Balam (revista)

Balam és una revista independent de freqüència anual en sèu en Buenos Aires, Argentina, enfocada principalment en la fotografia contemporànea llatinoamericana, en especial émfasis en els artistes queer i les particularitats del seu context regional.[1][2][3] Establida originalment com una revista digital en 2015, es va convertir en una publicació impresa des de la seua quinta publicació a principis de 2018 en avant.[4][5] Actualment, Balam ha tingut dèu números, sis dels quals es varen publicar en forma impresa.[6] Encara que presentada com una revista, el concepte de Balam s'acosta més al d'un fotolibro o a un objecte d'art: cada edició s'inicia en una temàtica única, colaboradors seleccionats i característiques d'impressió específiques per a eixe número en particular.[4][7][8] L'undècima i més recent edició de la revista, titulada "Radical" i centrada en els archius queer, va ser llançada en 2025.[9]
Balam és reconeguda com la primera i única revista queer d'Amèrica Llatina dedicada a la fotografia.[6][10] Segons en del en, la publicació «oferix una plataforma vital per a les comunitats, experiències i paisages tant del passat com del present que s'enfronten a l'estigmatisació i la censura en tota [la regió]».[6] Cada número de Balam es construïx a través d'una convocatòria oberta per a que els fotógrafs de tot lo món presenten el seu treball.[1][4][11] La revista ha difòs tant a fotógrafs emergents com a noms consolidats.[2]
En 2022, Balam va ser premiada en el Shannon Michael Cane Award otorgat a artistes i editorials emergents per el en de Nova York.[12] En 2023, va realisar el fotolibro Playfulness en colaboració en l'editorial nortamericana Pomegranate Press,[13] el seu octau número va ser exhibit en el Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (MALBA),[14] i la seua novena edició va ser objecte d'una exposició en l'Institut Brasiler d'Arquitectes, São Paulo.[15] El mateix any, Balam va rebre el premi a «Contingut fotogràfic de l'any, imprés o en llínea» en els Premis Lucie.[16] Varis números de Balam han segut incorporats a les biblioteques del MoMA (el Museu d'Art Modern en Nova York),[17] el Museu d'Art Modern de Sant Francisco (SFMOMA),[18] el Museu Metropolità d'Art (Met),[19] el Museu d'Art de Cleveland,[20] el Centre d'Estudis Curatorials de Bard College,[21] l'Escola de Disseny de Rhode Island,[22] l'Universitat del Sur de Califòrnia, l'Universitat Stanford,[23] el Getty Research Institute,[24] i l'Universitat Estatal de Míchigan.[19]
En 2025, i-flux va anunciar que Balam va ser una de les publicacions beneficiàries de la tercera edició de les beques de la Fundació Ama Amoedo, destinades a l'edició i impressió del pròxim número de la revista, que estarà centrat en la comunitat LGBTQ+ del Carib.[25]
Concepte
Balam és tant una revista de fotografia que es publica en Buenos Aires, Argentina.[4][5] Va ser concebuda en 2015 per Luis Juárez, un estudiant universitari d'Hondures que havia emigrat a Buenos Aires en 2009,[26] pero que llavors vivia en Santiago de Chile.[4][5] La creació del proyecte va ser una resposta a l'escena hegemònica de l'art i la fotografia d'Amèrica del Sur, caracterisada per una finançació cultural llimitada, un «institucionalisme sofocant» i un predomini del «contingut blanc hetero-cis».[1] Entrevistat en 2021, Juárez va afirmar que la revista: «va sorgir com a resposta a cóm la fotografia s'està fracturant, incapaç de representar i visibilizar comunitats dissidents i marginades. (...) [Volia explorar] realitats que estan fòra de la norma».[1] El terme «balam» —que significa «jaguar» en les llengües dels pobles mayas— és una referència a la en en Mesoamérica, aixina com un homenage a l'orige hondureny de Juárez, qui va sentir que el nom «remet a la passió».[5]
