Anex:Dimonis coneguts en la tradició judeocristiana

A

• Abaddon: (El Destructor) en el llibre de les Revelacions (Apocalipsis en les bíblies catòliques), és l'àngel o estrela de l'abisme sense fondo que encadena a Satán per mil anys. Es diu que va ser l'àngel invocat per Moisés per a que enviara les terribles pluges les quals varen arrasar Egipte.

• Abezi-Thibod: Un dels príncips infernals originat en Egipte, qui va lluitar contra Moisés i va endurir el cor del Faraó contra est. D'acort al Testament de Salomón, era fill de Beelzebub.

• Abigor: Dimoni Superior, Duc dels inferns, bell cavaller que du llança d'estandart o ceptre i cavalca sobre un mònstruo alado. Mana 60 legions infernals. Coneix el pervindre, els secrets de la guerra i l'art de fer-se amar pels seus soldats.

• Abraxas: El més antic dels deus, segons certs siris i perses, el seu nom està compost de les 7 lletres gregues el valor numèric de les quals és igual a 365. Els Basilidianos, herejes del sigle II, li feyen el cap de 365 genis que regien els dies de l'any. El seu nom ha donat al Abracadabra màgic dut com filactería. En demonologia ha passat a ser un dimoni coronat, en cap de gall, grossa pancha, peus de serp i coa raquítica, que du una tralla. També conegut com Abracax.

• Adirael: Un dels àngels caiguts, al servici de Beelzebub.

• Addu: El Deu Babilonio de la Tormenta, també cridat Adad.

• Adramelec: Deidad pagana que requeria sacrificis humans, especialment de chiquets (2 Reis 17:31) «Els aveos varen fer a Nibhaz i a Tartac, i els de Sefarvaim cremaven els seus fills en el fòc per a adorar a Adramelec i a Anamelec, deus de Sefarvaim». Era adorada pels habitants de •Sefarvaim, els quals quan els assiris els varen traslladar a Israel, varen dur eixa pràctica.

• Dai-sha: Gran general de l'infern, comandant de la segona legió, té el poder de descobrir tots els secrets.

• Agares: Gran Duc de les regions de l'est de l'infern. Comanda 31 legions. Ell otorga propietats, poder, títuls, incita al ball i ensenya tots els llenguages. Pertanyent a l'Orde de les Virtuts, es mostra baix la forma d'un Lord Benevolente, montant un cocodril i duent un falcó en el seu puny.

• Agramainio: El gran esperit de la maldat, orat per Guiosue Carducci en el seu himne a Satán ("Inno a Satána" 1863).

• Ahharu: En Demonología Asiria es tracten de malvats vampirs.

• Aini: Poderós Duc infernal que es representa d'un home bell, en tres caps, la primera com de serp, la segona de home, en dos estreles en la front, i el tercer cap, com de gat. Monta una serp i carrega un atizador flameante en el que causa destrucció. Sol donar la resposta verdadera, sobre temes d'importància.

• Alastor: Geni malfatà per als antics. Dimoni sever, que encarna la némesis i la felicitat. Alguns ho confonen en Azazel, uns atres en l'àngel exterminador i uns atres en Raum.

• Alocer: Gran Duc dels inferns, representat en cavaller cornudo en cap de lleó. Mana 36 legions. El seu cavall en pates de dragó és enorme. Ensenya els secrets del cel i de les arts lliberals.

• Alouqua: Un dimoni femení, que també és un súcubo i un vampir, que cansa als hòmens i els conduïx al suïcidi.

• Amducias: Gran Duc infernal. Mana 29 legions. Té cap d'unicorn, pero apareix baix forma humana i dona concerts invisibles. Els arbres s'inclinen a la seua veu.

• Amón: També conegut com Aamón, és Marqués dels Inferns. Mana 40 legions. Cap de llop vomitant flames, coa de serp. A voltes apareix en cap de muçol i cos humà. Coneix el passat i el futur.

• Amudiel: Un àngel caigut.

• Ananel: Pertanyent a l'Orde dels Arcàngels, va ensenyar a pecar als sers humans.

• Andras: Marqués dels inferns. Mana 30 legions. Cap de mochuelo, cos nuet d'àngel alado, cavalca sobre un llop negre i blande una espasa.

• Araxiel: Un dels àngels caiguts.

• Araziel: Un dels àngels que va sostindre relacions prohibides en les filles dels hòmens.

• Arioch: Dimoni de la venjança, diferent de Alastor. Únicament és vengativo quan és contractat per a fer-ho.
• Anklassy: Anklassy, ​​Ankring, Pålitlig o אנקלסי és un Deu o Deidad demoníaca, És un dels deus més antics que existixen, la seua antiguetat és major que la del Deu judeocristià, no és molt conegut com a dimoni
• Asbeel: Un dels àngels caiguts.

• Asderel: Un dels àngels caiguts, que li va ensenyar als sers humans el misteri de la Lluna.

