Anex:Volcans de Nova Zelanda
Esta és una llista de volcans actius i extints en Nova Zelanda.[1][2] El vulcanisme ha format moltes de les característiques geogràfiques de Nova Zelanda, especialment en illa Nort i les illes perifèriques del país.
Si be l'història volcànica de la Terra es remonta a abans de la separació del microcontinente Zealandia de Gondwana, que es va produir fa 60-130 millons d'anys, l'activitat volcànica continua hui en dia en erupció menors que ocorren cada pocs anys. Esta activitat recent en l'era geològica es deu principalment a la posició del país en el llímit entre la placa Indoaustraliana i la placa del Pacífic, i particularment la subducción de la placa del Pacífic baix de la placa Indoaustraliana. Les roques de Nova Zelanda varen registrar eixemples de casi tots els tipos de vulcanisme observats en la Terra, incloent algunes de les erupció més grans en temps geològicament recents, com l'erupció Oruanui (IEV 8) del volcà Taupo fa 25 400 anys, l'erupció Hatepe (IEV 7), també del Taupo, fa 1800 anys i l'erupció del Tarawera en 1886 (IEV 5).
Els volcans de Nova Zelanda formen part del cinturó de fòc del Pacífic i s'agrupen en diferents regions geogràfiques.
Plantilla:Mapa llista de coordenades
Arc de Kermadec
[editar | editar còdic]
Les illes Kermadec formen part d'un arc d'illes volcàniques que s'estén des del norest d'illa Nort en Nova Zelanda cap a Tonga. Be que només alguns dels volcans de l'arc són suficientment alts per a formar illes, l'arc també inclou prop de 30 volcans submarins notables. L'illa més gran, illa Raoul, va produir una gran erupció fa aproximadament 2200 anys. Des de llavors la seua activitat ha continuat de forma intermitent i la seua última erupció es va produir en 2006.[3]
Illa Nort
[editar | editar còdic]Zona volcànica de Taupo
[editar | editar còdic]
La zona volcànica de Taupo –que medix 350 km per 50 km– és l'àrea que produïx més activitat volcànica silícica recent en el món,[5] i que té la major concentració de volcans riolíticos jóvens.[6] El monte Ruapehu marca el seu extrem suroest i s'estén per Ngauruhoe, Tongariro, llac Taupo, Whakamaru, Mangakino, Maroa, les calderes de Reporoa i Rotorua, el complex volcànic Okataina (incloent el monte Tarawera) i 85 quilómetros més allà d'illa White fins al volcà submarí Whakatane. La zona volcànica del Taupo també conté numerosos volcans més menuts, aixina com àrees geotermales i en géiseres. Les erupció volcàniques varen començar ací fa dos millons d'anys, i les erupció silícicas varen començar fa aproximadament 1,55 millons d'anys, a mida que l'activitat volcànica es desplaçava cap al surest des de la zona volcànica de Coromandel.
Atres zones
[editar | editar còdic]La regió de Northland conté dos camps volcànics recentment actius, un al voltant de Whangarei[9] i el camp volcànic de Kaikohe-Bay of Islands.[10] Durant l'última activitat registrada, fa 1300-1800 anys, es varen formar quatre cons de escoria en l'Et Puke (prop de Paihia).[10]
El camp volcànic d'Auckland és un camp volcànic monogenético basáltico que subyacer gran part de l'àrea metropolitana d'Auckland, la capital de Nova Zelanda. Inclou un gran número de respiraders que varen produir una gran varietat de cràters d'explosió, fluix de lava i cons de escoria. El més gran i més recent és Rangitoto, que va esclatar en el golf de Hauraki fa 600-700 anys. Actualment inactiu, és provable que el camp torne a entrar en erupció dins dels pròxims "centenars a mils d'anys" (basat en events passats), un determini molt curt en térmens geològics.[11]
El mont Taranaki (2518 m), en el suroest d'illa Nort, es va formar sobre els restants de tres complexos volcànics més antics que s'ubiquen cap al noroest. La placa Indoaustraliana es mou llentament en relació en la font de magma que alimenta estos volcans, una tendència que es veu reflectit per la formació de Fanthams Peak, el nou con secundari en ala surest del Taranaki.
| Nom | Altitut | Ubicació | Última erupció | |
| metros | peus | Coordenades | ||
| Auckland | 260 | 853 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || 1350 | |
| Bombay Hills | - | - | - | fa 500.000 anys |
| Gannet | - | - | - | fa 500.000 anys |
| Little Barrier | 722 | 2360 | - | fa 1,5 millons d'anys ago |
| Camp volcànic de Kaikohe-Bay of Islands | 388 | 1273 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || 400 ± 300 anys | |
| Kaitake | - | - | - | fa 500.000 anys |
| Kakepuku | 449 | 1473 | 38°04′S 175°15′I | 1,6 millons d'anys |
| Karioi | 756 | 2480 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || fa 2,4 millons d'anys | |
| Manukau | 474 | 1555 | - | fa 16 millons d'anys |
| Maungatautari | 797 | 2615 | - | - |
| Pirongia | 962 | 3156 | - | - |
| Paritutu i Sugar Loaf | 153 | - | - | fa 1,7 millons d'anys[12] |
| Poor Knights | - | - | - | fa 4 millons d'anys |
| Pouakai | - | - | - | fa 240.000 anys |
| Rangitoto (part del camp volcànic d'Auckland) | 260 | 853 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> ||1350 | |
| Taranaki o Mont Egmont | 2518 | 8261 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || 1755 | |
| Whangarei | 397 | 1302 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> ||- | |
Illa Sur
[editar | editar còdic]En l'illa Sur solament existixen restants de quatre volcans extints, tots situats en la costa este. La formació volcànica més prominent es troba en la península de Banks que comprén els restants erosionats de dos grans volcans en escut, el Lyttelton que es va formar primer i l'Akaroa. Estos varen ser creats pel vulcanisme intraplaca que es va produir en la corfa continental entre fa aproximadament onze i huit millons d'anys (Mioceno). La península es va formar inicialment com a illes costa fòra i els volcans varen alcançar una altitut d'uns 1500 m sobre el nivell de l'mar. Posteriorment, els dos cràters dominants varen formar els ports de Lyttelton i Akaroa. L'actual port natural de Otago Harbour es va formar en els restants ofegats del Otago, un enorme volcà en escut el centre del qual se situava prop de l'actual ciutat de Port Chalmers. L'última fase eruptiva del Otago va terminar fa dèu millons d'anys, deixant el cim prominent de mont Cargill. L'actual localitat Timaru es va construir sobre els tossals creats pels fluix de lava de mont Horrible, l'última erupció del qual es va produir fa dos millons d'anys.