Encara que es presenta com una revista, l'intenció conceptual de Balam s'acosta més a la d'un fotolibro o a un objecte d'art: cada edició es crea des de zero, en una temàtica única, colaboradors seleccionats i característiques d'impressió específiques dissenyades per a eixe número en particular.[4][7][8] Cada llançament de Balam es construïx entorn a un tema a partir del com es fa una convocatòria oberta de fotógrafs.[1][4] La direcció i el contingut de cada número es basen en estes presentacions.[4][11] Entrevistat per Elisava en 2024, Juárez va explicar l'importància d'estes convocatòries: «El mecanisme de convocatòria oberta és la principal raó per la qual existix el proyecte. Nos moleja, reafirma i actua com una radiografia situacional de lo que ocorre tant en el nostre continent com fòra d'ell. La convocatòria és oberta per a qualsevol persona o proyecte sense importar la seua geografia».[27] A partir de la seua primera edició impresa, la revista ha segut presentada i distribuïda en galeries d'art i llibreries independents en ciutats com Buenos Aires, Santiago de Chile,[28] Londres,[2] Nova York,[29] París,[30][31] Madrit,[32] Barcelona,[4] Valéncia,[33] i Melbourne,[3] entre uns atres. Per a que Balam tinguera el seu propi espai de difusió fòra de llibreries o museus, l'equip de la revista també va crear la Fira Migra en 2018, una fira dedicada a les publicacions independents i a l'art imprés que des de llavors es realisa vàries voltes a l'any en Buenos Aires.[34][35][36] Ademés de la revista, Balam també organisa tallers, charrades i proyeccions, ademés de crear continguts específics per a la seua plataforma online.[5]
Balam ha segut considerada com un proyecte únic en el seu tipo en Argentina i, en térmens generals, en tota Amèrica Llatina, per lo que pren com a referència principalment a publicacions de fòra del continent.[4] Està enfocat en la fotografia contemporànea d'Amèrica Llatina, en especial émfasis en les realitats queer i les peculiaritats del seu context regional.[1][11] En 2024, el en va descriure Balam com la primera i única revista queer dedicada a la fotografia en Amèrica Llatina.[6] La revista també explora una varietat de problemàtiques socials que són d'especial prominència en la regió, com el racisme, la violència, l'immigració i la marginació, entre unes atres.[5][37][38] La revista es presenta en l'objectiu de «impulsar noves formes de mostrar la fotografia des d'un punt de vista llatinoamericà».[4] Júarez també ha descrit a Balam com una «resposta al sistema de la fotografia, a la falta de visibilitat i a entendre l'importància de la descentralisació del status quo», i va senyalar en 2024 que s'ha «convertit en un manifest documental, una reafirmació de lo que som i un registre del pas de les identitats de la comunitat LGBTQ+».[6] Escrivint per a la revista en en 2021, Dominique Sisley va senyalar que Balam «funciona en dos nivells. En el primer, destaca els problemes més sérios que enfronta la comunitat LGBTQ+ d'Amèrica Llatina, destacant les seues injustícies i la seua història oblidada. Al mateix temps, obri la conversació, celebrant les experiències quotidianes més mundanes per a fomentar l'identificació i l'accessibilitat».[1] en, del British Journal of Photography, va escriure en 2024:
Historial de publicacions
2015–2021
En els seus primers quatre números, Balam es va publicar com una revista en llínea.[1][5] Els títuls i els temes unificadores de cada u d'estos llançaments són: «M'encantaria sentir alguna cosa» (abril de 2015), «Pell» (agost de 2015), «Gènero» (decembre de 2015) i «Extranjerismes» (decembre de 2016).[39][40][41] Entre 2016 i 2017, Balam va buscar consolidar-se com un proyecte que existira al marge dels continguts digitals, i va escomençar a buscar fondos per a donar el pas cap a la publicació en paper.[5] Açò va culminar en el otogramiento del Mecenage del Govern de la Ciutat de Buenos Aires,[42][43] que va permetre que la revista s'imprimira des de la seua quinta publicació a principis de 2018 en avant.[5]
El primer número imprés de la revista (i el quint en general) es va publicar en 2018 i se centra en el tema de «Metamorfosis».[1][26] L'elecció del tema es va inspirar en La metamorfosis (1915) de Franz Kafka.[26] El sext número de Balam es va publicar dos anys despuix i gira entorn al tema «Mestizx».[37][44][45] La revista va explicar l'idea darrere d'este tema: «Volem preguntar-nos des de la mixtura, de qué forma el nostre gènero és Mestizx. Si vàrem poder trencar l'orde de les ètnia i mesclar-nos, ¿per qué no podem trencar l'orde dels gèneros i re significar-nos? Esta edició busca potenciar el concepte de Mestizx i todxs aquells que treballen en ell. Plantejar el mestiçage des dels gèneros i les geografia, perque alvancem a estar ubicats en un punt intermig, a poder no ser ni home ni dòna, que no solament existixca lo binari».[46][11] Segons Matt Alagiah de It's Nice That, el número «desafia les percepcions de la bellea establida i té com a objectiu provocar conversacions sobre la heteronormatividad blanca patriarcal».[11] Entre les obres incloses, l'edició «Mestizx» presenta fotografies de la série «Christopher Street» (1976) de en.[11]