• Asmodeo: Identificat a voltes en Samael, la serp que va seduir a Eva. Príncip dels inferns en tres caps: de bou, de home coronat en alé de fòc i de moltó. Peus de oca i coa de serp. Cavalca un dragó i mana 72 legions. Superintendente de les cases de joc, sembra l'error i el malbarat. Va ser vençut pel Rei Salomón, qui li va obligar a ajudar-li a construir el temple. Este dimoni apareix per primera volta en el llibre deuterocanónico de Tobit, quan el dimoni s'enamora d'una dòna anomenada Sarah, filla de Raquel, qui ya estava casada en 7 hòmens. El dimoni, celós, va començar a matar a cada u dels marits de Sarah, fins que ella li va demanar ajuda a Deu i est va manar a l'Arcàngel Rafael a derrotar al poderós dimoni.

• Astaroth: Astaroth és el nom otorgat a un varó, per l'encarnació medieval d'una poderosa Deesa-Dimoni, de nom Astoreth. Archiduc de l'occident dels inferns. Representat com un àngel coronat, nuet enclenque sostenint un escurçó en la mà esquerra i cavalcant a lloms d'un llop. Tesorer infernal, veu el passat, el present i el pervindre; detecta els desijos secrets i concedix protecció als grans. Adora parlar sobre la gran caiguda dels Àngels, i diu haver segut castigat injustament, alegant que un dia recuperarà el seu lloc entre els àngels del cel, com el príncip dels Trons que solia ser. D'acort al Grimorium Verum, Astaroth residix ara en Amèrica.

• Ax'eriva Is'sa Despuix del seu Fill¨Mammón¨, Lucifer va acollir a una dòna del nou sigle, a la qual li va otorgar poders per a que infundiera terror al món en la seua forma humana, és un dimoni que carrega en la responsabilitat de protegir al seu pare quan aplegue el dia del juí final.

Un atre argument donat del mateix Lucifer és ¨la meua filla naixcuda d'un home i una dòna patirà els mals de l'humanitat i aixina es donarà conte cuan poc valor tenen i resorgirà encara més poderosa que el seu pare¨.

• Ayperos: Príncip dels inferns, comanda 36 legions. Es representa com un buitre o com un àguila.

• Azazel: Un dels Caps dels doscents àngels caiguts, segons el primer llibre de Enoch. En el llibre el Apocalipsis de Abraham, es descriu a Azazel com un dimoni terrible en 7 caps de serp, catorze cares i dotze ales. Abans de la seua caiguda, pertanyia al Cor dels Àngels.

B

• Baal: Gran Duc de l'infern. Reina en la part oriental, mana 66 legions, té tres caps: gat, home coronat i sapo. El seu tors lomudo termina en pates d'aranya. Fa invisibles i astuts a aquells que li invoquen. Divinitat principal dels babilonios, dels caldeos, dels fenicios i d'atres pobles orientals. Se li sacrificaven vedelles i bous, i les dònes es prostituïen en el seu honor. Deu Jehová ho va destronar i va manar a l'infern.

• Baalberith: Dimoni del segon Orde. Cap secretari i activiste de l'infern. Se li ubica entre els més poderosos príncips de l'infern. Originalment era un Deu Fenicio (Caananita). Va ser el dimoni que va posseir a una monja Ursulina en Provença en 1610.

• Baalzephon: Capità i guàrdia dels centinelas de l'infern.

• Bäel: Dimoni citat en el Gran Grimorio, i cap dels poders infernals. Primer monarca de l'infern. 66 legions li obedixen, té tres caps: de humà, de carranc i de gat.

• Badariel: Un dels àngels caiguts.

• Belen: També conegut com Balam, Baalam i Balemm, és un àngel caigut pertanyent a l'Orde de les Nominacions, és molt fàcil d'invocar i pràcticament inofensiu. Com a molts de la seua espècie, respon preguntes sobre el passat i el futur. Ensenya l'astúcia i la fineza a aquells que li'l demanen. Es representa com un ser de tres caps, bou, home en ulls de fòc i moltó. Més a sovint, nuet i cornudo, en un gavilà en el puny i montant un orso.

• Balban: Dimoni de l'engany.

• Baphomet: Vore Baphomet

• Barakel: Un dels àngels caiguts.

• Barbatos: Pertanyent a l'Orde de les Virtuts, entén la vora de l'aus i el llenguage dels animals. És un gran Comte i Duc que apareix quan el sol es troba en Sagitari, en 4 Reis nobles i 3 esquadrons.

• Basasael: Un dels àngels caiguts, abans pertanyent a l'Orde dels Arcàngels.

• Bathym: Duc de les regions infernals. Es presenta com un home robust, pero el seu cos termina en coa de serp. Comanda 30 legions i pot teletransportar als hòmens a onsevullga que desigen anar.

• Behemot: bou colossal i maravellós que els judeus dien reservat per al menjar del mesías. Els escritors de l'Edat Mija ho varen convertir en un dimoni endreçat.

• Belfegor: També conegut com Baalfegor, adorat pels moabitas en el Mont Fegor. A voltes com a dòna jove, més a sovint com a dimoni cornudo i horrorós, assentat i nuet. Distribuïx les riquees i les invencions ingenioses. Els rabinos precisen que se li rendia homenage sobre la cadira foradada.

