Anar al contingut

Anex:Volcans de Nova Zelanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erupció d'illa White en 2013.

Esta és una llista de volcans actius i extints en Nova Zelanda.[1][2] El vulcanisme ha format moltes de les característiques geogràfiques de Nova Zelanda, especialment en illa Nort i les illes perifèriques del país.

Si be l'història volcànica de la Terra es remonta a abans de la separació del microcontinente Zealandia de Gondwana, que es va produir fa 60-130 millons d'anys, l'activitat volcànica continua hui en dia en erupció menors que ocorren cada pocs anys. Esta activitat recent en l'era geològica es deu principalment a la posició del país en el llímit entre la placa Indoaustraliana i la placa del Pacífic, i particularment la subducción de la placa del Pacífic baix de la placa Indoaustraliana. Les roques de Nova Zelanda varen registrar eixemples de casi tots els tipos de vulcanisme observats en la Terra, incloent algunes de les erupció més grans en temps geològicament recents, com l'erupció Oruanui (IEV 8) del volcà Taupo fa 25 400 anys, l'erupció Hatepe (IEV 7), també del Taupo, fa 1800 anys i l'erupció del Tarawera en 1886 (IEV 5).

Els volcans de Nova Zelanda formen part del cinturó de fòc del Pacífic i s'agrupen en diferents regions geogràfiques.

Arc de Kermadec

Arc de Kermadec.

Les illes Kermadec formen part d'un arc d'illes volcàniques que s'estén des del norest d'illa Nort en Nova Zelanda cap a Tonga. Be que només alguns dels volcans de l'arc són suficientment alts per a formar illes, l'arc també inclou prop de 30 volcans submarins notables. L'illa més gran, illa Raoul, va produir una gran erupció fa aproximadament 2200 anys. Des de llavors la seua activitat ha continuat de forma intermitent i la seua última erupció es va produir en 2006.[3]

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Volcà de Brothers -1350 -4400 - -
Volcà de Clark -860 -2800 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Volcà de Cole - - - -
Volcà Cotton -950 -3100 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Illa de Curtis 137 449 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Volcà de Gamble - - - -
Giggenbach -65 -210 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Mont submarí Havre - - Coordenades no vàlides</noinclude> || 2012
Volcà de Healy -1150 -3800 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1360
Volcà de Hinepuia - - - -
Volcà de Hinetāpeka - - - -
Illa Macauley 238 781 Coordenades no vàlides</noinclude> || Holoceno
Mont submarí Monowai -100 -330 Coordenades no vàlides</noinclude> || 2008
Volcà de Pūtoto - - - -
Volcà de Rakahore - - - -
Rumble I -1100 -3610 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Rumble II -880 -2890 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Rumble III -140 -459 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1986
Rumble IV -450 -1476 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Rumble V -1100 -3610 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Illa Raoul 516 1693 Coordenades no vàlides</noinclude> || 2006
Silent I[4] - - - -
Silent II[4] - - - -
Volcà de Tangaroa -600 -2000 Coordenades no vàlides</noinclude> || -
Volcà W -900 -3000 Coordenades no vàlides</noinclude> || -
Volcà de Wright -750 -2500 Coordenades no vàlides</noinclude> || -

Illa Nort

Zona volcànica de Taupo

Principals volcans de Nova Zelanda.

La zona volcànica de Taupo –que medix 350 km per 50 km– és l'àrea que produïx més activitat volcànica silícica recent en el món,[5] i que té la major concentració de volcans riolíticos jóvens.[6] El monte Ruapehu marca el seu extrem suroest i s'estén per Ngauruhoe, Tongariro, llac Taupo, Whakamaru, Mangakino, Maroa, les calderes de Reporoa i Rotorua, el complex volcànic Okataina (incloent el monte Tarawera) i 85 quilómetros més allà d'illa White fins al volcà submarí Whakatane. La zona volcànica del Taupo també conté numerosos volcans més menuts, aixina com àrees geotermals i en géiseres. Les erupció volcàniques varen escomençar ací fa dos millons d'anys, i les erupció silíciques varen escomençar fa aproximadament 1,55 millons d'anys, a mida que l'activitat volcànica es desplaçava cap al surest des de la zona volcànica de Coromandel.