El sèptim número de Balam es va publicar en 2021 i està organisat baix la temàtica «Fantasia».[47][28] Segons Juárez, l'idea de «Fantasia» va nàixer durant la producció de «Mestizx», ya que «va despertar una curiositat per saber d'on sorgien les fantasies, de cóm és crear coses "prohibides", fer els nostres propis móns llunt de lo establit i normado».[26] Dominique Sisley de AnOther ho va descriure com un «tema lliure que es referix vagament a qualsevol "image, història, acontenyiment" que no "existixca" en una societat patriarcal. Hi ha històries sobre els somis, l'erotisme, els drets dels i les trans i els ideals de bellea subversivos».[1] El número es subdivide en cinc seccions: «L'illa», «Jardins», «Bellxs», «Còctels», «Morfeo» i «Cárites».[2] "Fantasia" inclou fotografies de la famosa serie Còctel d'Alejandro Kuropatwa de 1996, una crítica a les píndoles antirretrovirals de la crisis del VIH/SIDA.[1][2]
2022–2023
La convocatòria oberta per a l'octava edició de Balam va escomençar l'1 de juny de 2022 i es va estendre fins a l'1 de juliol del mateix any.[48][49][50] Publicat eixe any, el número està organisat baix la temàtica de les «Famílies Elegides» i conta en l'artista travesti brasilera Ventura Profana com a editora invitada.[8] Entrevistat per It's Nice That, Juárez va declarar sobre la colaboració en l'artista: «¿Quí millor per a recórrer estos móns que una pastora misionero travesti; una mediadora entre la humanitat i la divinitat; una profeta de les vides dissidents, de la seua multiplicació i abundància?».[8] La convocatòria va explicar que la temàtica de «Famílies Elegides» es proponia «indagar i a expondre per mig de l'image històries de famílies establides per opció, mostrar una evolució en la comprensió cultural i en les normes socials que les travessen i evidenciar l'obsolescència de mandats dominants, determinants i coercitius com el matrimoni i la paternitat, en general aliens a les problemàtiques i els desijos de les identitats queer».[48] Eixe any, Balam va ser premiada en el Shannon Michael Cane Award otorgat a artistes i editorials emergents per el en de Nova York.[12]
En 2023, Balam va publicar un llibre en colaboració en l'editorial independent Pomegranate Press, en sèu en Richmond, Virginia, Estats Units.[13][51] Titulat Playfulness (traduït a l'espanyol com «lo lúdic»), el fotolibro va ser presentat pels proyectes com «el nostre doble intent de capturar, d'alguna manera, lo que podria significar divertir-se, explorar i ser curiós sobre el món que nos rodeja».[13][51] Imprés en Argentina, conta en una primera edició de 500 eixemplars, 116 pàgines i una encuadernación suïssa en text en relleu en la contracubierta.[51] En l'introducció del llibre, Pomegranate Press va expressar: «Luis i yo nos vàrem conéixer en Nova York. Coneixia el seu treball en la seua preciosa Revista Balam des de feya temps, pero abans de conéixer-nos cara a cara, no tenia ni idea de quí estava darrere del proyecte. (...) Quan vaig tornar a Richmond i ell a Buenos Aires, seguim en contacte. (...) Despuix d'uns pocs mesos de comunicació, vaig fer que la conversació girara entorn al treball i vaig sugerir l'idea de colaborar junts en un proyecte ambiciós (pista: este llibre). (...) Estic agraït de formar part de la seua visió, encara que siga breument».[52]
També en 2023, l'octava edició de Balam va ser exposta en l'exhibició Del cel a casa. Conexions i intermitencias en la cultura material argentina,[53] realisada entre 23 de març i el 30 de juliol d'aquell any en el Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (MALBA).[54][14] La mostra —que va batre records de visites per al museu—[55] va reunir obres d'art, peces de disseny i objectes domèstics triats pel seu valor afectiu en l'imaginari argentí, organisats en «tretze grups presentats com a constelacions de pensament i intuïció».[56] La revista Balam es va expondre com a part del grup titulat «Llar», i es troba reproduïda en el llibre de la mostra en una fotografia de Cecilia Gil.[14] Eixe mateix any, Balam va participar en la fira LA Art Book Fair (LAABF) realisada en l'espai Geffen Contemporary del Museu d'Art Contemporàneu dels Àngeles.[57]