• Belial: O també Beliar, va ser rei dels inferns, creat despuix de Lucifer i un dels més poderosos dedicat a les batalles i guerres, un dels primers en rebelar-se. Abans pertanyent a l'Orde de les Virtuts i dels Arcàngels, ara és el més viciós dels dimonis, molt atractiu. Apareix sobre un carro de fòc. El Apocalipsis li menciona cridant-li "La Béstia". D'ell ve la paraula bèlic.

• Beleth: Abans pertanyent a l'Orde dels Poders, este poderós dimoni, és un gran i terrible rei dels inferns, cavalcant un cavall pàlit. Quan cavalca s'escolten els sons de melancòliques trompetes. Se li deu rebre cortésment i en homenage, o la seua fúria es farà sentir. Comanda 85 legions i és un temut guerrer.

• Beelzebu: També conegut com Belzebú i Beelzebub, este dimoni és el Príncip dels dimonis. El primer despuix de Satán. El senyor de les mosques i l'apariència de les quals pren a voltes colossal; de rostre unflat, coronat en una cinta de fòc, cornudo, negre i amenaçant, pelut en ales de rat penat. La tradició Síria diu que és el rei dels dimonis. En el Evangelio de Nicodemus VII (XXIII), es narra com a la mort de Jesús, Satán i Beelzebub orquestarón un pla per a dur l'ànima de Jesús als inferns, sent Beelzebub el primer en enfrontar a l'ànima de Jesús; Jesús Crist, va derrotar a Beelzebub en solament la seua veu, i en acabant de que Beelzebub es tornara en contra de Satán despuix de la derrota, Jesús li ordenaria a Beelzebub deixar a Satán en pau, dient-li que ell seguiria sent el Rei de l'infern, fins al fi dels temps. Una volta que se li invoca a Beelzebu, és extremadament difícil desfer-se d'ell. És el director de les nou Jerarquia infernals, que estan baix de la primera, regida per Samael o Satanás. Entre els seus títuls, està el del Senyor de les Mosques.

• Beqa: El nom original de Satánás, abans de pecar contra Deu i ser vençut per Miguel. El seu nom va passar a ser Kasbeel i després Satanail, d'a on procedix Satán, la seua versió més curta i significa "Adversari".

• Berith: Dimoni que, segons certs alquimistes, era capaç de canviar tots els metals en or. Apareix cavalcant un cavall roig i vestint un uniforme de soldat en una corona dorada. La seua veu és persuasiva, pero és un boler altament notori Berith invocat, complix el treball de qualsevol ser humà per vint anys, pero despuix d'eixos vint anys retorna al seu invocador per a cobrar-li el seu recompensa.

• Biffant: Comandant d'una legió, va ser exorcizado del cos de la jove Denise de la Caille.

• Bitru: Gran príncip dels inferns, que s'apareix en forma d'un lleopart alado. Quan apareix en forma humana és una d'enorme bellea. Comanda 70 legions i s'encarrega de despertar la luxúria en els hòmens.

• Botis: Un gran president de l'infern, que s'apareix en la forma d'una horrible serp. La seua forma humana és en enormes dents i banyes. Està al servici de Agaliarept.

• Buer: Dimoni secundari que mana 50 legions. Cap de lleó , cinc pates de mascle cabrío en estrela (alvança girant sobre sí mateixa), expert en medicina, otorga felicitat domèstica i salut al malalt. Està al servici de Agaliarept.

• Bune: És un dragó de tres caps, Gran Duc dels inferns, comandant de 30 legions. Parla solament per signes i sol prendre forma d'un home ordinari enriquix a tots aquells que li servixen. Els dimonis baix la seua autoritat són cridats Bunis, el seu número és immens i posseïxen un enorme poder.

• Busasejal: Un dels doscents àngels caiguts.

C

• Caacrinolaas: Un atre Gran president dels inferns, mana 36 legions. Ell inspira el coneiximent i incita al suïcidi.

• Cavallers de L´Enfer: Estos dimonis són més poderosos que els dimonis sense ranc, pero molt més dèbils que els dimonis en títul.

• Cambion: D'acort a Bodin i De Lancre, estos menuts dimonis són el preludi als Súcubos i Incubos. Es diu que estos dimonis són més i amables i considerats en els sers humans, que els de atres espècies.No mostren signes de vida fins que complixen 7 anys d'edat, i trien a un ser humà per a entrenar-ho i fer-ho el seu sirviente.

• Carrnivean: Dimoni, antic príncip de l'Orde dels Poders.

• Catabolignes: Dimonis que assessinen humans, capaços de destruir als hòmens i fer lo que vullguen en ells.

• Caym: Gran Amo de l'infern, apareix com un home elegant en ales de Merla. Comanda 30 legions i és un dels més sapients en l'infern. A través dels seus arguments conseguix la desesperació d'els qui li escolten.

• Charun: El dimoni etrusc de la mort, que atormenta l'ànima dels morts en el més allà.

• Chobabiel: Un dels àngels caiguts.

