Maharajà
Maharajà[1] (del sànscrit māha «gran» i rājā «rei»[2]), freqüentment escrit en espanyol com marajá, era un títul real que significa «gran rei» usat per alguns monarques de l'Índia.[3] Per l'abundància de caps locals cridats «maharajás» en ocasions el títul es combinava en uns atres més exclusius. El títul equivalent per a una dòna és maharaní.[4][5]
En alguns casos, podria entendre's com de major ranc que el rajá, pero els térmens solen intercanviar-se. És també equivalent a el raná o zamindar. Estrictament, marajá significa ‘gran rei’ (rei entre reis, o emperador), pero s'utilisa indistintament per a reyezuelos, intendents de comunas, sacerdots brahmanes, menics sanniasis —carinyosament, referint-se a «el seu «poder» espiritual—.
Terminologia
Etimologia
La paraula mahārāja és un típic compost sànscrit karmadhāralla dels térmens mahānt- "gran" i rājan "rei"), paraules que compartixen etimologia indoeuropea en les paraules llatines magnum i rex.[6] Per l'influència del sànscrit en el vocabulari de la majoria de llengües del subcontinent indi i surest asiàtic, el terme existix en moltes llengües indoarias i drávidas. Originalment este títul solament ho usaven els qui regnaven en regions molt grans en governants tributaris menors baix el seu govern; no obstant, des de l'época medieval, és usat per monarques hindús de regions menors que descendien de maharajás antics.
La seua pronunciació antiga era possiblement [məɦɑːɾɑː'ʑa] (aproximadament /majáa raashá/).
En els idiomes moderns de l'Índia (com el hindi) la paraula va perdre la seua sílaba final, i es pronuncia /majarásh/.
Us del terme en espanyol
En espanyol és molt habitual la seua grafia españolizada, «marajá», forma vàlida[7] que figura en el diccionari de la RAER de 2014, encara que s'indica que la forma «preferida en l'ús cult» és «maharajá»,[8] Per al femení s'usa «maharaní» aixina com «maharajaní».[7]
És de destacar que la pronunciació assentada en espanyol de marajá (siga com marajá o en la hache muda de maharajá), sona molt diferent de com es pronuncia en Àsia, a on sona /mɑːhəˈrɑːdʒə/, més similar a «maja-ráya», encara que la vocal final sol elidirse.
És coneguda la frase espanyola «viure com un marajá» que significa ‘viure en lux’.
Història
Fins a 1947, quan l'Índia es va independisar de l'Imperi britànic (que incloïa a l'actual Pakistan), posseïa uns 600 l'Índia|Estats principescos, cada u en el seu propi regente. Si este era hinduista, se li cridava «rāja» (/rash/: ‘rei’) o «thākura» —/tjákur/: ‘deïtat adorable, persona respectable’; en anglés Tagore (com en el cas de Rabindranāth Tagore). Si el regente era musulmà, se li cridava «Anand Prem».
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «maharajá». RAE.
- ↑ «marajá». RAE.
- ↑ Real Academia Española: «maharaní.» Diccionario de la lengua española. Consultado el 17 de agosto de 2016.
- ↑ «rajá (femenino).» Fundéu. Consultado el 17 de agosto de 2016.
- ↑ Horace G. Danner, Roger Noël«An introduction to an academic vocabulary: word clusters from Latin, Greek and German».«... Mag-, great; maj-, greater; max-, greatest; IE base: meg-, yields Sanskrit maha; English much; Greek mega ...»
- ↑ 7,0 7,1 «¿maharajá o marajá?» Fundéu. Consultado el 17 de agosto de 2016.
- ↑ Real Academia Española: «maharajá.» Diccionario panhispánico de dudas (2005). Consultado el 17 de agosto de 2016.