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Putauaki (mont Edgecumbe) 867 - Coordenades no vàlides</noinclude>||  300 a. C.[7]
Hauhungatahi 1521 4990 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Kawerau - - - -
Manawahe Coordenades no vàlides</noinclude> || fa 400.000 anys[8]
Maungakakaramea / Rainbow Mountain 743 2437 Coordenades no vàlides</noinclude> ||
Maungaongaonga 509 1670 Coordenades no vàlides</noinclude> ||
Caldera de Maroa 1156 3793 Coordenades no vàlides</noinclude> ||180
Mauao (mont Maunganui) 232 - Coordenades no vàlides</noinclude>||-
Illa Major/Tuhua 338 1165 Coordenades no vàlides</noinclude>||4390 a. C. ± 200 anys
Illa Mokoia - - - -
Ngauruhoe 2291 7516 Coordenades no vàlides</noinclude>||1977
Ngongotaha 487 - - -
Caldera de Okataina 1111 3645 Coordenades no vàlides</noinclude>||1973
Pihanga 1325 4347 Coordenades no vàlides</noinclude>||-
Caldera de Reporoa 592 1942 Coordenades no vàlides</noinclude>||1180 (hydrothermal)
Llac Rotorua 757 2484 Coordenades no vàlides</noinclude>||Pleistoceno
Ruapehu 2797 9177 Coordenades no vàlides</noinclude>||2007
Lagos Tama - - - -
Tarawera (part de la caldera de Okataina) 1111 3644 Coordenades no vàlides</noinclude>||1886
Tauhara 1087 3569 - Pleistoceno
Volcà Taupo 760 2493 Coordenades no vàlides</noinclude>||181
Tongariro 1968 6456 Coordenades no vàlides</noinclude> || 2012
Waiotapu 592 1942 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1180
Illa Whakaari / White 321 1053 Coordenades no vàlides</noinclude> || 2019
Illa Moutohora 354 1161 Coordenades no vàlides</noinclude> || Pleistoceno
Whakamuru - - - -
Volcà de Whakatane -980 -3200 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-

Atres zones

La regió de Northland conté dos camps volcànics recentment actius, un al voltant de Whangarei[9] i el camp volcànic de Kaikohe-Bay of Islands.[10] Durant l'última activitat registrada, fa 1300-1800 anys, es varen formar quatre cons de escoria en l'Et Puke (prop de Paihia).[10]

El camp volcànic d'Auckland és un camp volcànic monogenético basáltico que subyacer gran part de l'àrea metropolitana d'Auckland, la capital de Nova Zelanda. Inclou un gran número de respiraders que varen produir una gran varietat de cràters d'explosió, fluix de lava i cons de escoria. El més gran i més recent és Rangitoto, que va esclatar en el golf de Hauraki fa 600-700 anys. Actualment inactiu, és provable que el camp torne a entrar en erupció dins dels pròxims "centenars a mils d'anys" (basat en events passats), un determini molt curt en térmens geològics.[11]

El mont Taranaki (2518 m), en el suroest d'illa Nort, es va formar sobre els restants de tres complexos volcànics més antics que s'ubiquen cap al noroest. La placa Indoaustraliana es mou llentament en relació en la font de magma que alimenta estos volcans, una tendència que es veu reflectit per la formació de Fanthams Peak, el nou con secundari en ala surest del Taranaki.

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Auckland 260 853 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1350
Bombay Hills - - - fa 500.000 anys
Gannet - - - fa 500.000 anys
Little Barrier 722 2360 - fa 1,5 millons d'anys ago
Camp volcànic de Kaikohe-Bay of Islands 388 1273 Coordenades no vàlides</noinclude> || 400 ± 300 anys
Kaitake - - - fa 500.000 anys
Kakepuku 449 1473 38°04′S 175°15′I 1,6 millons d'anys
Karioi 756 2480 Coordenades no vàlides</noinclude> || fa 2,4 millons d'anys
Manukau 474 1555 - fa 16 millons d'anys
Maungatautari 797 2615 - -
Pirongia 962 3156 - -
Paritutu i Sugar Loaf 153 - - fa 1,7 millons d'anys[12]
Poor Knights - - - fa 4 millons d'anys
Pouakai - - - fa 240.000 anys
Rangitoto (part del camp volcànic d'Auckland) 260 853 Coordenades no vàlides</noinclude> ||1350
Taranaki o Mont Egmont 2518 8261 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1755
Whangarei 397 1302 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-

Illa Sur

En l'illa Sur solament existixen restants de quatre volcans extints, tots situats en la costa este. La formació volcànica més prominent es troba en la península de Banks que comprén els restants erosionats de dos grans volcans en escut, el Lyttelton que es va formar primer i l'Akaroa. Estos varen ser creats pel vulcanisme intraplaca que es va produir en la corfa continental entre fa aproximadament onze i huit millons d'anys (Mioceno). La península es va formar inicialment com a illes costa fòra i els volcans varen alcançar una altitut d'uns 1500 m sobre el nivell del mar. Posteriorment, els dos cràters dominants varen formar els ports de Lyttelton i Akaroa. L'actual port natural de Otago Harbour es va formar en els restants ofegats del Otago, un enorme volcà en escut el centre del qual se situava prop de l'actual ciutat de Port Chalmers. L'última fase eruptiva del Otago va terminar fa dèu millons d'anys, deixant el cim prominent de mont Cargill. L'actual localitat Timaru es va construir sobre els tossals creats pels fluix de lava de mont Horrible, l'última erupció del qual es va produir fa dos millons d'anys.

