Anar al contingut

Anex:Intervencions militars nortamericanes en països llatinoamericans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta llista presenta una cronologia de les principals intervencions, invasions i ocupacions militars nortamericanes en països d'Amèrica Llatina des del sigle XIX fins a l'actualitat. Este artícul comprén exclusivament accions militars directes de les forces armades nortamericanes. Açò exclou als colps d'Estat encoberts, l'assistència indirecta a atres forces combatents i atres intervencions no militars en els processos polítics del país objectiu. No obstant, en molts casos, la distinció entre estes activitats és difusa. La llista d'incursions militars nortamericanes directes inclou a lo manco 15 operacions de diversa magnitut i duració.

  • Erro al crear miniatura:
    War News from Mexico (1848). La guerra entre Mèxic i Estats Units va ser seguida de prop pel públic nortamericà i va ser la primera en ser coberta per corresponsals nortamericans radicats en l'estranger..[1]
    1846–1848 — Guerra mexicà-nortamericana: Les forces nortamericanes varen invadir Mèxic baix la presidència de James K. Polk. L'invasió es va produir despuix de l'anexió nortamericana de Texas en 1845, territori que Mèxic considerava seu perque es negava a reconéixer el Tractats de Velasco, firmat pel president Antonio López de Santa Anna despuix de ser capturat per l'eixèrcit texano durant la Revolució de Texas de 1836. Mèxic es va vore obligat a cedir més de la mitat del seu territori (inclosos Califòrnia i Nou Mèxic) en virtut del Tractat de Guadalupe Hidalgo.[2]
  • 1885 — Crisis de Panamà de 1885: Esta demostració de força va implicar l'intervenció de l'armada nortamericana durant una rebelió independentista en Panamà. En aquell llavors, Panamà formava part de Colòmbia i França havia començat la construcció del Canal de Panamà. Estats Units va enviar la seua armada per a restablir l'orde, invocant les seues obligacions en virtut del Tractat Mallarino-Bidlack de 1846.[3] El 7 d'abril de 1885, el USS Shenandoah va aplegar a Ciutat de Panamà. Tres dies despuix, atres barcos nortamericans varen començar a aplegar a Colón, Panamà. El 27 d'abril, un contingent d'infants de marina va desembarcar en Ciutat de Panamà per a ajudar a sofocar als rebels que havien pres la ciutat en acabant de que les tropes locals es retiraren per a fer front a un tumult en Colón. En resposta a l'intervenció nortamericana, Chile va enviar el Esmeralda a Ciutat de Panamà, que va aplegar el 28 d'abril.[4] No obstant, quan el Esmeralda va aplegar a Panamà, el conflicte ya s'havia resolt: Estats Units es va retirar i el govern colombià va reprendre el control de la ciutat el 30 d'abril.[5]
  • Erro al crear miniatura:
    Els restants del USS Maine en la baïa de La Habana en 1898.
    1898 — Guerra hispà-nortamericana (Cuba/Puerto Rico): Este conflicte en Espanya va començar en febrer de 1898 en l'afonament del USS Maine en el port de La Habana, en Cuba, del com els Estats Units varen culpar a Espanya. Les forces nortamericanes varen entrar en Cuba i Puerto Rico; Cuba va ser ocupada i posteriorment es va convertir nominalmente en "independent", encara que Estats Units va eixercir un fort control a través de l'Esmena Platt. La guerra va terminar formalment en el Tractat de París de 1898, firmat el 10 de decembre en térmens favorables a Estats Units. El tractat va cedir la propietat de Puerto Rico, Guam i Filipines a Estats Units, i va preparar a Cuba per a convertir-se en un estat independent en 1902, encara que en la pràctica es va convertir en un protectorat nortamericà.[6]
  • Erro al crear miniatura:
    Caricatura política de 1903 sobre la secessió de Panamà de Colòmbia.
