Safir Logan
El safir Logan és una gema de 422,98 quilats (84,596 g) procedent de Sri Lanka. És un dels safirs blaus facetados més grans del món. Va ser propietat de Sir Victor Sassoon i després ho va comprar M. Robert Guggenheim com a regal per a la seua esposa, Rebecca Pollard Guggenheim, que donà el safir a la Smithsonian Institution en l'any 1960. El nom del safir procedix del nou llinage de Rebecca despuix de casar-se en John A. Logan. Des de 1971 s'exhibix en la Colecció Nacional de Gemes del Museu Nacional d'Història Natural de Washington. Es tracta d'un safir mixt de talla coixí, aproximadament del tamany d'un ou de gallina gran, engastat en un fermall d'argent i or rodejat de 20 diamants redons de talla lluenta.
Descripció
El safir Logan pesa 422,98 quilats (84,596 g) i té aproximadament el tamany d'un ou de gallina gran, en unes dimensions de 49,23 mm × 38,26 mm × 20,56 mm (1,938 in × 1,506 in × 0,809 in).[1][2] És un safir de talla coixí mixta (en forma rectangular redonejada) i és blava en llaugers matisos de violeta.[3][4] La talla està dissenyada per a resaltar el seu color més que per a millorar el seu lluentor.[5] En 1997, l'Institut Gemológico d'Amèrica va determinar que el color del safir Logan era natural i que no havia segut somés prèviament a tractament tèrmic, una tècnica que a voltes s'utilisa per a millorar el color o les propietats mecàniques de les pedres precioses.[1][6] Presenta una fluorescència rojosa anaranjada quan s'expon a la radiació ultravioleta.[1] Este fenomen, aixina com els llaugers tons violetas, indiquen la presència de traces de l'element crom en l'estructura del safir.[2]
El safir Logan és un dels safir blaus facetados més grans del món.[7] En l'interior de la gema s'aprecien inclusions de rútil, comuns en els safir de Sri Lanka.[2] Està engastat en un fermall d'argent i or i rodejat per 20 diamants redons de talla lluenta. En total, els diamants pesen aproximadament 16 quilats (3,2 g).[3] És provable que els diamants s'extragueren d'una polsera o collar antics.[2] Un artícul publicat en 1958 en Ladies' Home Journal per Rebecca Pollard Guggenheim, la seua propietària en aquell moment, sugerix que es va engastar en el fermall en algun moment en acabant de que ella ho adquirira varis anys abans, pero es desconeixen més detalls del seu engaste.[2]
Història
.jpg)
El safir s'extrea en Sri Lanka.[8] Es tracta d'un «safir de Ceilan», terme derivat de l'antic nom de Sri Lanka,[3][4] i provablement procedix de Ratnapura, coneguda com la «Ciutat de les Gemas».[8][9] Un joyer neoyorquí que posseïa el safir va afirmar que el seu primer propietari era un natiu de Sri Lanka que va ser decapitat per ocultar el seu descobriment al seu líder. Un dels primers propietaris del safir va ser Sir Victor Sassoon, tercer baró de Bombay, membre de l'acabalada família Sassoon. Segons l'Institut Smithsoniano, és possible que els Sassoon adquiriren el safir a un maharajá indi. [1]Es va expondre en la Fira Mundial de Nova York de 1939.[2] Sassoon va planejar subastar el safir en 1941 per a recaptar fondos per a l'esforç bèlic britànic durant la Segona Guerra Mundial, pero la subasta no va aplegar a celebrar-se.[1]
A principis de la década de 1950, el diplomàtic nortamericà M. Robert Guggenheim va comprar el safir a Sassoon. Li'l va regalar a la seua esposa, Rebecca Pollard Guggenheim, com obsequie de Nadal i aniversari en 1952.[1] En Ladies' Home Journal, ella recordava la seua reacció al vore-ho: «Em vaig sentir senzillament abrumada. [...] No és una pedra que es puga dur de manera informal. Tot lo que podia pensar era que mai podria dur-la. I, per supost, m'encantava». A sovint ho duya en un clip en actes formals, pero el safir pesava tant que tenia que dur-ho en bandolera. En decembre de 1960, un any despuix de la mort de Robert, Rebecca va cedir quatre sèptimes parts del safir a l'Institut Smithsoniano, i el restant a l'any següent.[2] Esta transacció es va llimitar a les escritures; el safir no es va dividir físicament i no es va expondre públicament fins a casi una década despuix.[2][10] Rebecca volia reservar-ho per a que només ho lluïra la primera dama dels Estats Units «en les ocasions d'estat i d'un atre tipo que anaren apropiades», encara que mai s'ha utilisat con este fin.[2]
Rebecca Guggenheim va canviar el seu llinage per Logan en 1962 despuix de casar-se en John A. Logan, consultor d'empreses, i el safir va passar a conéixer-se com el «safir Logan».[1][11] Va ser el primer de varis regals de donants adinerats que varen aplegar despuix de l'adquisició del diamant Hope per part del Smithsonian en 1958; un atre va ser el collar de diamants de Napoleón.[2][7] El safir Logan es va transferir físicament al Smithsonian en abril de 1971.[1][10] Segons Paul Desautels, conservador del museu en aquella época, Logan es va separar del safir perque li recordava les relacions extramatrimoniales del seu difunt marit.[2]
Des de 1971, el safir Logan està expost en la Colecció Nacional de Gemes del Museu Nacional d'Història Natural de Washington D. C. (número de catàlec NMNH G3703-00).[3] És la gema montada més gran i pesada de la colecció.[1][3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «"The Royal-Blue Logan Sapphire at the Smithsonian Institution"».Rocks & Minerals.doi:10.1080/00357529.2016.1099135.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «"Logan Sapphire"».The Smithsonian National Gem Collection—Unearthed: Surprising Stories Behind the Jewels..
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Logan Sapphire - Smithsonian Institution». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2021. Consultat el 2024-09-17.
- ↑ 4,0 4,1 «"Cushion cut"».Dictionary of Gems and Gemology. Springer Science+Business Mija.
- ↑ Internet Archive, Paul; Clave-Life Books, {{{nom2}}} (1983). Gemstones, Alexandria, Va. : Clave-Life Books. ISBN 978-0-8094-4500-4.
- ↑ «"A Review of Heat Treatment Research"».Lithic Technology.doi:10.1080/01977261.2007.11721052.
- ↑ 7,0 7,1 Internet Archive (1997). The National Gem Collection, National Museum of Natural History, Smithsonian Institution. ISBN 978-0-8109-3690-4.
- ↑ 8,0 8,1 «Gemstones: A Concise Reference Guide».Princeton University Press.
- ↑ «"Transparent gemstones and the most recent supercontinent cycle".».International Geology Review.doi:10.1080/00206814.2017.1354730.
- ↑ 10,0 10,1 «The Nation's Gem Collection – One Hundred Years".».Earth Sciences History.doi:10.17704/eshi.5.2.o17x334607410321.
- ↑ «"Rebecca P. Logan, 90, Art Patron and Hostess"».The New York Claves.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zafiro Logan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.