• Cimeries: Poderós Marqués que apareix com un valent soldat montant un cavall negre. Pot fer que un home semble un soldat de la seua pròpia classe (dimoni). És el governant dels esperits errantes en Àfrica, pot trobar tesors i coses amagades, ensenya vocabulari, llògica i retòrica.

• Crocell: Un àngel caigut, ara un duc de les regions infernals a on mana 48 legions infernals. Pertanyia al Cor dels Poders.
• Ciciupipiltin: Dimoni vampir.

D

• Diable: dimoni de la mentira

• Dalhan: Dimoni que s'oculta en els deserts i devora viagers.

• Dalkiel: Un dels príncips infernals, regente de Sheol, assistent de Duma, l'àngel de la "Quietud de la Mort".

• Dantalion: Duc dels inferns, que s'apareix en forma de nom, en molts rostres, de home i de dòna, sostenint un llibre en la seua mà dreta. Ensenya les arts i les ciències, i revela tots aquells consells secrets, per a tots els pensaments humans i també els pot canviar a voluntat. És un ser desapiadat i pot ensenyar per mig de visions, lo que qualsevol humà puc haver aplegat a ser, depenent les circumstàncies de la seua vida.

• Decarabia: Un Marqués. Ell sap de les propietats de totes les herbes i de totes les pedres. Vola com un pardal davant el exorcista, i s'amaga d'ell, i inclús viu en ell, menjant i cantant com les demés aus, sense que noten la seua presència.

• Dev: En la mitologia persa, un dimoni d'enorme poder. Sense pietat i immoral Deu de la guerra.

• Donyet: Esperit juganer que a voltes atormenta als hòmens. senyor de molt vella edat en un capell molt puntagut Dimoni, la seua assamblea és presidida per Beelzebú.

• Duma: L'àngel protector d'Egipte, príncip de l'infern, el qual té mils d'àngels de destrucció baix el seu mando. És també àngel del silenci, de la quietud de la mort.

I

• Eblis: El Satán dels Musulmans, el seu nom es deletrea com Iblis i significa "Desesperació".

• Eligor: Gran duc, representat com un bon cavaller, que porta una llança. Descobrix coses amagades, causa la guerra, arma els eixèrcits, provoca l'amor mal sà i la perdició en la luxúria.

• Empusa: Dimoni del migdia que apareix sobretot en el més d'agost i trenca els ossos de tot aquell que es negue i venerar-li. En sentit ampli, espectre vampir.

• Ertrael: Un dels àngels caiguts.

• Estoles: Gran príncip dels inferns que mana 26 legions. Apareix com a muçol coronat de tres llargues pates o com a home que ensenya l'astrologia i el valor de les plantes i les pedres precioses.

• Eurynome: Dimoni pertanyent a l'Alt Orde. En enormes claus i pell de rabosot. Príncip de la mort també cridat Eurinomos.

• Ewah: Ell és un dimoni. La simple vista de Ewah causa la locada.

F

• Flauros: Gran General de l'infern, s'apareix en forma de lleopart i en la seua forma humana, té un rostre horrible i els ulls color roig. Incita als dimonis i esperits a atacar als seus enemics els exorcistas. Comanda 20 legions, i conversa gustosament de la creació del món i de la caiguda dels àngels... incloent la seua pròpia caiguda.

• Fleuretty: Tinent de les huestes infernals.

• Focalor: Poderós duc, en forma d'un humà alado. Controla els vents i la mar, ofega als hòmens i afona als barcos. Espera tornar a la seua glòria en l'Orde dels Trons dins de 1050 anys.

• Foras: També cridat Forcas, Gran president i cavaller de l'infern, comandant de 29 legions. Coneix les propietats de les pedres i les herbes, ensenya llògica, retòrica, quiromancia, piromancia. Pot fer a un home invisible i inteligent en l'us de les paraules, ademés de poder localisar objectes perduts i tesors amagats. Se li descriu com un home vell, de cabell llarc i barba blanca.

• Forau: Dimoni al servici de Sargatanas.

• Forneus: Gran Marqués apareix com un mònstruo del mar. Ensenya les arts i les ciències, dona bona reputació als hòmens i els ensenya el coneiximent de les llengües, ademés de fer-los sers amats pels seus enemics i pels seus amics per igual.

• Furcas: Un duc de l'infern, que apareix com un cruel home vell, de cabell canoso i una barba molt llarga, cavalca un cavall llarc i té en la mà dreta una llança esmolada. Comanda 20 legions, i ensenya filosofia, retòrica, quiromancia, piromancia, llògica perfectament en totes les seues parts.

• Furfur: Un gran comte de l'infern, que parlarà únicament quan completen el triàngul (de l'invocació), quan açò succeïx, pren la forma d'un àngel i parla en una veu ronca. Comanda 26 legions i crea trons, llampades i vent; sap respostes a preguntes secretes i ocasiona l'amor entre home i dòna.

G

• Gaap: Un àngel caigut, ara gran príncip de l'infern, en 66 legions d'esperits infernals al seu càrrec. Abans de la seua caiguda, pertanyia al Cor dels Poders.

