de barra de tinta, poesia o una image artística.

S'afirma que una barra de tinta de calitat és tan dura com una pedra, en una textura similar a la d'un rinoceront i de color negre com la laca. La superfície polida d'una barra de tinta d'alta calitat deu presentar, baix la llum reflectida, una lluentor violeta azulado, sent negre si no és tan bo i blanc si és de mala calitat. Les millors barres de tinta produïxen molt poc soroll en moldre-les per la fina suja utilisada, lo que garantisa una acció de molienda suau, mentres que un soroll de molienda fort o asprós indica una tinta de baixa calitat en una suja granulado. Ademés, una barra de tinta de calitat no deuria danyar ni rayar la pedra de entintar.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Claude Durix. Écrire l'éternité, l'art de la calligraphie chinoise et japonaise. (2000) Els Belles Lettres - Architecture du verbe - issue=11, 147 pages, isbn=2-251-49013-2.
  2. 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]