    1903 –Respal nortamericà a la secessió de Panamà de Colòmbia: Estats Units va respalar l'independència de Panamà de Colòmbia per a construir i assegurar la Zona del Canal de Panamà. No es va tractar d'una invasió en tota regla, sino d'una pren de poder política decisiva respalada per l'armada nortamericana.[7] Estats Units va intentar fer-se càrrec del proyecte del canal, que estava en mans de França, pero l'Assamblea Nacional de Colòmbia va rebujar el tractat propost. Panamà va declarar llavors la seua independència de Colòmbia i va negociar un tractat que otorgava a Estats Units el dret a construir el canal. Estats Units va ser el primer país en reconéixer la seua independència i va enviar a la seua Armada per a impedir que Colòmbia recuperara el territori. A canvi del seu paper en la defensa de la República i de la construcció del canal, Estats Units va obtindre un contracte d'arrendament perpetu sobre els terrenys que rodegen el canal, coneguts com la Zona del Canal de Panamà.
  • Erro al crear miniatura:
    Bandera sandinista de 1928
    1911–1912 — Ocupació de Nicaragua: Els marines nortamericans varen ocupar Nicaragua de forma intermitent per a protegir els interessos geopolítics d'Estats Units i reprimir als insurgents.[8] Nicaragua va assumir un estatus de cuasi-protectorat en virtut del Tractat Bryan-Chamorro de 1916. El 2 de giner de 1933, el president Hoover va posar fi a este acort de conformitat en la polític de Bo Veïnat, que favoria la no intervenció en els assunts interns d'Amèrica Llatina. Els últims marines nortamericans varen abandonar Nicaragua despuix de la pren de possessió de Juan Bautista Sacasa com a president del país.
  • Erro al crear miniatura:
    Pancho Vila, revolucionari mexicà, líder guerriller, polític i figura clau en la Revolució Mexicana.
    1914 – Batalla de Veracruz (Mèxic): Les forces nortamericanes varen desembarcar i varen ocupar la ciutat portuària mexicana de Veracruz durant varis mesos durant la Revolució Mexicana.[9] L'incident es va produir en mig de les tensions entre Mèxic i Estats Units relacionades en la Revolució Mexicana en curs. Va començar en una ocupació en resposta al incident de Tampico del 9 d'abril de 1914, a on les forces mexicanes varen detindre a nou mariners nortamericans.
  • 1916–1917 – Expedició punitiva contra Pancho Vila (Mèxic): L'eixèrcit nortamericà va entrar en el nort de Mèxic perseguint al líder revolucionari Pancho Vila despuix de la seua incursió en la ciutat de Columbus, Nou Mèxic, un incident que va formar part de la Guerra Fronteriça. La resposta nortamericana va consistir en una important expedició militar transfronterizo.[10] A pesar d'haver localisat i derrotat al principal contingent responsable de l'atac a Columbus, les forces nortamericanes no varen poder impedir la fuga de Vila. L'expedició militar va permanéixer en Mèxic fins a febrer de 1917 per a pressionar al govern de Carranza a que perseguira a Vila i evitara nous atacs a l'atre costat de la frontera.
  • Erro al crear miniatura:
    Un nortamericà posa en els cadàvers d'haitianos assessinats per fòc d'ametralladora de l'Infanteria de Marina d'EE. UU. en 1915.
    1915–1934 – Ocupació nortamericana d'Haití: Els marines nortamericans varen ocupar Haití, controlant el govern i les finances per a assegurar els interessos d'Estats Units.[11] L'ocupació va començar el 28 de juliol de 1915, quan 330 infants de marina nortamericanes varen desembarcar en Port Príncip, Haití, en acabant de que el National City Bank de Nova York (ara Citibank) convencera al president nortamericà Woodrow Wilson de prendre el control dels interessos polítics i financers del país. Estats Units va utilisar un sistema de treball forçat, conegut com corvea, per a proyectes d'infraestructura, lo que va provocar centenars o inclús mils de morts.[12] L'ocupació va abolir la prohibició constitucional de la propietat estrangera de terres, que hi havia estat vigent des de la fundació d'Haití. L'ocupació va finalisar l'1 d'agost de 1934, en acabant de que Franklin D. Roosevelt reafirmara l'acort de retirada d'agost de 1933.
