Anex:Esmeraldes més grans

El present anex conté una llista d'esmeraldes per tamany.
Esmeraldes
l'esmeralda és una gema i una varietat del mineral berilo (Be3A el2(SiO3)6), teñir de color vert per traces de crom i, a voltes, de vanadi. El berilo[1] té una durea de 7,5 a 8 en l'escala de Mohs. La majoria de les esmeraldes[1] presenten numeroses inclusions,[2] per lo que la seua tenacitat (resistència al trencament) es classifica generalment com a baixa. L'esmeralda és una silicat.
En l'antiguetat, les esmeraldes s'extreen en Egipte en llocs del mont Esmaragdus des de l'any 1500 a. C.,[3] i en l'Índia i en Àustria des d'a lo manco el XIV Les mines egipcíaques varen ser explotades a escala industrial pels imperis romà i bizantino, i posteriorment pels conquistadors islàmics. La mineria va cessar en el descobriment dels jaciments de Colòmbia; i solament queden ruïnes d'ells.[4]
Colòmbia ha segut històricament un important productor d'esmeraldes, representant entre el 50 % i el 95 % de la producció mundial, sifra que depén de l'any, la font i la llei.[5][6][7][8] La producció d'esmeraldes en Colòmbia es va incrementar dràsticament al començament del XXI, incrementant-se un 78% entre 2000 i 2010.[9] Les tres principals zones mineres d'esmeraldes en Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.[10] Colòmbia també produïx les rares esmeraldes "trapiche", que es distinguixen pels seus rajos d'impurees obscures. Zàmbia és el segon major productor mundial, i la mina Kagem és la més gran del món,[11] responsable del 25 al 30% de la producció mundial de pedres precioses.[12] En 2019, la mina d'esmeraldes de Kagem va produir 42,4 millons de quilats d'esmeraldes.[13] El sector esmeraldista de Zàmbia contribuïx significativament als ingressos fiscals del Govern.
Les esmeraldes zambianas es varen formar fa més de 500 millons d'anys i són geològicament molt més antigues que les d'atres orígens. Per això, diferixen en la seua formació, composició i característiques clau. El seu intens color vert es deu a la presència de crom, ferro i berili, i a sovint carixen de vanadi, lo que dona com resultat una esmeralda de color vert blavenc, vivaç i, a sovint, neteja a la vista.
Esmeraldes notables
| Esmeralda | Orige | Data | Pes en bruto | Pes gema | Localisació | Ref |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Imboo | Zàmbia | 2025 | 11685 quilates (2337 g) | [14] | ||
| Chipembele | 2021 | 7525 quilates (1505 g) | Israel Diamond Exchange, Eshed – Gemstar | [15][16][17] | ||
| Inkalamu | 2018 | 5655 quilates (1131 g) | Coleccionista privat | [18] | ||
| Insofu | 2010 | 6255 quilates (1251 g) | Marca de joyeria | [19] | ||
| Baïa | Brasil | 2001 | 180000 quilates (36000 g)[lower-alpha 1] | Departament del Sheriff del Comtat de Los Àngeles | [20][21] | |
| Carolina Emperor | Estats Units | 2009 | 310 quilates (62 g) | 64.8 quilates (13 g) | Museu de Ciències Naturals de Carolina del Nort, Raleigh | [22][23] |
| Chalk | Colòmbia | 38.4 quilates (7.7 g) | 37.82 quilates (7.6 g) | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | ||
| Duc de Devonshire | Plantilla:Sort | 1383.93 quilates (276.8 g) | Museu d'Història Natural (Londres) | |||
| Saint
Louis |Àustria[lower-alpha 2] |
51.6 quilates (10.3 g) | Museu Nacional d'Història Natural, París | ||||
| Gachalá | Colòmbia | 1967 | 858 quilates (171.6 g) | Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, Washington | [24] | |
| Mogul Mughal | Plantilla:Sort | 217.8 quilates (43.6 g) | Museu d'art islàmic de Doha, Qatar | |||
| Patricia | 1920 | 632 quilates (126.4 g)[lower-alpha 3] | Museu Americà d'Història Natural, Nova York | [25] | ||
| Mim | 2014 | 1390 quilates (278 g)[lower-alpha 4] | Museu Mim, Beirut | [26] |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Hurlbut y Kammerling, 1991, p. 203.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Emerald Quality Factors». Gemological Institute of America. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2016.
