In situ (art)

En l'art contemporàneu, in situ (també conegut pel anglicisme site-specific art i a les seues obres com site works) es referix a un método artístic específicament dissenyat per a una locaació. És dir, de ser transportat, perdria el seu significat, ya que té en conte on està instalat.
Degut principalment a les noves formes d'entendre l'espai i les arts, en un context del periodo modern, emergix el concepte de “arts de camp expandit” donant lloc a peces dinàmiques que busquen dialogar no només entre elles sino en la ciutat.
Este terme també és considerat, per Jane Randell, com una "pràctica espacial crítica"[1] aquelles pràctiques que busquen qüestionar i transformar. Randell considera que l'art no és l'única forma de manifestar-ho, pot ser per mig de l'arquitectura, la lliteratura i atres disciplines sempre i quan hi haja certa crítica que sorgix de posar lo teòric en pràctica.
Un atre manifest d'art in situ és Land Art. També en conte l'entorn en el que s'eixercix pero resaltant el paisage i la naturalea.
Artistes que varen treballar in situ
Michael Asher, Milton Becerra, Daniel Buren, Patrice Hamel, John Cornu, Georges Rousse, Ernest Pignon-Ernest, Niele Toroni, Gian Carlo Riccardi, Felice Varini, Eizo Sakata, Andy Goldsworthy, Jakelyn St Jak, Yayoi Kusama, Tadashi Kawamata, Christo, Christian Boltanski, Jean-Max Albert, Raúl Zurita, Nancy Holt, Agnes Denes, Yayoi Kusama, Mierle Laderman Ukeles, Judy Chicago, Doris Salcedo.
Referències
- ↑ Rendell, Jane (2012). Art and Architecture, I.B.Tauris. ISBN 978-0-7556-9580-5. Consultat el 2021-11-05.
Bibliografia
- Rendell, Jane (Tallinn, Estònia, 2003) " Un espai entre art, arquitectura i una teoria critica".
- https://criticalspatialpractice.co.uk/
- Este artícul conté una traducció derivada de «In situ (arte)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.