  • Erro al crear miniatura:
    La bandera dels Estats Units onejant sobre la fortalea Ozama en Sant Dumenge, República Dominicana, c. 1922.
    1916–1924 – Ocupació de la República Dominicana: Els marines varen ocupar el país per a consolidar l'influència nortamericana.[13] Estats Units pretenia obligar als dominicans a pagar els seus quantiosos deutes als acreedors europeus, els governs dels quals amenaçaven en una intervenció militar. El 13 de maig de 1916,[14] El contralmirante William B. Caperton va obligar al secretari de Guerra de la República Dominicana, Desiderio Arias, a abandonar Sant Dumenge per mig d'amenaces de bombardeig naval.[14] Els marines varen desembarcar dos dies despuix i varen establir el control efectiu del país en dos mesos.
  • Periodo de diplomàcia de canoner: També va haver desembarcs i intervencions menors en Hondures, Cuba, Panamà i atres països. Estes accions militars es varen iniciar principalment en apoyo d'els interessos comercials nortamericans.[15]
  • Erro al crear miniatura:
    Un chiquet s'amaga baix d'un jeep prop de soldats nortamericans en Sant Dumenge, República Dominicana, en 1965.
    1961 — Invasió de Baïa de Cochinos (Cuba): Una força d'exiliats cubans respalada per la CIA, en el respal de l'aviació i l'armada nortamericanes, va invadir Cuba per a derrocar al govern de Fidel Castro; l'invasió va fracassar.[16] L'operació de desembarc va tindre lloc en la costa suroccidental de Cuba en abril de 1961, en l'apogeu de la Guerra Freda. El seu fracàs va influir en les relacions entre Cuba, Estats Units i l'Unió Soviètica.
  • 1965 — Segona invasió de la República Dominicana; Operació Power Pack: Mils de soldats nortamericans varen desembarcar per a intervindre en una guerra civil del costat dels golpista que varen derrocar al president electe Juan Bosch, supostament per a evitar una pren del poder per part dels comunistes.[17] L'invasió nortamericana es va convertir posteriorment en una ocupació de l'Organisació dels Estats Americans per part de la Força Interamericana de Pau.[18]
  • 1983 — Invasió de Granada; Operació Fúria Urgent: Les forces nortamericanes varen invadir el país per a derrocar al govern revolucionari i protegir als ciutadans nortamericans. Els treballadors cubans i les forces afins a l'Unió Soviètica varen ser expulsats.[19] L'invasió va ser provocada per les lluites internes en el Govern Popular Revolucionari, que varen derivar en l'arrest domiciliari i l'eixecució del Primer Ministre de Granada, aixina com en l'establiment d'un Consell Militar Revolucionari. Despuix de l'invasió, es va nomenar un govern interí i es varen celebrar eleccions generals en decembre de 1984.
  • Erro al crear miniatura:
    El Chorrillo, un barri de Ciutat de Panamà i el lloc de naiximent de Manuel Noriega, va sofrir greus danys contra la seua infraestructura civil durant. Més de 20.000 panameño varen ser desplaçats en l'intervenció.
    1989–1990 — Invasió de Panamà; Operació Causa Justa: Les forces nortamericanes varen invadir el país per a derrocar al dictador i, anteriorment, colaborador de la CIA[20] Manuel Noriega, qui posteriorment va ser extraditat a Estats Units per a enfrontar càrrecs.[21] L'operació va finalisar a finals de giner de 1990 en la rendició de Noriega.[22] Les Forces de Defensa de Panamà varen ser dissoltes i el president electe Guillermo Endara va jurar el càrrec.