La convocatòria oberta per a la novena edició de Balam va tindre lloc entre el 17 de giner i l'1 de març de 2023.[58] Llançat eixe mateix any,[7] el número està centrat en la temàtica de les «Noves masculinitat» i conta en l'artiste dominicà Oscar 1992 com a editor invitat.[58] Inclou fotografies d'artistes de Mèxic, Brasil, Austràlia i Estats Units, entre uns atres, ademés de texts de Cole Rizki,[59] Diego Tedeschi, Dulcina Abreu, Facundo Blanco i Igor Furtado.[7] En la presentació oficial, Balam va convocar a «proyectes que subviertan les regles de l'home blanc normatiu, posen en discussió les relacions de poder que nutrixen les nocions de "masculinitat" i, sobretot, resignifiquen el camí i l'acceptació de les mijachiques, les identitats trans, els crossdressers, els subjectes racializados i les infinites maneres de ser dins de la comunitat LGBTIQ+».[58] El número es presenta com una «escola de pocavergonyes», i cita al text Manifeste (Parle per la meua diferència) (1986) de Pedro Lemebel: «¿No hi haurà una mijachica en algun cantó desequilibrant el futur del seu Home Nou?».[58][7] Despuix de la publicació de la novena edició de Balam, la revista Soc va descriure a la revista com un «objecte per a atesorar» i va senyalar: «La vastedad i la bellea del contingut són un centre de gravitació que atrau i reté Recomanem una llectura atenta i un pas llent per mig de les seues imàgens. Totes elles són una parada necessària en el recorregut de la revista, i a més d'una voldrem tornar».[7] Entrevistat per Soc, Juárez va parlar del diàlec entre imàgens i texts en l'edició:
En l'edició de 2023 dels Premis Lucie, el nové número de Balam va ser premiat en la categoria «Contingut fotogràfic de l'any, imprés o en llínea».[16] El número «Noves Masculinitat» també va ser objecte d'una exposició d'art realisada de l'1 al 20 de decembre de 2023 en São Paulo, una colaboració entre Central Galeria i l'Institut d'Arquitectes de Brasil (portugués: Institut d'Arquitetos do Brasil; IABsp).[60][15] L'exposició va ser curada per Thyago Nogueira, en disseny expositiu de Tiago Guimarãés i producció de Fe Avila.[61] Central Galeria i el IABsp varen descriure l'exposició com «presentada a través del material físic de la seua pròpia revista, traslladat a les parets. Ensamblando una cartografia, o millor dit, una nova edició que es compon a partir de l'intersecció en atres edicions, plantejant qüestions sobre estereotips, sexualitat i normes colonials entorn a corporeidades masculines distorsionades».[60][15]
2024–actualitat
Entre el 24 d'abril i el 26 de maig de 2024, Balam va presentar una instalació en Printed Matter Chelsea titulada «0800-TAKE-EM-HOME: Rebelliousness in Queer Artists' Publications and Photography».[62] La mostra forma part d'una série d'instalacions site-specific que es realisen en la vidriera de Printed Matter des dels anys 1970, en les que han participat a lo llarc dels anys artistes com Jenny Holzer, Barbara Kruger, Antoni Muntades i Richard Prince.[63] Curada per Juárez, «0800-TAKE-EM-HOME» va presentar una selecció de publicacions basades en la fotografia i va explorar la conexió entre el treball sexual i les identitats de gènero no conformistes, en una referència directa al «coqueto disseny vernàcul dels populars "paperets d'oferta sexual" que adornen els espais públics d'Amèrica Llatina per a anunciar els servicis sexuals locals».[62][64] Printed Matter va explicar que l'instalació «pretén promocionar la selecció curada per Juárez en fullets que personifican cada publicació, incitant a l'espectador a arreplegar-els i dur-li'ls a casa» i que, «a través d'este intercanvi, estes narrativa d'identitats i llabors marginades reben més testimoni i respecte, afirmant que el treball sexual és treball i que el plaure de les persones LGBTIQ+ és poderós en el seu ilimitación».[62]