• Gadereel: Ministre de Satánás. Este Dimoni, en llibres apócrifos, se supon que va ser el que es va convertir en serp i va tentar a Eva, en lloc de Samael.

• Ghaddar: Un dimoni del desert prop, de la Mar Rojo. Devora els genitals dels viagers.

• Ghoul: O Ghul, en les superstició orientals, es tractava d'un esperit o espectre, que chuplava la sanc dels vius i que desenterraba cadàvers, per a acte seguit, devorar-los el cor. Dimonis carroñeros.

• Golab: El seu nom significa incediarios, àngels caiguts, enemics acérrimos dels serafines contra els quals batallen constantment. També és el nom d'una de les Sephirots (Séfiras) Maléfiques al revers de l'Arbre de la Vida.

• Goap: Príncip de la regió oest de l'infern.

• Guta: Un mortal dimoni Hongarés, que colpeja a les seues víctimes fins a la mort

H

• Haborym: Dimoni del fòc i del holocaust. És un duc de l'infern que comanda 26 legions infernals, en tres caps, de humà, de gat i de serp. Du en si una antorcha.

• Hakael: Un dels àngels caiguts, conegut com el sèptim Satánás.

• Hantu Pusaka: Dimoni del Himalaya

• Hantu Penyardin: Vampir del Himalaya.

• Hivvah: Fill de Semyaza.

• Hyyah: L'atre fill de Semyaza.

I

• Iadalbaoth: Per als Gnósticos, est era el primer arcón o esperit obscuro.

• Incubo: En l'Europa Medieval, un Incubo era un dimoni masculí (la contraparte del Súcubo), que visitava a les dònes en els seus somis i, despuix de seduir-les, tenien relacions sexuals en elles en eixos somis. Les dònes que caïen víctimes del Incubo no podrien parar-se. Una atra llegenda diu que els llevava l'ànima per mig del sexe. La víctima del Incubo podia quedar embarassada i el fill creixia com un humà normal, solament que desenrollant habilitats màgiques. En créixer, el chiquet podria convertir-se en un poderós Hechicero o en un ser de gran maldat. Una vella llegenda diu que el Hechicero Merlín era el producte de l'unió d'un Incubo en una Monja. Una atra llegenda diu que el incubo i el súcubo eren àngels caiguts. En llatí, Incubo significa "Malensomi".

J

• Jeqon: Un dels principals àngels rebels, que va tentar als demés àngels al pecat.

K

• Kasbeel: El seu nom significa "El que enganya a Deu" i és l'àngel vençut per Miguel, que posteriorment seria renombrado com Satánás.

• Kasdaya: Un dels principals àngels rebels.

• Kingu: Dimoni de Mesopotamia, que es va tornar el consorte de la Deesa Tiamat.

L

• Lamashtu: També coneguda com Labartu o Dimme, era un dimoni femení de la mitologia mesopotámica i sumerio, és considerada "La mare dels mònstruos" i "La deesa de la fertilitat" i font de tot lo que és corrupte i bestial. Una deidad monstruosa i terrible naixcuda en les profunditats de la locada. Es diu que s'alimenta dels chiquets recent naixcuts, tocava sèt voltes la pancha de mares gestades per a provocar-los un abort.

• Larsson: El seu nom significa: "devastador d'ànimes". Comanda 13 legions infernals.

• Leonardo: Amo dels Sabbats. Este dimoni és del Primer Orde i és l'Inspector de Màgia Negra i Fetilleria.

• Leraie: Gran Marqués de l'infern, comanda 30 legions. S'apareix en la forma d'un arquero. Fa que les ferides per arc de flecha comencen a podrirse.

• Leviathan: Mònstruo del que parla la Bíblia (AT, vore a Jonas). La tradició rabínica fa d'ell un dimoni andrógino. Té el grau de Gran Almirant. Este dimoni era l'enorme ballena que apareixia en les llegendes dels hebreus. Ell és l'Amo Dimoni dels Oceans, cap arma feta pels hòmens podia lastimarlo, també era el Rei de les Bésties, temut pels hòmens .Se li associa comunament en el Tiamat de Babilonia i l'Hidra de Grècia.

• Lilith: Lilit (Is 34,13) és una deidad femella de Babilonia que va donar orige a la llegenda judeua d'esposa-dimoni d'Adán. En Mesopotamia tenia molta importància la creència en els sers sobrenaturals o deidades i esperits dels morts o morts vengativos. Els primers podrien ser de moltes classes: mònstruos que aguaitaven en llocs desérticos; labartu, dimoni femení de les montanyes; Sedu i Lamassu, sers ambivalents que podien actuar com a esperits tutelares o com a esperits maléficos; Namtaru era el dimoni de la pesta; Pazuzu era un dimoni del vent; Lilitu (de la que es deriva Lilit, "Bruixa Nocturna" de el AT) era un dimoni súcubo que visitava als hòmens de nit. Les traces d'estos sers són terrorífics.