  • 2026 — Operació militar en Veneçola; Operació Resolució Absoluta: A principis de 2026, les forces nortamericanes varen capturar al president veneçolà Nicolás Madur durant una controvertida operació militar que posteriorment va ser condenada per molts governs per violar la sobirania i el dret internacional.[23] Les Forces Armada d'Estats Units varen bombardejar infraestructura en el nort de Veneçola per a neutralisar les defenses aérees, mentres una força d'operacions especials atacava el complex de Madur en Caracas.[24][25] Madur i la seua esposa, Cilia Flores, varen ser traslladats en avió a la ciutat de Nova York per les forces nortamericanes per a ser jujats allí.[26][27]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Journalism & Mass Communication Quarterly.54(2)
    262–349.doi:10.1177/107769907705400205.
  2. ↑ «The Mexican American War | American Experience | PBS» (en en). www. pbs. org. Consultat el 2026-01-11.
  3. ↑ (1980).Pacific Historical Review.49(4)
    581–605.
  4. ↑ International Journal of Naval History.1(1)Consultat el 2014-07-22.
  5. ↑ (1980).Pacific Historical Review.49(4)
    581–605.
  6. ↑ «Milestones in the History of O. S. Foreign Relations - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-01-11.
  7. ↑ «The Panama Canal | American Imperialism» (en en). Bill of Rights Institute. Consultat el 2026-01-11.
  8. ↑ Department Of State. The Office of Electronic Information. «O. S. Intervention in Nicaragua, 1911/1912» (en en). 2001-2009. state. gov. Consultat el 2026-01-11.
  9. ↑ Saelee. «Research Guides: Occupation of Vora Cruz: Topics in Chronicling America: Introduction» (en en). guides. loc. gov. Consultat el 2026-01-11.
  10. ↑ Department Of State. The Office of Electronic Information. «Punitive Expedition in Mexico, 1916-1917» (en en). 2001-2009. state. gov. Consultat el 2026-01-11.
  11. ↑ «Milestones in the History of O. S. Foreign Relations - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-01-11.
  12. ↑ Schmidt, Hans (1995). The United States Occupation of Haiti, 1915–1934, Rutgers University Press. ISBN 978-0-8135-2203-6.
  13. ↑ «United States Occupation of the Dominican Republic» (en en). O. S. Naval Institute. Consultat el 2026-01-11.
  14. ↑ 14,0 14,1 «USA Dominican Republic Resistance 1917–1921». The Dupuy Institute. Consultat el 2014-06-29.
  15. ↑ «Gunboat diplomacy - Diplo» (en en-gb). Consultat el 2026-01-11.
  16. ↑ «Milestones in the History of O. S. Foreign Relations - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-01-11.
  17. ↑ «O. S. Troops Occupy the Dominican Republic | Research Starters | EBSCO Research» (en en). EBSCO. Consultat el 2026-01-11.
  18. ↑ «US Invasion Dominican Republic 1965». sincronia. cucsh. udg. mx. Archivat des d'el original, el 2022-10-16. Consultat el 2021-08-08.
  19. ↑ «Operation Urgent Fury and Its Critics» (en en-us). www. armyupress. army. mil. Archivat des d'el original, el 2025-12-31. Consultat el 2026-01-11.
  20. ↑ «Manuel Noriega, el dictador de la CIA que sabia massa» (en és). elDiario. és. Consultat el 2026-04-29.
  21. ↑ Marin. «How US intervention in Veneçola mirrors its actions in Panama in 1989» (en en-us). The Conversation. Consultat el 2026-01-11.
  22. ↑ Donnelly, Thomas; Roth, {{{nom2}}}; Baker, {{{nom3}}} (1991). Operation Just Cause: The Storming of Panama, Lexington Books. ISBN 0-669-24975-0.
  23. ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 2026-01-11 (en en-GB).
  24. ↑ «[2]», The New York Claves. Consultat el 2026-01-04.
  25. ↑ Peniston. «How 'Absolute Resolve' harnessed 150 aircraft and more to launch a regime change in Veneçola» (en en). Defense One. Consultat el 2026-01-03.
  26. ↑ «[3]», Al Jazeera English. Consultat el 2026-01-04 (en en).
  27. ↑ «[4]», CBS News. Consultat el 2026-01-04.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Intervencions_militars_nortamericanes_en_països_llatinoamericans&oldid=1079419»