- ↑ “Oxygen Isotopes and Emerald Trade Routes Since Antiquity” . Science 287 (5453): 631–3. doi:. PMID 10649992. Bibcode: 2000Sci...287..631G.
- ↑ "Romans organized the mines as a multinational business..." Finlay, Victoria. Jewels: A Secret History (Kindle Location 3098). Random House Publishing Group. Kindle Edition.
- ↑ Badawy, Manuela. Emeralds seek the 'De Beers' treatment, Reuters.
- ↑ Dydyński, Krzysztof (2003). Colòmbia, Lonely Planet, p. 21. ISBN 0-86442-674-7.
- ↑ Branquet, Y. Laumenier, B. Cheilletz, A. & Giuliani, G.. “Emeralds in the Eastern Cordillera of Colòmbia. Two tectonic settings for one mineralization”. Geology 27 (7): 597–600. doi:. Bibcode: 1999Geo....27..597B.
- ↑ Carrillo, V. (2001). Compilació i anàlisis de l'informació geològica referent a l'explotació esmeraldífera en Colòmbia. Informe de contracte 124. INGEOMINAS
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Wacaster, Susan. «2010 Minerals Yearbook: Colòmbia [ADVANCE RELEASE]». Servici Geològic d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2012. Consultat el 7 d'agost de 2012.
- ↑ Emerald Mining Areas in Colòmbia
- de setembre de 2010/https://web.archive.org/web/20100929185950/http://www.emeralds.com/specimens/specimens/mining.html Archivat el Erro en l'expressió: Temps no vàlit archivat en Wayback Machine., with location map of these three districts.
- ↑ Zàmbia, Mining For. «Five reasons Zàmbia's emeralds llaure in the global spotlight -» (en en-us). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ «A land called kagem».
- ↑ Martin, Will. «Monthly Operational Market Update – 30 June 2021 | Gemfields Group» (en en-gb). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ «Introducing Imboo – the 11,685 carat 'buffalo' emerald» (en en). Consultat el 19 d'octubre de 2025.
- ↑ «Gemfields discovers one of the world's largest emeralds weighing 1.5 kg» (en en). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ Slater, Donna. «Gemfields unearths largest gem to dona't at Kagem, names it Chipembele» (en en). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ «Gemfields makes another startling discovery – a 7,525 ct rhino emerald named Chipembele». Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ DeMarco, Anthony. «A 5,655-Carat Emerald Discovered In Zàmbia» (en en). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ «Gemfields discovers exceptional 6,225 carat 'insofu' emerald at Kagem Mine, Zàmbia» (en en). Consultat el 8 de decembre de 2021.
- ↑ Allen, 2010.
- ↑ Weil, 2017.
- ↑ Gast, 2010.
- ↑ Stancill, 2012.
- ↑ Smithsonian Institution, 2019.
- ↑ American Museum of Natural History, 2019.
- ↑ Boulliard, 2016.
Vore també
- Anex:Diamants famosos
- Anex:Diamants en bruto més grans
- Anex:Gemas més grans
- Anex:Pepites d'or més grans
- Anex:Safir més grans
- Anex:Rubíes més grans
- Anex:Perles més grans
Notes
Referències
Bibliografia
- Allen, Nick. «Judge to decidix who owns £250 million Bahia emerald». The Daily Telegraph. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- American Museum of Natural History. «Patricia Emerald». Museu Americà d'Història Natural. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- Boulliard, Jean-Claude (2016). 101 minéraux et pierres précieuses qu'il faut avoir vus dans sa vie (en francés), PUBLISHER. ISBN 9782100742271. - Total pages: 240
- Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Gast, Phil. «North Carolina emerald: Big, green and very rare». CNN. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2013. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- (1991) Gemology, Wiley. ISBN 9780471526674. - Total pages: 352
- Smithsonian Institution. «Gachala Emerald». Institució Smithsonian. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Stancill, Jane. «N.C. gems to shine at museum». The News & Observer Publishing Co.. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2012. Consultat el 31 d'agost de 2019.
- Weil, Elizabeth. «The Curse of the Bahia Emerald, a Giant Green Roc That Ruins Lives». Wired. Consultat el 31 d'agost de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Esmeraldas más grandes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.