La convocatòria per al número del dècim aniversari de Balam va estar oberta del 16 de giner a l'1 de març de 2024.[65] Publicada eixe any, l'edició s'organisa baix el tema de «La Bohèmia» i conte de nou en Ventura Profana com a editora invitada, junt en la també artista brasilera Castiel Vitorino Brasileiro.[27] En conversació en el British Journal of Photography, Juárez va explicar que el tema «va florir com a resposta al colapse dels ecosistemes, la sobresaturació dels mijos de comunicació i les visions hegemòniques, especialment en la fotografia».[6] Va senyalar ademés que «concebem la bohemio com alguna cosa que devem salvaguardar i preservar» i que el número pretén «fer-se eco de les ruptures, especialment de les fronteres religioses, espirituals, musicals, estètiques, acadèmiques i imaginàries establides per la colonisació, aspectes culturals en diàlec directe en l'història de la fotografia».[6] «La Bohèmia» inclou fotografies dels indígenes amazónicos per Florence Goupil, Rafaella Kennedy i Labo Young, aixina com imàgens d'archiu de la cultura dancehall jamaiquina per Akeem Smith i un «proyecte colectiu de Retratistes do Morro que preserva un moviment artístic històric sorgit en els anys 1960 en les favelas brasileres».[6]
En maig de 2024, Juárez va participar com a ponent en el cicle de charrades públiques "Discourses 2 Radical Forms in Printed Matter", curat per Andrew Hodgson i realisat en el marc de la Paris Ass Book Fair en el Palais de Tòquio.[66] Balam també va formar part per primera volta d'una exposició colectiva internacional, "Grow It, Show It! A Look at Hair from Diane Arbus to TikTok", que va tindre lloc entre el 13 de setembre de 2024 i el 15 de giner de 2025 en el Museum Folkwang, Alemània.[67] L'exposició «explora la significació històrica, política i cultural quotidiana del cabell» i inclou obres d'artistes com Diane Arbus, Nan Goldin, Helmut Newton, Graciela Iturbide i Wolfgang Tillmans, entre uns atres.[67] En motiu de "Grow It, Show It!", Juárez també va dictar un taller de creació de fanzines en el museu.[68] Aixina mateix, en setembre de 2024, Juárez va participar com a experta invitada en la trobada anual Plat(t)form, realisat en el en, Suïssa,[69] i va presentar "La Bohèmia" en la galeria d'art Sultana, en París.[70] A lo llarc de 2024, Balam va participar ademés en l'ICP Photobook Fest,[71] Unseen Amsterdam,[72] Athens Art Book Fair,[73] Sant Francisco Art Book Fair,[74] i la Printed Matter NY Art Book Fair.[75]
La convocatòria oberta per a l'undècim número de Balam es va desenrollar entre el 4 de febrer i el 4 de març de 2025 i l'edició va ser publicada més vesprada eixe mateix any.[76] Titulat "Radical", el número se centra en els archius queer i conta en l'activista trans argentina María Belén Correja, fundadora de l'Archiu de la Memòria Trans, com a editora invitada.[76] La revista va descriure el concepte de "Radical" com associat al «caràcter disruptiu i transformador dels archius LGBTIQ+. Estos no solament desafien l'hegemonia heteronormativa, sino que qüestionen les estructures tradicionals de poder que varen excloure innumerables subjetividades. Lo radical està en l'acció de documentar lo ignorat, de crear família per mig de la memòria i d'escoltar a els qui varen anar sistemàticament silenciadxs. Cada archiu és, al mateix temps que una declaració d'existència, una proclama a resistir.».[76] D'esta manera, el número reunix diversos proyectes llatinoamericans que reflexionen sobre l'idea dels archius LGBTQ, com l'Archiu Hondura Cuir, el Museu d'Art Transfemenino de Mèxic, l'Archiu Qiwa de Bolívia o l'Archiu Memòria Dissident del Perú.[9] Segons Juárez, esta és la primera volta que una revista de fotografia reunix i rendix homenage a este tipo d'archius, en la seua majoria llatinoamericans, encara que també provinents d'atres territoris com l'Indonèsia Queer Archive i el treball de Mohamad Abdouni i el seu proyecte Treat Em Like Your Mother, centrat en dònes trans en Beirut.[9] Escrivint per a Soc, Emmanuel Franco va senyalar que "Radical" «posa l'émfasis no solament en el contingut de dits archius sino en cóm són exhibits i treballats per les comunitats que ho generen, un fonamental innegociable a l'hora de construir un relat que no s'estanque en la superfície i que deixe vore la profunditat. Les dissidència poden ser capaces de generar ferramentes pròpies a l'hora de concebre un acervo, no estan obligades a seguir les metodologia que varen crear aquelles institucions que en algun moment varen saber excloure-les».[9]