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Volcà Akaroa - - Coordenades no vàlides</noinclude>|| Mioceno
Volcà Lyttelton 919 3010 Coordenades no vàlides</noinclude>|| Mioceno
Mont Horrible (prop de Timaru) - - Coordenades no vàlides</noinclude>|| fa 2 millons d'anys[13]
Volcà de Otago 680 2218 Coordenades no vàlides</noinclude> || fa 10 millons d'anys[14]

Atres regions

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Antipodes 402 1319 Coordenades no vàlides</noinclude> || Holoceno
Illa Auckland 650 1981 Plantilla:Coord/dec2dms/dmS Plantilla:Coord/dec2dms/dmE / -50.69, 166.08 (Illa Auckland)</noinclude> || Mioceno[15]
Illa Pitt 241 791 44.18° S 176.13° O / -44.18, -176.13 (Illa Pitt)</noinclude> || -
Mont Dick (illa Adams)[16] 705 2313 Coordenades no vàlides</noinclude> ||-
Solander 330 1080 Coordenades no vàlides</noinclude> || Pleistoceno

Dependència Ross

Nova Zelanda manté una administració de facto de la Dependència de Ross en l'Antàrtida, que inclou els següents volcans:

Nom Altitut Ubicació Última erupció
metros peus Coordenades
Pico Brown (illa Sturge) 1500 5000 Coordenades no vàlides</noinclude> || 2001
Illa Buckle 1239 4065 Coordenades no vàlides</noinclude> || 1899
Mont Erebus 3794 12448 Coordenades no vàlides</noinclude>||2008 (en curs)
Illa Young 1340 4396 Coordenades no vàlides</noinclude>||-

Vore també

Referències

  1. ↑ (1994) Volcanoes of the World: A Regional Directory, Gazetteer, and Chronology of Volcanism During the Last 10,000 Years, 2.a edició (en en), Geoscience Press. ISBN 0-945005-12-1.
  2. ↑ «Volcano Data Criteria» (en en). Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. Consultat el 14 de juny de 2015.
  3. ↑ Plantilla:Cita gvp
  4. ↑ 4,0 4,1 John H. Latter, Edwards F. Lloyd, Ian E.M. Smith, and Simon Nathan. () New Zealand's volcanoes: Kermadec Islands. Volcanic Hazards Working Group, Civil Defence Scientific Advisory Committee.
  5. ↑ Karl D. Spinks, J.W. Cole, & G.S. Leonard (2004). Caldera Volcanism in the Taupo Volcanic Zone. En: Manville, V.R. (ed.) Geological Society of New Zealand/New Zealand Geophysical Society/26th New Zealand Geothermal Workshop, 6-9 December 2004 , Taupo: field trip guides. Geological Society of New Zealand miscellaneous publication 117B.
  6. ↑ Volcanology highlights, Volcanoes of New Zealand to Fiji, Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
  7. ↑ Plantilla:Cita gvp
  8. ↑ Nairn, I.A.(1989).«Geological setting of the 1987 Edgecumbe earthquake, New Zealand».New Zealand Journal of Geology and Geophysics.32: 1–13.doi:10.1080/00288306.1989.10421383.Consultat el 30 d'octubre de 2011.
  9. ↑ Plantilla:Cita gvp
  10. ↑ 10,0 10,1 Plantilla:Cita gvp
  11. ↑ Beca Carter Hollings & Ferner (2002). «Contingency Pla for the Auckland Volcanic Field» (en en). Auckland Regional Council Technical Publication 165. Consultat el 12 de maig de 2008.
  12. ↑ Price, R. C(1999).«Petrogenesis of High-K Arc Magma: Evidence from Egmont Volcano, North Island, New Zealand».Journal of Petrology.40(1): 167-197.doi:10.1093/petrology/40.1.167.
  13. ↑ Wilson, John (2009). "South Canterbury region – Landscape and geology". Et Llaura – the Encyclopedia of New Zealand.
  14. ↑ Bishop, D.G., and Turnbull, I.M. (compilers) (1996). Geology of the Dunedin Area. Lower Hutt, NZ: Institute of Geological & Nuclear Sciences. ISBN 0-478-09521-X.
  15. ↑ Adams, C.J(1983).«Age of the volcanoes and granite basements of the Auckland Islands, Southwest Pacific».New Zealand Journal of Geology and Geophysics.26: 227-237.
  16. ↑ Auckland Islands. Polar Conservation Organisation.

Enllaços externs

Commons

Referències