És representada com una dòna bella nueta en ales i en garres en lloc de peus. Segons la Cabbala, una entitat demoníaca, que goja en matar chiquets menuts. Va ser la primera esposa d'Adán, creada de la terra de la mateixa manera que ell. Ella no accepte servir a Adán i escape del jardí del Eden. Deu mane als seus àngels, per a tractar de dissuadir-la, pero ella es va refusar a seguir en Adán i Deu la va maldir, fent que tots els fills que ella parira, moririen. Lilith paria fins a cent fills per dia. Ara Lilith, és la consorte del dimoni Samael, en qui procrea centenars de dimonis.

• Lehahiah: Un àngel caigut, el qual en un temps va ser un dels setenta y dos àngels de la SheHamphora.

• Lucifer: Este nom significa el dador de llum, es va transformar en Satanás en deixar-se dur per l'enveja i la soberba contra Deu, com descriu el Génesis del Antic Testament. Des del punt de vista d'atres creències com la maçoneria i el gnosticismo, diuen que Lucifer va ser el primer dels àngels caiguts, no Satanás, i que ell és qui governa els inferns. En el Luciferismo, s'adora a Lucifer considerant-ho l'àngel de la llum, que deu lliberar a el home de la servitut del Creador emulant el mit prometéico, mentres que en el cristianisme ho consideren com el pare de la mentira, que per mig de l'engany i l'enveja esclaviza a el home en lloc de lliberar-ho. Els que creuen en la versió luciferina intenten distinguir-se del Satanismo, més vulgar i a sovint inmundo.

• Lucifuge: També conegut com Lucifuge Rofocale, és una de les més poderoses entitats infernals, a on actua com a Primer Ministre. Té control sobre els tesors i les riquees del món. Rehúye de la llum, i solament conseguix fer-se d'un cos en les nits.

M

• Malfas: Gran president dels inferns, mana 40 legions. Apareix com cuervo. Edifica ciutadelles inexpugnables i derriba fortificacions enemigues. A sovint enganya a els qui li rendixen homenage.

• Marbas: Dimoni president que apareix com un majestuós lleó i despuix en forma humana.Impartix habilitats mecàniques, respon en veritat preguntes secretes, causa i cura malalties, i transforma als hòmens en vàries formes. Està al servici de Lucifugo.

• Mara: Una entitat que s'identifica en Satanás en el Budisme.

• Marchosias: Un àngel caigut que presidix en l'infern com un marqués. Pertanyia a l'Orde de les Dominació.

• Mashit: Una entitat infernal, encarregada de castigar en l'infern, als que cometen assessinats, incesto i idolatría. El seu nom significa "Destructor" i una de les seues missions, és portar a terme la mort dels chiquets.

• Mastema: Segons els Jubileu, va ser est el dimoni que va posar a prova la llealtat de Abraham cap a Deu (no Samael). Alguns creuen que este és solament un atre nom otorgat a Satán Es diu que ell va provocar la primera mort de tots els recent naixcuts en Egipte, i en atentar contra la vida de Moisés (en lloc de Deu), que també va incitar al poble egipcíac a perseguir a Moisés i al seu poble pel desert, per a despuix matar-los. També segons els Jubileu, Mastema és un sirviente de Deu, la seua missió és tentar als hòmens; ell no inicia el procés de pecar, solament guia als hòmens, per a despuix acusar-los front al tro de Deu. Com el Satán de el AT, la seua funció és tentar-los i, si resistixen els hòmens les proves, seran dignes del cel Segons els Jubileu, Mastema li va demanar a Deu que li otorgara part dels esperits condenats, per a que ells obediren la seua voluntat i aixina complir millor la seua missió en contra del home... Deu li va otorgar una dècima part dels esperits per a que obediren la seua voluntat, mentres les atres nou parts varen permanéixer condenades en el lloc del juí final. Es diu que és el pare de tot mal, pero que aixina i tot, és servidor de Deu. És l'àngel que acusa i servix a Deu com tentador i príncip del mal, de l'injustícia i de la condenaació.

• Mefistófeles: Un arcàngel caigut i un dels sèt poders infernals. Abans de la seua caiguda era un dels assistents de l'àngel Sadkiel i un dels regentes del planeta Júpiter. En l'obra "Fausto de Goethe", és Mefistofeles el que actua d'embaixador de Satanás i firma un pacte satànic en Fausto. En atres llegendes es diu que és un dels tres mestres de l'infern, junt a Satán i Lucifer.

• Merihim: Dimoni príncip el poder principal del qual residix en la pesta.

• Mullin: El Tinent de Leonardo.

N

• Naamah: Un dels quatre àngels de la prostitució, i una de les dònes del terrible Samael. Esta es coneix com la mare dels dimonis i va ser una de les que corrompiera als àngels caiguts i el seu líder Semyaza. Es diu que ocasione epilèpsia als chiquets.

• Nebrios:Mariscal de l'infern, que té el poder de lastimar i de predir events futurs.

• Nelchael: Un àngel caigut, en un temps, un dels setenta y dos àngels ShemHamphora pertanyent al Cor dels Trons.