En 2025, i-flux va anunciar que Balam es trobava entre les publicacions beneficiàries de la tercera edició de les beques de la Fundació Ama Amoedo, que respalaran l'edició i impressió del pròxim duodècim número de la revista.[25] El lloc web de la fundació va senyalar que el número estarà organisat entorn a l'eix temàtic «Sirenes del Carib», i «se centrarà en el concepte de Neo-Carib, una identitat caribenya contemporànea que, despuix de reconéixer les chafades del colonialisme, l'esclavitut i la diàspora, aposta per la fluïdea, la hibridez i el futur».[77]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Sisley, Dominique (13 d'octubre de 2021). «Myths, Dreams and Erotica: The Zine Celebrating Latin America’s Outsiders» (en en). en. Consultat el 23 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Drake, Kitty (Novembre de 2021). «"You ca resist anything, anything but temptation"» (en en). Londres, Regne Unit: Stack Magazines. Consultat el 23 de maig de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 «Instagram Takeover – Revista Balam» (en en). Melbourne, Austràlia: Paper Journal Publishing (29 de setembre de 2020). Archivat des de l'original, el 2 de juny de 2022. Consultat el 24 de maig de 2022.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Salvadó, Arnau (Agost de 2019). «Revista Balam - El paper, més viu que mai». Metal Magazine. Barcelona, Espanya: Jazzmetal S. L.. Archivat des de l'original, el 29 de maig de 2022. Consultat el 24 de maig de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Del Valle, Tomás (30 d'octubre de 2018). «Luis Juárez: creador de Revista Balam, revista de fotografia contemporànea». Buenos Aires, Argentina: Yuki. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Al-Dujaili, Dalia (agost de 2024). «Balam is Latin America’s first queer magazine dedicated to photography» (en anglés). en. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Colfer, Nico (18 d'agost de 2023). «Revista Balam: escola de pocavergonyes». Soc. Pàgina/12. Consultat el 12 de setembre de 2023.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Levenson, Joey (19 de decembre de 2022). «The latest issue of Balam focuses on “Chosen Families” across Latin America» (en en). Londres, Regne Unit: It's Nice That. The Hudson Bec Group. Consultat el 13 de setembre de 2023.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Franco, Emmanuel (27 d'agost de 2025). «“Radical”: la memòria queer en primera persona» (en es). Soc. Pàgina/12. Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ Khan, Nilofer (24 d'agost de 2024). «Meet Balam: Latin America’s First Queer Photography Magazine» (en anglés). The Phoblographer. Consultat el 3 de decembre de 2025.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Alagiah, Matt (15 de juliol 2020). «Balam is a contemporary photography magazine championing Latin American artists» (en en). Londres, Regne Unit: It's Nice That. The Hudson Bec Group. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ 12,0 12,1 «Programs» (en en). NYABF 2022. en. Consultat el 20 de setembre de 2022.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Playfulness Group Book». Richmond, EE. UU.: Pomegranate Press (2023). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2023. Consultat el 24 de setembre de 2023.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 (2023) Del cel a casa. Conexions i intermitencias en la cultura material argentina, Buenos Aires: Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (MALBA), p. 520. ISBN 978-987-48521-9-9.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «EXPOSIÇÃO BALAM: NOVAS MASCULINITAT» (en portugués). São Paulo: Institut d'Arquitetos do Brasil (29 de novembre de 2023). Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ 16,0 16,1 «Congratulations to Balam, 2023 winner of the Lucie Awards for Photography Content of the Year! (...)» (en anglés). Printed Matter, Inc. en Instagram. Archivat des de l'original, el 31 d'octubre de 2023. Consultat el 31 d'octubre de 2023.
- ↑ «Balam» (en anglés). New York City: MoMA Library. New York Art Resources Consortium. Consultat el 13 d'agost de 2024.
- ↑ «Balam» (en anglés). San Francisco: Museu d'Art Modern de Sant Francisco. Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ 19,0 19,1 «Balam» (en anglés). WorldCat. Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ «Balam» (en anglés). Ingalls Library at the Cleveland Museum of Art. Consultat el 14 d'agost de 2024.
