Anex:Safir més grans
En este anex figura una relació de safir per tamany.
Safir
Els Safirs són un mineral preciós, una varietat del corindó en calitat de gema, que consistix en alúmina (α-Al2O3) en traces d'atres elements com ferro, titani, crom, coure o magnesi. Solen ser blaus, pero els safir naturals "fantasia" també es presenten en groc, morat, taronja i vert, mentres que els "parti safir" presenten dos o més colors. L'únic corindó de color per al que no s'utilisa el terme safir és el roig, que es denomina rubí. El corindó rosa [1] pot classificar-se com rubí o com a safir segons la regió. Comunament, els safir naturals es tallen i polixen per a obtindre gemes i s'usen en joyeria. També poden crear-se sintéticamente en laboratoris en fins industrials o decoratius en grans cantitats, per mig de la producció industrial de boles de cristal safir. Per la notable durea dels safir (durea 9 en l'escala de Mohs, sent el tercer mineral més dur, despuix del diamant en 10 i de la moissanita en 9,5), els safir també s'utilisen en algunes aplicacions no ornamentals, com a components òptics per a sistemes de radiació infrarroja; cristals de finestra d'alta durabilitat; cristals molt prims per a rellonges de polsera i cojinetes per als seus moviments; i obleas aïllants utilisades com substrat per a usos especials en electrònica, com a circuits integrats i leds blaves basats en nitrur de gali.
En la cultura popular, el safir és la pedra natal de setembre i la gema del 45.º aniversari de bodes. El jubileu de safir es produïx una volta transcorreguts 65 anys.[2]
Llista de safir
| Safir | Orige | Data | Pes | Cort | Color | Localisació | Ref |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Estrela de Pure Land | Sri Lanka | 2023 | 3536 quilates (707.2 g) | Estrela | Púrpura | Propietari anònim | |
| Estrela d'Adán | Sri Lanka | 2015 | 1404.49 quilates (280.9 g) | Estrela | Blau | Propietari anònim | [3] |
| Black Star of Queensland | Austràlia | 1938 | 733 quilates (146.6 g) | Estrela | Negre | Propietari anònim | [4] |
| Estrela de l'Índia | Sri Lanka | 563.4 quilates (112.7 g) | Estrela | Blava-grisa | Museu Americà d'Història Natural, Nova York | [5] | |
| Regna María de Romania | Sri Lanka | 478.68 quilates (95.7 g) | Coixí | Blau | Propietari anònim | [6] | |
| Safir Logan | Sri Lanka | 422.99 quilates (84.6 g) | Coixí | Blau | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [7] | |
| Estrela d'Àsia | Burma | 330 quilates (66 g) | Estrela | Blava | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [8] | |
| Estrela de Artaban | Sri Lanka | 287 quilates (57.4 g) | Estrela | Blava-violeta | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [9] | |
| Estrela de Bombay | Sri Lanka | 182 quilates (36.4 g) | Estrela | Blava-violeta | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [10] | |
| Ruspoli | 136.9 quilates (27.4 g) | [11] | |||||
| Safir Stuart | Sri Lanka | 104 quilates (20.8 g) | Blava | Torre de Londres | [12] | ||
| Collar Bismarck | Birmània | 98.56 quilates (19.7 g) | Taula | Blava | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [13] | |
| James J. Hill | 22.66 quilates (4.5 g) | Blau en matisos verts i violetas | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [14] |
Vore també
- Anex:Diamants famosos
- Anex:Diamants en bruto més grans
- Anex:Esmeraldes més grans
- Anex:Gemas més grans
- Anex:Pepites d'or més grans
- Anex:Rubíes més grans
- Anex:Perles més grans
Notes
Referències
- ↑ Gemological Institute of America, 2019.
- ↑ BBC News, 2017.
- ↑ Sivaramakrishnan, 2016.
- ↑ Naso, 2003.
- ↑ American Museum of Natural History, 2019.
- ↑ Christie's, 2003.
- ↑ Smithsonian Institution, 2019a.
- ↑ Smithsonian Institution, 2019b.
- ↑ Abrams, 2012, p. 31.
- ↑ Howard, 2011.
- ↑ Farges et al., 2015, p. 392.
- ↑ Younghusband y Davenport, 1919, p. 57.
- ↑ Smithsonian Institution, 2019.
- ↑ United Press International, 2007.
Bibliografia
- Abrams, Judith Z. (2012). The Other Talmud--the Yerushalmi: Unlocking the Secrets of the Talmud of Israel for Judaism Today, Jewish Lights Publishing. ISBN 9781580234634. - Total pages: 239
- American Museum of Natural History. «Star of Índia». Museu Americà d'Història Natural. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- BBC News. «Queen's Sapphire Jubilee: Gun salutes mark 65 years on the throne». BBC News. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Christie's. «Lot 382: A Magnificent and Historic Sapphire Pendant, By Cartier». Christie's. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- “The Grand Sapphire of Louis XIV and The Ruspoli Sapphire” . Gems & Gemology 51 (4). Gemological Institute of America. ISSN 0016-626X.
- Gemological Institute of America. «sapphire». Gemological Institute of America. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Howard, Bill. «The rush job from Hell». Southern Jewelry News. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Naso, Pat. «Feature: Legendary sapphire for ix». United Press International. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Sivaramakrishnan, P. «World's largest blue star sapphire 'found in Sri Lanka'». BBC News. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Smithsonian Institution. «Bismarck Sapphire Necklace». Institució Smithsonian. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Smithsonian Institution. «Logan Sapphire». Institució Smithsonian. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- Smithsonian Institution. «Star of Àsia». Institució Smithsonian. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- United Press International. «Sapphire sells for more than $3 million». United Press International. Consultat el 11 de setembre de 2019.
- (1919) The crown jewels of England, Funk. - Total pages: 84
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Zafiros más grandes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.