| Nom | Altitut | Ubicació | Última erupció | |
| metros | peus | Coordenades | ||
| Volcà Akaroa | - | - | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>|| Mioceno | |
| Volcà Lyttelton | 919 | 3010 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>|| Mioceno | |
| Mont Horrible (prop de Timaru) | - | - | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>|| fa 2 millons d'anys[13] | |
| Volcà de Otago | 680 | 2218 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || fa 10 millons d'anys[14] | |
Atres regions
[editar | editar còdic]| Nom | Altitut | Ubicació | Última erupció | |
| metros | peus | Coordenades | ||
| Antipodes | 402 | 1319 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || Holoceno | |
| Illa Auckland | 650 | 1981 | Plantilla:Coord/dec2dms/dmE / -50.69, 166.08</noinclude> || Mioceno[15] | |
| Illa Pitt | 241 | 791 | Plantilla:Coord/input/d</noinclude> || - | |
| Mont Dick (illa Adams)[16] | 705 | 2313 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> ||- | |
| Solander | 330 | 1080 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || Pleistoceno | |
Dependència Ross
[editar | editar còdic]Nova Zelanda manté una administració de facto de la Dependència de Ross en l'Antàrtida, que inclou els següents volcans:
| Nom | Altitut | Ubicació | Última erupció | |
| metros | peus | Coordenades | ||
| Pico Brown (illa Sturge) | 1500 | 5000 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || 2001 | |
| Illa Buckle | 1239 | 4065 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || 1899 | |
| Mont Erebus | 3794 | 12448 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>||2008 (en curs) | |
| Illa Young | 1340 | 4396 | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>||- | |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1994) Volcanoes of the World: A Regional Directory, Gazetteer, and Chronology of Volcanism During the Last 10,000 Years, 2.a edició (en en), Geoscience Press. ISBN 0-945005-12-1.
- ↑ «Volcano Data Criteria» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 14 de juny de 2015.
- ↑ Plantilla:Cita gvp
- ↑ 4,0 4,1 John H. Latter, Edwards F. Lloyd, Ian E.M. Smith, and Simon Nathan. () New Zealand's volcanoes: Kermadec Islands. Volcanic Hazards Working Group, Civil Defence Scientific Advisory Committee.
- ↑ Karl D. Spinks, J.W. Cole, & G.S. Leonard (2004). Caldera Volcanism in the Taupo Volcanic Zone. En: Manville, V.R. (ed.) Geological Society of New Zealand/New Zealand Geophysical Society/26th New Zealand Geothermal Workshop, 6-9 December 2004 , Taupo: field trip guides. Geological Society of New Zealand miscellaneous publication 117B.
- ↑ Volcanology highlights, Volcanoes of New Zealand to Fiji, Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
- ↑ Plantilla:Cita gvp
- ↑ Nairn, I.A. (1989). “Geological setting of the 1987 Edgecumbe earthquake, New Zealand”. New Zealand Journal of Geology and Geophysics 32: 1–13. doi:. Recuperate le 30 d'octubre de 2011.
- ↑ Plantilla:Cita gvp
- ↑ 10,0 10,1 Plantilla:Cita gvp
- ↑ Beca Carter Hollings & Ferner. «Contingency Pla for the Auckland Volcanic Field» (en en). Auckland Regional Council Technical Publication 165. Consultat el 12 de maig de 2008.
- ↑ Price, R. C (1999). “Petrogenesis of High-K Arc Magma: Evidence from Egmont Volcano, North Island, New Zealand”. Journal of Petrology 40 (1): 167-197. doi:.
- ↑ Wilson, John (2009). "South Canterbury region – Landscape and geology". Et Llaura – the Encyclopedia of New Zealand.
- ↑ Bishop, D.G., and Turnbull, I.M. (compilers) (1996). Geology of the Dunedin Area. Lower Hutt, NZ: Institute of Geological & Nuclear Sciences. ISBN 0-478-09521-X.
- ↑ Adams, C.J (1983). “Age of the volcanoes and granite basements of the Auckland Islands, Southwest Pacific”. New Zealand Journal of Geology and Geophysics 26: 227-237.
- ↑ Auckland Islands. Polar Conservation Organisation.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Volcans de Nova Zelanda.- Volcans de Nova Zelanda en GNS Science (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «List of volcanoes in New Zealand» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Volcanology of New Zealand» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Volcanes de Nueva Zelanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.