- ↑ «Balam» (en anglés). CCS Library. Center for Curatorial Studies, Bard College. Consultat el 14 d'agost de 2024.
- ↑ «Balam» (en anglés). Fleet Library at Rhode Island School of Design. Consultat el 14 d'agost de 2024.
- ↑ «Balam» (en anglés). SearchWorks Catalog. Universitat Stanford. Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ «Balam» (en anglés). Getty Research Institute. Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ 25,0 25,1 «Selected grantees 2025 - Fundació Ama Amoedo» (en anglés). i-flux (2025). Consultat el 25 de novembre de 2025.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 López, Jonas (9 de setembre de 2021). «En la Revista Balam, Luis no explica la fotografia: contextualiza mirades». Impronta. Ciutat de Guatemala, Guatemala: Visibles. Archivat des de l'original, el 1 de maig de 2022. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ 27,0 27,1 Madrit, Rocío (20 de març de 2024). «Balam, una revista de fotografia reivindicativa». Barcelona: SHIFTA. Escola Universitària de Disseny i Ingenieria de Barcelona. Universitat Pompeu Fabra. Archivat des de l'original, el 2 de novembre de 2024. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ 28,0 28,1 «Presentació de revista Balam numere 7 "Fantasia"» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}.
- ↑ «Balam, No. 6: MESTIZX (2020)» (en en). Nova York, Estats Units: en. Consultat el 2022-05-26.
- ↑ «Li Beau Bizarre #27 avec Salomé Burstein et Luis Juárez à Shmorevaz Paris» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}.
- ↑ «Fantasia / Revista Balam» (en fr). Agenda dones expositions parell Point contemporain. Association pour la diffusion de l'art contemporain (2 de febrer de 2022). Archivat des de l'original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Balam - No.06». Madrit, Espanya: Tambourine. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ Márquez, Lucía (17 d'octubre de 2018). «Raïm: el quí és quí de la nova fotografia artística valenciana» (en es). Culturplaza. Valéncia Plaça. Valéncia, Espanya: Edicions Plaça SL. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ Pedra, Rodrigo (26 de febrer de 2019). «Fira Migra llança la seua convocatòria anual per a proyectes editorials independents» (en es). Indie Hui. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Agenda LGBTIQ: selecció estiu» (en es). Soc. Pàgina/12 (21 de giner de 2022). Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Aplega una nova edició de la Fira d'Art Imprés a la Biblioteca Parc de l'Estació» (en es). Buenos Aires, Argentina: Govern de la Ciutat de Buenos Aires (31 d'agost de 2021). Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ 37,0 37,1 Christofilakis, Julieta; Papagni, Mariana (26 d'agost de 2020). «¿Per qué insistir en la fotografia?». El Flasherito. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ Drake, Kitty (Abril de 2021). «Grossa!» (en en). Londres, Regne Unit: Stack Magazines. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Revista Balam Edicions Digitals» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}.
- ↑ «On line» (en es). Buenos Aires, Argentina: Revista Balam. Archivat des de l'original, el 25 de febrer de 2018. Consultat el 29 de maig de 2022.
- ↑ «Convocatòria revista BALAM» (en es). Monterrey, Mèxic: Espai GAF (20 de juny de 2016). Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2017. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ Kolesnicov, Patricia (31 de maig de 2018). «Mecenage porteño: la cultura pot esperar» (en es). Clarín. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Revista Balam» (en es). Buenos Aires, Argentina: Mecenage. Ministeri de Cultura del Govern de la Ciutat de Buenos Aires (2020). Archivat des de l'original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ «Balam N6. MESTIZX». München, Alemània: Picter (2 d'agost de 2019). Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ Méndez, Helena (11 de juny de 2020). «BALAM #6: MESTIZX» (en es). Madrit, Espanya: Centre Internacional de Fotografia i Cine. Grup EFTI. Consultat el 2022-05-26.
- ↑ «Convocatòria oberta Balam edició N°6 Mestizxs». Hipermédula. org (2 de novembre de 2019). Consultat el 29 de maig de 2022.
- ↑ «Balam, No. 7: Fantasy» (en en). Nova York, Estats Units: en. Consultat el 26 de maig de 2022.
- ↑ 48,0 48,1 «Famílies Elegides». Balam (1 de juny de 2022). Archivat des de l'original, el 9 de juny de 2022. Consultat el 9 de juny de 2022.