• Nefilin: També cridat Nephelin, o Nephillim, estos són els fills jagants dels àngels caiguts.

• Nergal: Un atre dimoni secundari, aliat de Beelzebub. Nergal originalment, era una deidad Sumerio, abans de ser demononizado pels teòlecs europeus de l'Edat Mija.

O

• Og: Un dels jagants descendents de l'àngel caigut Semyaza.

• Olivier: Un dels àngels caiguts, pertanyent al Cor dels Arcàngels

• Orgeuil: Un dels dimonis que varen ser exorcizados d'Elizabeth Allier en 1639 per Francois Faconnet. Els dos dimonis que varen viure dins d'esta dòna per més de vint anys, varen conseguir posseir-la per mig d'una costra en un pa que ella va introduir en la seua boca a l'edat de 7 anys. El nom de l'atre dimoni que la va posseir, és Bonifarce.

• Orias: Marqués que apareix en la forma d'un lleó cavalcant un cavall, té una coa de serp i du en la seua mà, dos escurçons. Ensenya les virtuts dels planetes i les seues mansions. És el dimoni de l'adivinaació.

• Ouza: També Uzza, un dels àngels caiguts.

P

• Paymon: Un gran Mestre de cerimònies en l'infern, lleal a Lucifer. Abans pertanyent a l'Orde de les Dominació. Parla en veu ronca, ensenyes totes les arts, ciències i secrets, otorga i confirma dignidades. Té al seu mando, 200 legions infernals.

• Pazuzu: Tormenta del sur oest que causa malalties. Est és un dimoni alado temut en Mesopotamia. Els Mesopotamicos creïen que vivia en el desert.

• Peneme: També Penemue, un dels àngels caiguts, el qual va ensenyar als sers humans, l'art d'escriure en paper i tinta

• Perrier: Un àngel caigut, pertanyent a l'Orde (o Cor) de les Principalidades.

• Philotanus: Segon en l'orde dels dimonis, i assistent de Belial. Induïx als hòmens a cometre actes de Sodomía i Pederastía.
• Phenex: És un Gran Marqués del Infern i té vint legions de dimonis baix el seu mando. Ensenya totes les ciències maravelloses, és un excelent poeta i és molt cregut al mac. Phenex espera retornar al Cel despuix de passar 1200 anys, pero s'enganya a sí mateixa en eixa esperança.

Q

R

• Rabdos: Un poderós àngel caigut, que es diu, pot detindre el curs de les estreles.

• Rahab: L'àngel caigut de les profunditats del mar... se li considera un àngel caigut.

• Raum: Comte devastador dels inferns. La seua forma és la d'un cuervo, pero també sol prendre forma humana. Troba tesors i destruïx ciutats i dignidades.Comanda 30 legions.

• Rimmon: Un àngel caigut.

S

• Salamiel: Un dels àngels caiguts, membre dels Grigori o Guardians que a sovint, s'identifica en Satánail.

• Samael: és el Primer Ángel caigut (encara que de per sí mai va caure del tot), un dimoni i un dels príncips de l'infern, conegut com la serp que va enganyar a Eva per a que provara del frut prohibit (un durazno irònicament). Conegut com el verí de Deu (perque és com un àngel de la mort, el qual complia en les eixecucions que Deu li dictaminava). Creador i pare dels Vampirs (sers demoniacos que beuen sanc per a tindre immortalitat en la terra) Creador del Llibre de Nod (La Bíblia dels Vampirs) i Pare i creador dels Licántropos (Hòmens mitat animal, normalment Llops). Va ser el quart àngel en ser creat per Deu. Ajudava a Lilith a sobre viure en la terra de Nod fins que s'aparte d'ella per la seua maldat (cal destacar que no va ser ell el que tenia fills en ella). Va tindre una relació molt Estreta en Iset( una Dòna Dimoni) fins que li la comio.

• Sameveel: Un dels doscents àngels caiguts.

• Saraknyal: Un dels doscents àngels caiguts.

• Sargatanas: Brigadier de l'Infern.

• Sartael: Un dimoni que s'encarrega de trobar coses amagades.

• Satánail: Segons llibres apócrifos de Enoch, est va ser el nom que Deu li va donar al gran Ángel Beqa, despuix de la seua rebelió. Més vesprada, Satanail, va passar a ser conegut com Satanás.

• Seere: Poderós príncip, que governa l'Est. S'apareix baix la forma d'un home bell, descobrix tots els enganys, pot transportar lo que siga en menys d'un parpadeo, i fa que tots els events passen ràpidament. A ell no li importa el ben o el mal, farà la voluntat d'aquell que li comande.

• Semyasa: El cap dels doscents àngels caiguts, pertanyents als Grigori. Es diu que està penjat entre la Terra i el Cel, i forma la constelació de Orión.

• Shamdan: El pare de Asmodeo, naixcut de la seua unió pecaminosa en Naamah, la germana Tubal-Caín, qui va dur als àngels caiguts a la perdició, en o sense la seua bellea.

• Shax: Gran Marqués, que destruïx el sentit de la vista, de l'oït i de l'enteniment de qualsevol home o dòna, d'acort a la voluntat del controlador (mac, invocador, exorcista).

Troba objectes perduts, sempre i quan no estiguen baix del poder d'algun atre esperit. Es diu que sol furtar les chequeras dels reis, i retorna els diners passats 1200 anys. Té que ser comandado correctament al triàngul, si no, destruirà al invocador.

• Sorath: Una entitat infernal, que rig el 666, el número de la Béstia segons el llibre de les Revelacions.

• Súcubo: En l'época Medieval en Europa, un dimoni femení que visita als hòmens en els seus somis i tenen relacions sexuals, d'una forma fantasmal, en ells. El home que cau víctima del Súcubo no tornarà a parar-se. Atres llegendes diuen que les víctimes del Súcubo perden la seua ànima.

• Sytry: Un príncip infernal la forma del qual és un cap de lleopart pero assumix forma humana quan el mac ho ordena. Procura l'amor entre els sexes i provoca a les dònes a mostrar-se nuetes.

• Satanás o Satán (en hebreu: שָּׂטָן sa'tan, «adversari», en àrap: شيطان Shaitán, «mal camí», «distant») en les religions abrahámicas, és una entitat negativa que seduïx als humans al pecat o la falsetat. En el cristianisme i l'Islam, generalment li'l veu com un àngel caigut que solia posseir una gran pietat i bellea, no obstant es va terminar rebelant davant Deu per lo que va ser desterrat a l'infern, convertint-se en el governant i líder opositor al Regne de Deu.[1]​ En el judaisme, Satanás es considera una metàfora de «inclinament al mal», o com un agent subordinat a Deu.[2]​

T

• Tamiel: Un dels àngels caiguts, el nom dels quals significa "Perfecció de Deu". Es diu que rig les profunditats del mar.

• Tephros: és una entitat que pot curar febra, o dur obscuritat i pegar-li fòc als camps, per lo que es diu que és mitat àngel, mitat dimoni.

• Tumael: Un dels doscents àngels caiguts.

• Turel: Un àngel caigut.

O

• Ukobach: Un dimoni de l'orde inferior. Sempre apareix com un ser humà de cos inflamat. Es diu que és l'inventor dels fòcs artificials. És designat per Beelzebub per a cuidar de les calderes de l'infern.

• Ura: Esperit Babilonio de la mort. Es diu que una volta va tindre en ment destruir a tota l'humanitat.

• Uval: Un dels àngels caiguts, pertanyent al Cor de les Potències. Ara es diu que és un gran duc jerarquia infernal, en 37 legions al seu mando. Se li invoca per a conseguir l'amor d'una persona.

V

• Vassago: Una de les entitats que s'invoquen en rituals d'alta màgia, generalment per a descobrir els secrets de les dònes. La seua identitat és dual i algunes autoritats ho descriuen com un àngel caigut que s'especialisa en revelar el futur i en trobar coses perdudes.

• Veltis: Dimoni que va ser confinat per Salomón en una caldera de coure. Va ser lliberat pels Babilonios. Va atacar a Santa Margarita de Cortona.

• Vepar: Este dimoni pren la forma d'una sirena. Guia les aigües i als barcos de guerra, a voltes conseguix fer semblar que la mar, està ple de barcos que naveguen. (barcos fantasma).

• Verdelet: Es diu que és un dimoni del segon orde, i Mestre de cerimònies de l'infern. També se li coneix com a Amo Persil, i la seua funció és transportar a les bruixes en el Sabbat.
• Volac: També conegut com Valac és un dimoni major del Infern, tenint trenta (trentahuit per a atres autors) legions de dimonis baix el seu mando.

• Vodnik: En el folklor Eslavico, es tracta d'un dimoni de l'aigua, que ix a relluir quan un chiquet se sumergix a l'aigua. Apareix com un peix o com un humà de cabell vert, i manté a les persones baix de l'aigua, fins a ofegar-los. En Rússia se li coneix com Vodjanoj.

• Vual: Un gran Duc infernal, abans pertanyent a l'orde dels poders. S'apareix com un enorme dromedari i quan pren forma humana, parla en llengua egipcíaca.Procura l'amor de les dònes i reconcilia amics i enemics.

W

X

• Xaphan: Quan Satán i els seus àngels es varen rebelar davant Deu, Xaphan es va unir a les seues files i va ser acceptat en braços oberts, degut a que el posseïa una ment inventiva. El li va sugerir a Satán capcionar-li fòc al cel, pero varen ser tirats a l'infern abans de cometre tan vil acte. Ell està encarregat eternament, en mantindre enceses les flames de l'infern

I

Z

• Zagiel: Un àngel caigut, pertanyent al Cor dels àngels.

• Zephar: Gran Duc dels inferns, que tenta als hòmens a cometre pecats sexuals en chiquets. Té la forma d'un guerrer i comanda 28 legions.

• Zimimar: Monarca de les regions del noroest de l'infern.

• Zozo : el dimoni de l'ouija.

Vore també

• Anex:Dimonis de la teologia
• La Clau Menor de Salomón
• Diccionari infernal