- ↑ «Convocatòria Famílies Elegides de Revista Balam» (en es). Buenos Aires, Argentina: Hipermedula. org (2 de juny de 2022). Consultat el 9 de juny de 2022.
- ↑ «Famílies Elegides, 8ª edició Revista Balam». hipermedula. org (setembre de 2022). Consultat el 24 de març de 2023.
- ↑ 51,0 51,1 51,2 «Playfulness». Balam (2023). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2023. Consultat el 24 de setembre de 2023.
- ↑ (2023) «Reflexions de Pomegranate sobre la colaboració», Playfulness, Primera edició de 500 eixemplars. Imprés en Argentina (en anglés i espanyol), Richmond, EE. UU.; Buenos Aires, Argentina: Pomegranate Press; Revista Balam.
- ↑ «🏳️🌈 En el Dia Internacional de l'Orgull LGBT, celebrem la diversitat i agraïm a els qui posen el seu cos i el seu cor per a fer un món que nos incloga a todxs. (...)». MALBA en Facebook (28 de juny de 2023). Archivat des de l'original, el 13 de setembre de 2023. Consultat el 13 de setembre de 2023.
- ↑ «Del cel a casa». Buenos Aires: Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires (2023). Consultat el 12 de setembre de 2023.
- ↑ «“Del cel a casa”, del Malba, s'estén despuix de rebre a més de 80 mil visitants». Buenos Aires: Infobae (29 de maig de 2023). Consultat el 12 de setembre de 2023.
- ↑ Maurello, María Eugenia (31 de març de 2023). «Del cel a casa, en Malba: els argentins i les nostres coses». Revista Ñ. Clarín. Consultat el 12 de setembre de 2023.
- ↑ «Revista Balam» (en anglés). els Àngeles: LAABF 2023 (2023). Consultat el 13 de setembre de 2023.
- ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 «Noves masculinitat». Balam (17 de giner de 2023). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2023. Consultat el 9 de juny de 2022.
- ↑ «Cole Rizki» (en anglés). New Cabell Hall. Universitat de Virginia. Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2023. Consultat el 24 de setembre de 2023.
- ↑ 60,0 60,1 «novas masculinitat» (en portugués). São Paulo: Central Galeria (decembre de 2023). Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «Noves Masculinitat». Santiago de Chile: Artishock Revista (7 de decembre de 2023). Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ 62,0 62,1 62,2 «0800-TAKE-EM-HOME» (en anglés). Nova York: en. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «About Window Installations» (en anglés). Nova York: en. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «0800-TAKE-EM-HOME: Curated by Revista Balam» (en anglés). en. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «La Bohèmia». Balam (16 de giner de 2024). Archivat des de l'original, el 28 d'agost de 2024. Consultat el 28 d'agost de 2024.
- ↑ «Discourses 2 Radical Forms in Printed Matter» (en anglés). Paris: Paris Ass Book Fair (2024). Archivat des de l'original, el 29 d'agost de 2024. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ 67,0 67,1 «Grow it, show it!» (en anglés). Essen: Museum Folkwang (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Revista Balam – Zine-Workshop zur Ausstellung GROW IT, SHOW IT!» (en alemà). Essen: Museum Folkwang (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Plat(t)form 2024» (en anglés). Winterthur: en (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «BONJOUR PARIS ! Vendredi 27 Septembre à 18h00 Lancement BALAM : LA BOHEMIO Galerie Sultana 75, Rue Beaubourg Paris 75003...» (en anglés). Fag Fam on Instagram (26 de setembre de 2024). Consultat el 3 de decembre de 2025.
- ↑ «ICP Photobook Fest» (en anglés). New York: International Center of Photography (2024). Archivat des de l'original, el 29 d'agost de 2024. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Participants Fair 2024» (en anglés). Amsterdam: Unseen Amsterdam (2024). Archivat des de l'original, el 29 d'agost de 2024. Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Exhibitors 2024» (en anglés). Athens: Athens Art Book Fair (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Exhibitors» (en anglés). San Francisco: SF Art Book Fair (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ «Exhibitors» (en anglés). New York: NYABF 2024. Printed Matter, Inc. (2024). Consultat el 29 d'agost de 2024.
- ↑ 76,0 76,1 76,2 «Radical». Balam (4 de febrer de 2025). Archivat des de l'original, el 14 de decembre de 2025. Consultat el 3 de decembre de 2025.
- ↑ «Revista Balam». Fundació Ama Amoedo (2025). Consultat el 25 de novembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balam (revista)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.